Postals personals

Tornar a treballar. El cansament de les sis del matí. Un dia em llevo i em sento especialment poc ambiciosa. Vaig a treballar i intento passar-me el dia sencer sense cridar l’atenció, caminant sense fer soroll pel costat de totes les coses que em fan sentir malament i intentant frenar pensaments terribles. Però no. Això no funciona. Tot el dia vaig pensant coses: no em faré mai rica, no protagonitzaré la millor història d’amor del món, no salvaré la vida a ningú, no passaré a la història, no seré mai prou brillant, no seré prou forta per deixar de fumar.

Ja no fumo però m’és igual. Avui em sento incapaç de ser prou forta per deixar de fumar. És així. La merda, aquesta merda, és així. Sempre que agafo un llibre de Martin Amis i el començo a llegir em passa el mateix. Em vénen ganes d’escriure d’una manera extra-àcida. Cent pàgines de no entendre què passa. Cent pàgines de riure per sota el nas cada sis línies i d’horroritzar-me cada quatre. Cent pàgines de paraulotes i de veritats desagradables que molts callen (afortunadament). A mig camí de Cela i de Pajares, així veig en Martin Amis i em cau bé. M’imagino que s’ho passa molt bé escrivint. Gairebé tant com si anés al lavabo i el resultat no fos l’habitual. És per pensar-s’ho.

“Puta jornada laboral” és una frase que podria dir algun dels personatges d’algun llibre de Martin Amis. O tu. O jo. Però no, jo no dic ni piu. Amb tota l’educació del món em veig abocada al fracàs silenciós de les persones amables que quan no ho veuen clar callen en sec. Plego quan és l’hora de plegar i agafo un autobús com si fos l’últim autobús del món. On puc anar?

Al darrera meu a l’autobús, dues senyores s’expliquen la vida i jo les escolto.  De sobte un petit gag lingüístic, per graciós i per absurd, m’ajuda a tornar a la vida. Una dona li diu a l’altre que Outlet es pronuncia “Aulet” amb accent a la e, Aulet, i sona tan català que gairebé t’ho podries creure. La senyora número dos es mostra insegura i la senyora Aulet ha guanyat la discussió amb la seva seguretat abassegadora. Què diria en Martin Amis de la senyora Aulet? Segurament res perquè els seus personatges no van mai en autobús, o potser sí, ara no me’n recordo. Sento compassió per la senyora número dos que no obre la boca. És la perdedora del dia, un aplaudiment per ella.

Necessito caminar pel Passeig de Gràcia. Necessito oblidar les petites agressions de la vida quotidiana, les voluntàries i les involuntàries, aquell amant que s’oblida de fer una cosa important, aquell amant que estalvia petons o paraules boniques, aquell amant que enganya i que no es mulla.

Un cop acabada la llista de greuges rebuts, per algun desajust estúpid el meu cervell comença a pensar en totes les coses que recordo que he fet malament i que possiblement han fet mal a algú, a vegades intencionadament, a vegades no.  No és agradable descobrir que la pròpia veritat no és tan senzilla. Necessito caminar pel Passeig de Gràcia urgentment. Veure aparadors bonics, persones ben vestides, sanes i alegres.

I joies.

*******

Potser ha estat un error. Ara noto una sensació horrorosa de caure al buit mentre el cel és blau i potent i bonic, i les joies són perfectes i cares i inabastables, i jo sóc pobre, i no vull fer-me la víctima ni vull patir, ni vull plorar ni vull fer-te mal però no puc i és com si la mateixa cosa fos molt fàcil quan passa una unitat familiar pel meu costat i molt difícil quan un aparador em torna la meva imatge.

I quina és la solució? Un canvi de cervell? Escriure per canalitzar tota aquesta frustració? I quin interès té escriure? Com si les paraules fossin un remei. Com si això fos una cursa i el final no fos el que tots ja sabem des del primer dia. En Martin Amis mai no sembla amoïnat per aquestes coses. Només l’amoïna ser baixet. Creu-t’ho! Si escriu que l’amoïna ser baixet és que l’amoïna tota la resta i això el fa terriblement simpàtic.

M’esgoto. Torno a pensar en els grans estalviadors de regals, de petons i de roses. Aquells homes que he estimat per no res. Aquells amants de passió moderada impermeables a tot el que fos jo fora del llit. Un amic em rep sense fer preguntes i em serveix una copa de vi en un got que m’agradaria que fos una mica menys ronyós. No coneix en Martin Amis. No m’estima. No m’enganya. No em jutja. Tampoc no em fa feliç. Hi ha dies que em fa por la meva vida. De debò que això és la meva vida? No pot ser que hi hagi hagut algun error? De debò que no puc forrar-me i ja està? La diferència entre ser Martin Amis o ser un dels seus personatges és massa fina. Diria que a ell li passa exactament el mateix però ell ha aconseguit forrar-se.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

25 respostes a Postals personals

  1. allau ha dit:

    Encara no has dit quin era el llibre de l’Amis. Marta, prou victimisme sense informació.

  2. Manel Martorana ha dit:

    Avui t’has superat… he llegit tot el post sense respirar 🙂

  3. XeXu ha dit:

    No conec Martin Amis, ni sé com són els seus personatges. Però sé que de vida en tenim només una, i que gran part d’aquesta ens la passem perdent el temps. I amb això no vull dir descansant, o no fent res concret, sinó avançant en cercles i no escapant dels ‘putus bucles’. Això tots ho sabem. Per què deu ser tan difícil sortir-ne, doncs?

