Suspendre un professor

Arriba a classe tardíssim. Disset minuts. D’una manera una mica accelerada comença a explicar que el temari és immens i que no el podrem veure tot amb el poc temps que tenim. El veig com es mou i penso que està imitant en Harold Bloom. Continua explicant el temari.

Descriu els principals temes que formen el programa i raona com els diferents apartats dialoguen entre si. Sembla apassionant. Divuit minuts. Les digressions poden ser meravelloses. M’agraden les persones que són capaces de tenir un pensament viu i àgil que entra i que surt d’un tema  cap a un altre.

Tot seguit, ens pregunta que què sabem del primer punt del temari. Jo diria que no en sabem gaire res i que per això ens hem matriculat a l’assignatura i que per això anem a classe, però un parell d’alumnes deixen anar algunes paraules. Res de l’altre món. Deuen ser ànimes compassives que no volen abandonar el professor en el silenci.

El professor agraeix la participació dels alumnes, assenteix i durant una bona estona hi ha una mena de conversa entre aquests alumnes i el professor. Tretze minuts. Quan el tema mor, el professor llença una nova pregunta a l’auditori. D’aquesta, ningú no sembla saber-ne la resposta. Torna a preguntar que què sabem del primer punt del temari. No sabem res, repeteixo per dins.

Què llargs que es fan alguns minuts. Minuts de silenci, mirades buides i algun alumne adormit. Estic esperant que comenci la classe i començo a neguitejar-me. Estaria bé que la persona que treballa fent de professor, fes de professor, que ensenyés alguna cosa o com a mínim que semblés que ho intenta. Nou minuts.

Un secret: confesso que m’agradaria que la  classe fos una mica  més ambiciosa (ara no ho és gens), no pas un intent fallit de tertúlia desigual i sense cap finalitat clara. El professor diu una frase que em sembla lleugerament obscena en el context mandrós i poc exigent en què ens trobem: “No entrarem en això ara perquè si hi entréssim no podríem veure tot el temari que hem de veure i que, com sabeu, és molt extens, i tenim poc temps”. Quatre minuts.

Tot seguit el professor engega l’ordinador i el canó de projeccions. Té la mirada perduda mentre el canó s’escalfa i el logo d’una marca desconeguda il·lumina gradualment la pantalla. Tres minuts més. Ara ens demana si hem llegit uns textos. Ningú no contesta. Ara pregunta si tenim cap pregunta sobre els textos. Ningú no contesta tampoc.

Enmig del silenci, el professor obre l’explorador d’Internet, entra a la pàgina de la universitat i escriu el seu nom d’usuari i la seva contrasenya en un parell de requadres. Ara hi ha una mica de xivarri a classe mentre el professor navega pel campus virtual fins que troba la seva assignatura i el document que vol obrir.

En aquest punt d’avorriment extrem, agraeixo no trobar-me enmig d’una selva de Power Points. Almenys aquí tot són documents de text. Això és el regne del copiar i enganxar i tot és Arial o Times New Roman, fons blanc i lletres negres. Podria ser molt pitjor.

Sis minuts. Tenim un text en pantalla. Per fi. Potser ara començarà la classe d’una vegada. Després d’uns moments força interessants (nou minuts), el professor diu una altra frase que odio: “No hi ha cap geni entre nosaltres”. El professor porta un jersei moníssim i sembla molt bona persona però aquest comentari em sembla estúpid i depriment. Si no es pot somiar aquí, a la universitat, on podrem fer-ho? Cal tirar per terra tan aviat la il·lusió pel repte, pel somni, pel coneixement i per l’esforç?

El professor demana als alumnes si volen fer alguna pregunta. Ningú no contesta. El professor fa una altra pregunta a l’aula: “Quina hora és?”. Tot seguit reelabora el discurs que ja ha fet abans i quan acaba torna a preguntar el mateix: “Quina hora és ara?” i  encara afegeix una altra pregunta “Quanta estona falta?”.

