De l’insomni al somni

Hi ha moments que l’insomni sembla que tendeix cap a l’infinit i mires el sofà de casa amb desig. Però passem al tema romàntic per un dia. Per què no? Una nit que semblava perduda aconsegueixes adormir-te al costat d’un roncador d’alt nivell i somies que l’home sorollós et diu que t’estima. Com que ets com ets, et preguntes com pot fer tant soroll un home sol i, tot seguit, t’emociones. Tornes a adormir-te i l’endemà ja no saps si ho has somiat o si ha passat.

Potser ha passat i si ha passat et planteges si t’ho deia a tu o a una altra. Però a qui? I decideixes imaginar-te la millor història possible. Hi ha dos tipus d’amants: els que somien i els que no. Creues els dits ben fort i et llences al buit amb un somriure. Per què no?

És estrany somiar que algú que ronca al teu costat et diu que t’estima però no és impossible. I tampoc no deu ser impossible que tu l’estimis. Ni que ell t’estimi. Ni que tots dos tingueu por. El que realment sembla impossible és haver aconseguit agafar el son al seu costat i haver somiat una cosa així. És mèrit del teu inconscient, o un avís.

Gràcies al fet que la vida és bonica però que la literatura encara ho és més, llegeixes un poema de Keats i és com si el món et regalés una nova oportunitat per somiar i l’agafes al vol.  Era mentida que fos tan difícil. Ho tens claríssim, vols ser feliç i aprofitar-ho tot. El despertador diu que són les set del matí. Hora de despertar-se, son, mandra, cafè amb llet, escoltar la ràdio, anar a treballar, fa sol o diuen que plourà. El que sento és tan bell que no tinc por de res, ni tan sols d’un mal matí.

Aquesta bellesa viurà per sempre, ja sigui en nosaltres, ja sigui en uns altres amants afortunats com nosaltres i tocats per aquesta  força  dolça que no podem entendre. Al costat d’aquesta certesa, les joies més cares del món ja no em semblen tan brillants. No vull res que no tingui. L’amor existeix, es pot tocar, a vegades ronca i sovint és complicat o sembla impossible. Ni cas, l’amor existeix i té pressa i sempre torna, i et fa feliç. Allò que és bell perviurà.

“Veritat és bellesa, bellesa és veritat”: i és tot el que a la terra ara sabeu, i més ja no us caldria.

(Del poema “Oda sobre una urna grega” de John Keats, traducció de Marià Manent)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a De l’insomni al somni

  1. Enric H. March ha dit:

    Sort que és així perquè, sinó, molta gent s’alçaria cada matí d’un llit solitari. I tant és que al llit hi hagis dut algú que ronca o les paraules del poeta. Al final, al cap i ressonen els sons d’allò que has decidit que et fes companyia.

  2. allau ha dit:

    Ja t’ho dic ara. L’amor ronca, i déu n’hi do com ronca! Però així és l’amor.

  3. XeXu ha dit:

    No vegis com canvia la perspectiva quan hi ha amor pel mig, oi? Sense perdre el teu estil, és el post més piruleta que t’he llegit mai. Ens n’haurem d’alegrar, oi? Encara que ronqui!

  4. Lluís ha dit:

    No acabo de saber si ho has somiat, si t’agradaria haver-ho somiat o si res de tot això, i expliques uns roncs reals. Però és igual: cap de les tres opcions, però no negaria les conclusions. I jo estava pensant que, roncs a banda, també hi ha amor que fa pets. Alguns senso olor, altres sí. Al matí, però, durant aquella estoneta en què no saps encara què és somni i què no ho és, podem situar cada fenomen a la banda que vulguem i anar construint la millor realitat possible. (En Keats en sabia molt, amb els poemes d’amor).

  5. Clidice ha dit:

    Com diu l’Allau: ronca, i encara és pitjor quan no ho fa, que acabes movent-lo per tornar-li a sentir el ronc.

  6. Josep Brâut ha dit:

    I per què ens ho fem tot tan complicat?

  7. Carme ha dit:

    Aleatòriament a l’Amor també li poden fer pudor els peus, o ser un roncador-parlador en somnis…
    Quan tot succeeix a l’hora, llavors es diu que l’Amor és cec. O sord. O… orfe d’olfacte, (curiosament no en sé l’adjectiu)🙂

  8. Enric H. March, aixecar-se cada matí d’un llit solitari no em sembla mala idea. Tampoc no em sembla mala idea tenir un llit enorme. M’agrada la idea que al cap hi ressonen els sons d’allò que has decidti que et fes companyia

  9. Allau, doncs que sigui com vulgui que sigui, però que sigui!

  10. XeXu, la perspectiva canvia? quan dius piruleta vols dir nyonyo o empalagós o només dolç? (normalment rebo queixes del sector antinyonyo)

  11. Lluís, en Keats és molt gran! He llegit poquets poemes d’ell però m’han enamorat per sempre em sembla. Tinc ganes d’acabar exàmens per ficar-m’hi de ple. I sí, posats a construir que sigui la millor realitat possible.

  12. Clídice, veig que toques de peus a terra. L’amor suposo que cal cuidar-lo i anar vigilant que respiri. Els roncs poden ser útils!

  13. Josep, suposo que per bé, per mal o per no res.

  14. Carme, l’amor és una cosa rara, així en resum i sense entrar en olors…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s