L’insomni continua

La vida ens posa proves. Costa molt relaxar-se quan tens al costat un individu que quan dorm sembla una locomotora de vapor. Però passem del vapor i pensem en l’electricitat. Estem d’acord (o no) que no és un tema apassionant però quan tens insomni pots arribar a pensar en gairebé qualsevol cosa durant hores. El meu pare sempre diu que l’electricitat és una senyoreta molt delicada que no es deixa tocar mai. Però tornem a les classificacions.

Hi ha amants que s’eixuguen els cabells amb el teu assecador i hi ha amants que ignoren el teu assecador. Hi ha amants que són addictes al mòbil i amants  una mica més experimentats que l’apaguen o el posen en silenci quan són amb tu. Però tornem al vapor. Hi ha amants que bullen la verdura i hi ha amants que la fan al vapor. Un altre tema la mar d’interessant. Hi ha dos tipus d’amants. Els que posen mantega als entrepans de pa anglès i els que no.

Ara torno a l’electricitat. Potser es fa pesat però l’insomni és així d’impietós. Hi ha amants de nivell avançat que duen  una màquina d’afaitar i una muda en una butxaca de la jaqueta o dins de la funda del portàtil. Dones del món: Regireu butxaques si voleu arriscar-vos a descobrir per què el vostre marit fa tan bona cara últimament. Jo no ho faria. A menys, potser, que jo també tingués un amant. Hi ha dos tipus d’amants. Els que ho volen fer tot amb el llum encès i els que apagarien fins i tot una espelma.

Els temes domèstics i les relacions d’amants obren horitzons inesperats i inquietants que no s’acaben, i una nit d’insomni  pot fer-se molt llarga. Continuem. Hi ha amants que fan caca a casa i amants que no. Sigmund Freud segur que va escriure alguna cosa sobre això, perdoneu el comentari poc elegant, és culpa de l’insomni. Però tornem-hi. Hi ha dos tipus d’amants. Els que sempre tenen fred i els que sempre tenen calor. Els que utilitzen el twitter i els que no.

No sé si comptar ovelles. Hi ha amants discrets i amants indiscrets. I amants que tenen bona memòria i amants desmemoriats. Una recomanació: No feu exàmens si no voleu que us facin exàmens. Amb els amants tireu d’avaluació continuada.  I una altra recomanació: No feu classificacions si no voleu que us classifiquin. Si podeu, gaudiu del moment i no penseu gaire. Hi ha dos tipus d’amants. Els que pregunten i els que no pregunten. Les hores passen. L’insomni i els amants també. Hi ha dos tipus d’amants, els que  s’enyoren i els que no. A vegades la vida sembla que ens doni pistes.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a L’insomni continua

  1. galderich ha dit:

    Espero que només hi hagi els amants que es treuen els mitjons i no dels altres!

  2. allau ha dit:

    Havíem quedat que parlaries dels amants que mengen postres i els que no, no em diguis que ho has oblidat.

    I si et desvetllen els amants, et recomano una infusió de Mahleriana, els adagios de la Desena, la Tercera o la Novena especialment.

  3. Jordi Girbén ha dit:

    Pel cap baix compto una catorzena de categories disjuntives (on-of), cosa que indicaria unes vint-i-vuit tipologies d’amants si no fos que moltes d’elles deuen ser inclusives: A és roncador, bull, fa caca i no pregunta; B no asseca uns cabells que no té i és tan lluminós com indiscret; C…
    Fins i tot es podria completar la panoràmica amb només dos amants; l’un que acumulés totes les virtuts i l’altre totes les pegues possibles (com la de passar sempre de les postres).

  4. Natalia ha dit:

    Això dels amants que fan caca a casa teva i els que no és molt més interessant del que pot semblar a primera vista. A mi, de petita, em prohibien estrictament fer caca a casa de ningú; de fet, a cap lloc que no fos casa meva. Per això em sembla un pas molt important deixar-se anar en un altre lloc. Reflexionem. 🙂

  5. mu ha dit:

    Doncs jo, que sóc reduccionista de mena, diria que només hi ha dos tipus d’amants: els bons i els altres.