  4. Lluís ha dit:

    Conec molt poquet l’Amis (només “Perros callejeros”, que no sé si és representatiu). Però imagino que no és gaire important, això. Sempre et topes algun escriptor (o algun llibre) que et fa sentir aquestes coses i que et fa caminar pel carrer pensant en tu i els altres d’una forma poc alegre. M’has fet pensar que hauria de fer la llista dels llibres d’aquesta espècie. Crec que començaria per un inqui i un rus, per equilibrar: en Palahniuk i el Bulgàkov de “Morfina”. Però no ho faré, que avui tampoc no és un gran dia.

  5. josep ha dit:

    No perdem l’esperança: els amants estalviadors poden canviar o ser subtituïts. És una possibilitat -potser llunyana- a considerar. Gràcies pel post! I quin interès té escriure? tu escrius amb gust i nosaltres et llegim a gust, és molt senzill : )

  6. Clidice ha dit:

    Com en Manel. Gràcies per escriure’l. D’Amis n.p.i.s.l’a., ja ho veus, tot són llacunes. Anar al Pss. de Gràcia com qui va als museus és ja un esport homologat. Hauries de mirar si no has fet alguna marca, potser per aquí 😉

  7. Jordi Girbén ha dit:

    T’informo que a la Franja prepirinenca. pel damunt de la Ribagorçana, s’alça el Talló d’Aulet; un bastió rocallós pel migjorn i més assuaujat i boscós pel vessant nord.

  8. Laura ha dit:

    Jo avui em sento de semblant guisa… Ens n’anem d’excursió al Talló d’Aulet?

  9. Allau, el llibre que llegeixo ara i que ha inspirat el text és “La viuda prenyada” però m’ha semblat que no volia posar-ho perquè la sensació la tinc amb força llibres seus, una barreja d’horror i fascinació. Has llegit l’entrevista que he enllaçat?

  10. Sr. Martorana, vols ser el meu mànager, assistent literari o el que sigui?

  11. XeXu: jo el vaig conèixer per casualitat. Cap recomanació. Vaig trobar un llibre seu a la fnac, el seu primer llibre i va coincidir que era un paio que havia nascut el mateix any que el meu pare, i que havia guanyat un premi per la seva primera novel·la quan tenia la mateixa edat que tenia jo el dia que el vaig trobar per casualitat. Aquest va ser l’inici. I sobre això d’avançar en cercles… què puc dir-te de nou?

  12. Lluís, “Perro callejero” també l’he llegit i em va semblar una cagarrufa. Però més que semblar-me un autor depriment, Amis em sembla un provocador, a vegades, excessiu i que sempre juga moltíssim i justament això m’agrada, veure com ha jugat ell escrivint i com pretén fer jugar el lector. Potser podries donar-li una altra oportunitat, fins i tot en un mal dia. Jo et recomanaria Experiència o El llibre de Raquel, o els dos. Amis és un cínic alegre. És un mix entre Cela i Pajares!

    Si t’interessa com vaig llegir “Perro callejero”, aquí: http://bit.ly/fUBP62

  13. Josep, les relacions d’amants i de lectors potser s’assemblen una mica.

  14. Clídice, alguna marca? osti, què vols dir? I d’altra banda… n.p.i.s.l’a, què vol dir? Ni punyetera idea sobre l’autor? Jo sí que tinc llacunes.

  15. Jordi Girbén, aquesta no me l’esperava però m’ha fet moltíssima gràcia. Tenia raó la senyora Aulet.

  16. Laura, al Talló d’Aulet hi falta gent!

  17. Clidice ha dit:

    Dona, si això d’anar a somniar truites al Pss. de Gràcia és un esport homologat, a lu tont has establert algun rècord i pots treure’n pasta gansa 😉 I si, n.p.i.s.l’a. és el que tu dius 😀

  18. Clídice, ara ho he pillat! Però em sembla que és molt més divertit imaginar que l’altra gent que mira joies són rics i no pas somiatruites com jo!!!! Però vaja, si algun dia m’hi atreveixo enlloc de preguntar “Tens hora?” per mirar si porten Rolex o Trolex, directament preguntaré “Tens blog?”.

  19. viuillegeix ha dit:

    un canvi de cervell no l’intentaria, imaginat el dilema de triar el donant…

  20. Lluís ha dit:

    Acabo de veure el teu antic apunt, això de la cagarrufa (està bé, és una paraula que duia anys sense sentir -llegir).

  21. Eulàlia ha dit:

    No sé què tenen els teus autobusos, Marta. Em fascinen. Jo m’adormo al tren, avui gairebé m’adormo dreta. Si arribo a caure rodona potser arribaria a ser protagonista d’un post teu.
    I de l’Amis, com la Clidi, hauré de posar-hi remei.

  22. Viuillegeix, no ho havia pensat això. Millor extirpar? 🙂

  23. Lluís, malauradament la paraula “cagarrufa” no surt al diccionari. Ara ho he mirat

  24. Eulàlia, és que n’he d’agafar molts d’autobusos. Aquest és el secret.

  25. Epolenep ha dit:

    hola. collons. ai perdó. horriblement preciós. tornaré.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s