Els premis literaris i jo (I)

Em sembla recordar que de molt petita vaig guanyar un petit premi literari. És un record una mica confús i potser ho vaig somiar. Per si un cas no fos cert, no ho he preguntat mai als meus pares i, de fet, no tinc  gens clares algunes qüestions bàsiques com ara: saben escriure les nenes de  set o nou anys? Ho vaig escriure jo o va ser la professora? Què vaig escriure? Com es que no n’ha quedat cap fotografia? On és el text?

El destí va fer que ara fa un mes la professora relacionada amb aquest cas misteriós se m’aparegués al Facebook. Va ser impactant. És el meu primer referent literari! Gràcies a la meva timidesa no m’he atrevit a preguntar-li:  -Perdoni, senyoreta Montserrat, per casualitat vostè no tindrà pas un registre dels  noms dels nens  i nenes que han rebut premis literaris a l’escola durant els últims vint-i-cinc anys?

Imagineu-vos que em diu que sí i  descobreixo que en realitat tot plegat va ser un malentès!!! Quin disgust ara, a la meva edat, autodestruir per no res una dolça batalleta d’infantesa on em veig com una nena – figura precoç de la literatura. Seria totalment innecessari destruir amb la merdòfia de la realitat aquest mite personal que em sembla divertit justament pel que té d’irreal i d’improbable.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Els premis literaris i jo (I)

  1. XeXu ha dit:

    Dona, a qui no li havia tocat un primer premi als Jocs Florals de l’escola? No serà això el que recordes? Jo, que no sóc de poesia, recordo haver estat primer algun cop, fins i tot en recordo el tema, i mira que fa anys.

  2. XeXu, jo no. Segur. No m’hi presentava

  3. allau ha dit:

    Si no m’equivoco, en algun moment de la meva vida m’involucraren a un premi literari de la Coca-cola. Per sort no vaig participar a cap de les seves mogudes. Continuaré atent als teus premis (reals o figurats).

  4. Allau, quina gràcia! La coca cola? És tan tendre com terrible.

  5. Lluís ha dit:

    La majoria de records de la infància tenen alguna cosa vague, com de somni. A vegades és terrible. Comparteixo amb l’Allau això de la Coca-cola, per cert. El meu primer quasi-premi literari, amb nou anys, l’organitzava el Tele-Express i la pasta la posava Coca-cola. Vaig quedar finalista amb una redacció sobre… el retorn de Tarradellas. No havia d’haver explicat això públicament, ja ho sé. Segurament d’aquí a pocs minuts em maleïré els ossos per haver-ho escrit.

  6. Jordi Girbén ha dit:

    Recordo l’estiu que vaig passar a la biblioteca d’Horta (on després hi treballaria la MU).
    En va sortir un manuscrit que mon pare va “picar” a màquina: més de 100 folis sobre els maies…, perquè jo volia ser arqueòleg!
    Oi tant que em mereixia les 2000 pts del premi escolar!
    Vaig córrer a “invertir-les” en una melòdica que encara faig sonar de tant en tant.

  7. Lluís, està bé fer petites confessions davant d’un públic potencial de set milions de persones però un públic real de sis o set persones. D’aquesta manera, l’adrelina es dispara però de fet només hi haurà sis o set persones disposades a pensar en tu, en l’Allau i la Coca Cola amb un gran somriure interior. De fet, ho estic veient. Tu, jo i la coca cola. Podria ser aquest el títol d’un llibre que guanyés un premi literari!

  8. Jordi, m’has deixat parada. 100 fulls són una bestialitat! I el teu pare deuria tenir una feinada. Jo de petita volia tenir un nòvio arqueòleg. O més exactament, volia tenir un nòvio que vestís com un arqueòleg! Com el personatge de la Mia Farrow a La rosa púrpura del Caire.

  9. tirantlobloc ha dit:

    … jo no miraria d’esbrinar res més. És millor viure amb el mite del premi infantil!

  10. Lluís ha dit:

    “Tu, jo i la Coca-cola” sembla més aviat el lei-motiv d’una campanya publicitària nyonya, protagonitzada per una parelleta tova que van a un auto-cine. Serà millor que esperi a llegir “Els premis literaris i jo-2”. Potser hi podré fer una aportació que superi aquest punt crític.

  11. viuillegeix ha dit:

    com? només el dubte d’haver rebut el premi literari? i només un? ja ho dic jo que aquest pais està molt fotut si no reconeix publicament el talent de la qeu vola de nit per pescar histories fascinants per el seu públic fidel.

  12. tirantlobloc, i tant, molt millor mantenir els mites.

  13. Lluís, també s’assembla a una cançó de Sopa de Cabra que es deia “Tu, jo i la circumstància”. Se’n podrien fer versions no-comercials com ara “Tu, jo i la literatura”

  14. viuillegeix, millor un dubte dolç que una certesa amarga. I en tot cas, gràcies!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s