Així hi anem o no hi anem

Olor d’herba. Esgotament. Reptes. Esforços. Absurds. Estratègies. Llistes. Llibretes. Llibres. Cels blaus. Cels grisos. Cels pàl·lids. Estrelles. La lluna. El sol. Espelmetes. On és el meu estimat? L’avorriment gaudeix de la família i del pont mentre jo estudio com si tingués vint anys. Així és la vida de l’amant. No explicar mai que tens altres amants. No explicar mai que et sembla que et fa por fer-te gran. Escriure mentre els altres empenyen cotxets. Plantejar-te tenir un nen. Dubtar. El temps que passa. L’amant que has engegat. L’amant que t’ha engegat. Tots dos que es troben en un sopar i que parlen de política. O de la crisi. Les seves dones que es fan amigues. Tu que mentrestant fas un gintònic en el bar del costat. Cocteleries. Olor de menta. Jazz. La ciutat que és com un poble. L’amic de sempre. El que no et fa feliç. I així anem. Gastant el temps. Llegint llibres, pujant muntanyes, olorant el mar, follant i sopant massa. Guanyant sempre massa pocs diners. Somiant viatges que sempre fan els altres. Roncant. Esperant. Llegint poesia

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Així hi anem o no hi anem

  1. Lluís ha dit:

    Els ponts massa llargs (o tres dies de festa encadenats, com és el cas) li donen l’esperit sensible llistes de temes en què pensar i un cert ensopiment, i una mica de nostàlgia i melanconia. Si enlloc de tres dies fossin cinc o sis, potser depressió. En fi, que demà és dimarts i diguem que mentre tinguem feina (feina vull dir contracte laboral) podem estar tranquils, sabent que estem traient el país de la crisi dels banquers i els constructors. No res, la vida que va fent.

  2. Marta ha dit:

    Ostres, Lluís, aleshores les vacances són un perill. Si la gent que té parella després de les vacances se separen, els solters què se suposa que fan?

  3. Isabel Aparici ha dit:

    “Que la vida iba en serio, uno empieza a comprenderlo más tarde…”

  4. Marta ha dit:

    Hola Isabel! Jo diria que la vida va “en sèrio” i en broma, i que sovint passen les dues coses al mateix temps. Gràcies per portar-me cap a Gil de Biedma. http://www.enfocarte.com/poesiasemanal/biedma.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s