  6. Clidice ha dit:

    Hi ha amants? caxis, i jo sense saber-ho! 😉

  7. Lluís ha dit:

    Si vols t’explico què diria Freud dels amants que fan caca, però aquest és un blog massa elegant per a treure els draps bruts (i mai tan ben dit, no?). De fet, la majoria d’accion que descrius tenen una clara lectura en termes de psicoanàlisi (així com també algunes de les respostes que has obtingut, inclosa aquesta). Recordo una anècdota de fa anys: una amiga meva havia quedat finalment a casa amb un aspirant a copulador, després de molts intents fallits. Van seure al sofà i van prendre unes copes. No una ni dues, sinó unes quantes, amb l’esperança de vèncer els bloquejos emocionals. Força tard, l’aspirant s’aixeca i demana permís per fer un riu. “Al fons, a la dreta” li diu ella (això m’ho he inventat). L’home fa un pipí i quan torna a aparèixer a la saleta s’està posant la jaqueta. “Encantat, i gràcies per les copes i bla bla”, diu. I se’n va. T’ho prometo que és real, i en aquest cas Freud podria dir unes quantes coses força òbvies, no? Relacionades amb els gossets, per exemple, que tenen aquella necessitat de marcar territoris.

  8. Galderich, no ho sé, però és tanta la pressió anti-mitjons que gairebé que ha de fer gràcia fer-ho amb mitjons, com a acte transgressor.

  9. Allau, provaré Mahler abans d’anar a dormir. Ostres, les postres! Me n’havia oblidat. Bé, d’això i del mite del P.N.

  10. Jordi Girbén, un conjunt que tendeix l’infinit de categories disjuntives organitzades i combinades? Em sembla un mareig meravellós.

  11. XeXu ha dit:

    Per no comentar res d’amants, que jo que sóc molt de classificar, però m’està començant a pujar la mosca al nas de pensar de quin tipus dec ser, diré que tot i l’insomni, no he vist que el teu blog de llibres se n’hagi vist afectat. Potser és que no et pots concentrar en la lectura pel soroll…

  12. MU, és força veritat tot i quepotser també passa que el temps modifica gustos, recol·loca categories i recodifica amants.

  13. Clídice, això diuen…

  14. Lluís, marcar territori? En aquest cas? Ostres no ho sé pas. M’interessen les lectures psicoanalítiques, cada vegada més.

  15. XeXu, aquesta no me l’esperava! 😛 Tinc un parell de llibres a punt a punt

  16. Lluís ha dit:

    Si t’interessen les lectures psicoanalítiques potser variaràs el to dels teus textos. Vist en clau freudiana (jo hi vaig estar enganxat un temps) la vida es veu d’un altre color. Per a Freud, aquests actes quasi inconscients delaten un infantilisme profund. Per això Freud no està de moda: l’ex-director de l’FMI està a la fase oral (cap als dos o tres anys) i els de la caca, a la fase anal (abans dels dos anys). Per això em vaig passar a Karl Jung.

  17. Joan ha dit:

    Classificar-los vol dir provar-ne un de cada espècie? ……….quina feina més enriquidora, llàstima de no poder dormir

  18. Lluís, podem intercanviar lectures i relectures psicoanalítiques quan vulguis. Freud incomoda i els seus escrits ja tenen cent anys i es nota, però el fet és que va ser com una mena de fluorescent que va marcar mecanismes del comportament humà que podem continuar marcant.

  19. Joan, això és molta feina i el dia només té 24 hores 🙂

  20. Viola de Vent ha dit:

    una amiga que buscava pis es va quedar amb aquell que, només entrar-hi, li van agafar unes ganes boges de cagar. Va saber que allà s’hi trobaria com a casa.

  21. Viola de vent, això que dius pot ser un indicador de trobar-se o molt bé o molt malament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s