Els premis literaris i jo (IV)

No guanyar dóna l’oportunitat d’observar qui ha guanyat. A vegades et sembla que és millor que tu, a vegades no. En Martin Amis va guanyar amb vint anys el seu primer premi amb “El llibre de Raquel”, una bona novel·la pel meu gust. Els guanyadors “bons” són els que fan enveja o, diguem-ho en positiu, admiració.

Lluny de creure en allò de “el que importa és participar”, l’estímul més gran de no guanyar és el fet que et fa venir ganes de millorar, d’intentar fer-ho millor, de revisar gairebé fins a l’infinit un text i, sobretot, de mirar i remirar els textos dels altres amb una curiositat nova. Ara quan llegeixo una novel·la m’imagino l’autor barallant-se amb les idees, les estructures, les paraules, els personatges, els temps verbals, la realitat, la ficció, la narració… i em diverteixo.

Però és la feinada de revisió dels propis textos el que destaco de tot plegat. I també la dificultat dels finals i del tema general del llibre, allò que el lector creu veure tan clar que l’autor volia dir i que, coincideixi amb ell o no, potser va ser un malson per a l’autor arribar-hi.

Només cal mirar els comentaris que genera un apunt en un blog per veure el joc de distàncies entre la intenció de qui escriu i cadascuna de les possibles lectures. Tot plegat és un laberint d’incerteses i una selva d’imprevistos que pot tenir gràcia o ser terrible. Per exemple, la primera novel·la de Martin Amis, la que opino que és una bona novel·la i que va guanyar un premi, ara és una lectura massa angoixant pel propi autor quaranta anys més tard. No està malament saber-ho.

En definitiva, els enamoraments i els desenamoraments apassionats i una mica violents també són possibles aquí. M’ha semblat veure-ho claríssim en aquest fragment d’una entrevista a Martin Amis:

-Hace unos años dijo que no volvería a leer sus libros. Sin embargo, para “La viuda embarazada” volvió a “El libro de Rachel”.

-Bueno, lo intenté. Estaba escribiendo acerca de un hombre de 20 años, así que quería volver a meterme en la cabeza de un hombre de 20. Pero no pude, no fui capaz de leerlo, la lectura fue demasiado angustiante.

-¿Fue una cuestión de estilo?

-Ha pasado demasiado tiempo, ese libro tiene 40 años. Solía gustarme releer mis libros, una velada con una botella de vino y un libro mío era mi idea de pasar un rato fantástico. Sin embargo, ese placer desaparece porque al hacerte mayor no quieres revisitar el pasado, quieres mantenerte concentrado en lo que vendrá, básicamente porque el tiempo se te empieza a acabar.

Podeu llegir el text complet de l’entrevista aquí.

Amb tot, l’observació atenta de les experiències dels altres no porta enlloc si no treballes en els teus propis projectes, els que siguin, i no sempre és fàcil. Quan llegeixes segons quins llibres és fàcil desanimar-te, pensar que no podràs, que no en sabràs prou, etc. Però queixar-se és només una opció, l’altra és escriure encara més i somiar que tot és possible.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Els premis literaris i jo (IV)

  1. Lluís ha dit:

    La història de la literatura és plena de primers títols catastròfics. Igual com de genials, o més. No hi acabo de veure una norma. Com que la possibilitat de ser un “enfant terrible” o un jove geni ja ens ha passat, ens cal anar pensant en una altra opció. La que queda.

  2. Clidice ha dit:

    No sé si pot ser gaire saludable això de practicar l’onanisme amb els textos propis. Serà que penso que allò que ja està escrit ja no et pertany, ja has donat el que pertocava en aquella faceta i només pertany a aquells que ho vulguin veure. Llegir-te a tu mateixa, com llegiries un Dostoievski, amb una copa de vi, em sembla enquistar-se en un moment de l’existència, quelcom poc saludable, fins i tot literàriament parlant. En qualsevol cas, sempre pots provar de ser Camilleri. Ho dic per la cosa de començar a publicar a la jubilació com aquell qui diu. 😉

  3. Eulàlia ha dit:

    Per tal d’evitar l’onanistme i el mirar-se el melic, crec que la figura de l’sparring és fonamental. I si pot ser més d’un encara més. algú que et plantegi preguntes i et digui però quàe vols dir exactament “aquí”?
    És una pràctica saludable.

  4. XeXu ha dit:

    A poc que hagis intentat escriure et vas fixant amb com escriuen els altes. Això comença, per exemple, amb els blogs. Des de sempre que he anat observant les qualitats dels altres, i acabes veient que hi ha gent millor que tu en el que sigui, i no s’hi pot fer res, en el cas que ens ocupa, mai podràs escriure com ells. Per altra banda, tampoc ho vols, no? Tu tens un estil i aquest és el que has de seguir. Perquè de la mateixa manera que tu t’emmiralles en altres, segur que n’hi ha que s’emmirallen en tu.

    Això traslladata la literatura, hi ha lectures que et sorprenen perquè no et veus capaç d’escriure amb la imaginació o amb el ritme d’alguns autors. Hi ha nivells i classes, això sempre serà així. Però per aquest motiu també hi ha obres publicades que no són tan meritòries i que sabem del cert que amb prou temps i dedicació podríem igualar. No saps mai com un llibre ha estat publicat i els contactes que tenia l’escriptor, per tant no tots els que publiquen són uns genis, igual que alguns que no publiquen sí que ho són. Potser una de les diferències que es poden trobar no rau en la ‘qualitat’ de les lletres, sinó en la constància i en la dedicació necessàries per poder arribar a algun lloc. Em sembla, pel que dius, que aquest no és un impediment per tu, per tant, ja hauries de tenim molt de guanyat.

  5. viuillegeix ha dit:

    efectivament, tot és possible, fins i tot que escriguis una bona novel·la que no guanyi mai cap premi. És molt més dificil lo primer que lo segon, sens dubte

  6. Josep Brâut ha dit:

    Mira-t’ho pel cantó positiu: els membres del jurat han llegit el teu original. Igual te’l plagien i tot!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s