Tot és tan informal que riu i torna a repetir la mateixa explicació que ja ha donat dues vegades i juga ara a relacionar-la amb la primera explicació que ha fet sobre el programa de l’assignatura. Cinc minuts. No tothom té gràcia per farcir un discurs pobre i més aviat poc treballat. Vendre fum no és tan fàcil. Potser aquesta és la lliçó del dia.

Quan s’acaba la classe (sis minuts abans) els alumnes parlen.  En el sector dels pràctics es mostren satisfets perquè diuen que així entrarà menys temari a l’examen, en el sector dels benèvols diuen que la culpa no és del professor sinó del temari i en el sector dels resignats conclouen que l’única solució és deixar d’anar a classe.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Suspendre un professor

  1. Júlia ha dit:

    He patit molts d’aquests professors al llarg de la vida, sovint tenen prestigi i ningú no hi fa res, quan estudies interessa aprovar i deixar-te de reivindicacions espinoses, i així es van perpetuant, alguns d’ells en olor de santedat política i tot.

  2. Clidice ha dit:

    En aquesta casos l’estratègia és tenir clar que entra a l’examen i oblidar-te d’anar a classe. Serà per maneres de perdre el temps!

  3. XeXu ha dit:

    Home, jo et diria que donessis alguna altra oportunitat, ja sé que no pinta bé, però retirar-te a la primera… potser la cosa després millora. La primera classe és sempre una mica així…

  4. matilde urbach ha dit:

    Podria ser molt pitjor.
    Podria ser Còmic.
    Sans, és clar.

  5. Josep ha dit:

    Vigila, que igual l’examen ja està preparat, a mida del temari i al marge de les classes. En tot cas, no puc evitar l’autocita: http://descans.blogspot.com/2011/02/universitat-publica-1.html

  6. Lluís ha dit:

    Els professors es queixen que els alumnes els arriben cada cop menys preparats, i que presenten un nivell progressivament baix. Això ja ho diuen a secundària, i ens miren als de primària amb mirada acusadora. Com que nosaltres no podem passar la pilota més avall, ens toca callar. Suposo que les reformes de la consellera Rigau h arreglaran tot: menys mestre i més nens per aula serà la solució idònia (si no t’agrada, paga una escola privada religiosa).
    Suposo que al final els professors universitaris s’han adaptat al nivell baix, i s’hi han sumat. La base teòrica és molt senzilla: si no pots contra el teu enemic, uneix-t’hi.

    Tan sols tinc una pregunta: la universitat on passa l’escena és pública o privada o mig mig?

  7. Eulàlia ha dit:

    De la meva època d’estudiant a la universitat recordo que l’anàlisi del professor es feia en els primers minuts de la primera classe. A tot estirar la primera classe sencera. I que podem parlar de segones oportunitats i tot el que tu vulguis… en un 90% (em fa vergonya posar un 100%) l’anàlisi no fallava.
    La pregunta final del Lluís és del tot pertinent…

  8. Natalia ha dit:

    La meva època universitària em va convéncer de la falta d’aptitut de molts professors i de la falta de connexió amb la realitat de la resta. Algún hi haurà de bò; no el vaig saber trobar (però me n’han parlat).

  9. viuillegeix ha dit:

    algun n’hi ha de bó, jo n’he conegut , que fins i tot es preparen les classes i cada any hi introdueixn coses noves per renovar-se. Si, no és broma. I també n’hi ha que han passat oposicions per merits propis, sense enchufes ni chanchullos, de debó, no és legenda urbana. . I que publiquen articles en revistes de prestigi sense tenir becaris-esclaus, i fan recerca amb molt pocs mitjans.

    Com també hi ha alumnes bons i brillants, alguns enlluernen de debó i d’altres que són tan o més ganduls que el professor que descrius i que no es mereixen ocupar una plaça d’universitat pública. Com tampoc se la mereix el professor.

  10. David ha dit:

    Sempre que m’he trobat amb algun professor així (i n’hi ha molts) he sentit compassió pels alumnes que venien de fora de Barcelona. Alguns s’estaven hores viatjant per arribar a la Universitat i després s’havien d’empassar el professor enrotlladet, enginyós que no diu res. A la majoria d’aquests alumnes, però, semblava que no els feia res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s