Els premis literaris i jo (V)

No us ha passat mai de donar el telèfon a algú una nit que heu begut massa i que l’endemà o l’altre us truquin i us diguin de fer una cosa que us fa molta mandra? És força terrible notar que un  quasi-desconegut us proposa uns plans meravellosos que suposadament vosaltres mateixos -en un moment d’il·luminació etílica- vau confessar que us encantaria fer. “A quina hora quedem demà per veure sortir el sol des de Montserrat?”, o bé, “Sóc al ServiCaixa, preciosa, em vas dir que preferies sol o ombra en els Toros?”. Doncs m’ha passat més o menys això amb els Premis Blocs Catalunya 2011: jo no me’n recordo però es veu que m’hi vaig apuntar.

Tranquils: no anava borratxa ni drogada. La història és que fa dos anys vaig descobrir que existien aquests premis, fa un any vaig recordar que existien però el termini per presentar-m’hi ja havia passat i aquest any, aprofitant el meu propòsit de presentar-me a tots els premis possibles, suposo que m’hi vaig apuntar.

La perruquera del meu pare, una gran usuària de les xarxes socials i de les tecnologies de la informació, va reenviar ahir un email al meu pare demanant el seu vot per a un blog que es presenta a la categoria “Història, tradicions i patrimoni”. Desconec per què la perruquera té l’email del meu pare i no vull saber quin tipus d’emails s’envien. En aquest cas, el meu pare m’ho va reenviar i va afegir una frase per a mi:

“Mira què em demana la Lourdes. Tu no t’hi presentaràs?”

Vaig registrar-me a la pàgina dels premis per mirar si coneixia algun dels blogs que s’hi presentaven i la sorpresa va ser veure el meu blog allà al mig. No me’n recordava que m’hi havia apuntat.

Estic feta un embolic. Què faig? Pidolo vots o no pidolo vots? Com se suposa que m’he de comportar? Què faria la Isabel Preysler en el meu lloc? Per mirar si m’inspiro he apuntat algunes de les conductes que he anat observant entre els guanyadors dels premis literaris on m’he presentat i  entre alguns dels rivals o companys.

  1. El despistat. No recorda haver-se presentat (la meva opció, aquesta vegada).
  2. El desmenjat. Recorda haver-se presentat però haver-ho fet amb poques ganes. Podria fer una frase tipus: “Els vaig enviar uns paperots bruts que tenia damunt de la taula perquè vaig sortir de festa i no vaig tenir temps de preparar-m’ho i els dies abans havia estat de vacances a Nova York follant com un animal amb el millor amant del món”.
  3. L’il·lusionat. Demana el vot quan només fa un segon que el període de votacions ha començat.
  4. El popular. Ningú no el coneix gaire però disposa d’una estratègia de màrqueting dissenyada al mil·límetre. Desconfieu d’ell fins i tot quan us digui “Bon dia” al matí, podria estar utilitzant estratègies subliminals per conquerir la vostra consciència i dirigir el vostre vot.
  5. L’autista. No diu ni piu. No hi ha res a fer, us ignorarà sempre. Es recomana no observar-lo gaire. És més agradable pensar que és autista que descobrir que només es comporta d’aquesta manera amb vosaltres. La part positiva és que per no necessitar, no necessitarà ni el vostre vot.
  6. El màrtir. Es presenta al premi però suplica que no el votin. Persona temorosa de grans conspiracions i de malediccions de tot tipus, creu que el seu estil empitjorarà si guanya cap premi o que es tornarà famós, ric o molt atractiu i que això farà baixar la qualitat dels seus escrits.
  7. L’optimista. Fa lectura positiva de guanyar i de perdre. També fa cara de disposar, en secret, d’una gran biblioteca de llibres d’autoajuda i de menjar sempre fruites i verdures ecològiques. Hi ha dies que sembla tan bona persona que ve de gust emborratxar-lo amb alcohol de poca qualitat, portar-lo a sopar a un McDonals i fer-li fotografies menjant un Big Mac.
  8. El pessimista. Fa lectura negativa de guanyar i de perdre. Si perdeu, truqueu-lo, les seves penes i desgràcies us ajudaran a tornar a veure de color rosa la vostra vida, ni que sigui per comparació amb ell.
  9. L’impermeable. Tant li fa guanyar com perdre. Ideal per a les males èpoques, ni la desgràcia més desgraciada no li semblarà res de l’altre món. Vigileu amb les bones notícies perquè l’afecten igual de poc. Podria arribar a dir: “El Nobel de Literatura dius que has guanyat? Els devia interessar donar-lo a una dona, blanca, soltera i catalana. Per això te’l deuen haver donat”.
  10. El seductor. Amb l’excusa de demanar vots aprofita l’ocasió per actualitzar i/o renovar l’agenda d’amants. És molt voluntariós en la fase precoital de manera que val la pena tenir-lo en consideració i utilitzar-lo, si es considera oportú, per fer bricolatge a casa, anar de botigues o per fer una mudança.

Arribats a aquest punt us diré una cosa i només us la diré una vegada: De moment no us demanaré el vot. Feu el que creieu que heu de fer. Però si heu de fer-ho, feu-ho aquí. I recordeu: categoria: Literatura.  Blog: Volar de nit és perillós.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

24 respostes a Els premis literaris i jo (V)

  1. elveoidedalt ha dit:

    Potser no et votem però et seguirem…

  2. XeXu ha dit:

    Doncs apa, ara vinc a fer el borde. Jo no et votaré, no participo en aquests premis en els que sempre guanyen blogs que no conec de res. Si et serveix de consol, et vaig proposar a c@ts, encara que no a l’apartat de literari. Si no et serveix de consol em sap greu, però per mi és la millor demostració de que aquest blog m’agrada.

    Bonica comparació la de no recordar que t’has presentat amb la de donar el telèfon una nit de festa…

  3. viuillegeix ha dit:

    només per aquesta manera elegant de no demanar el vot, ja mereixes guanyar el premi…. j

  4. Miquel ha dit:

    Ja ja ja! No em sento identificat amb cap de les 10 tipologies. Fas bé de no demanar el vot; fer-se el desmenjat és sovint una molt eficaç i demostradíssima tècnica de màrqueting. Jo m’he presentat a aquests premis en totes les edicions (4 amb la d’aquest any) i no he demanat mai el vot, i cada dia veig més clar que algun dia m’avisaran els amics de Stic dient-me que he guanyat.

  5. Lluís ha dit:

    La llista d’actituds davant el premi m’ha semblat molt bona, però no estic d’acord en la posició on et situes a tu mateixa. Em sembla que tot el post és una filigrana capciosa i divertida per demanar el vot sense fer-ho groller ni evident ni petulant, com alguns mails que ja corren (n’he rebut un que és una súplica o una pregària, d’un blogaire que mai no m’ha dit ni piu però ara plora per un vot). Et felicito per aquesta retòrica, sincerament (i trobo molt divertit això de la perruquera. Ton pare i ella fan servir el mail per concertar la cita a la perruqueria, dona!).
    He decidit obrir la llista de votants amb la categoria “L’enigmàtic”: no et diré si et voto o no.

  6. Carme ha dit:

    Genial. M’he fet un fart de riure llegint la teva llista!

    I em sembla que amb aquest post, t’has posicionat en una variant de l’actitud n. 4;
    No recordaves haver-te apuntat, però ara que ja hi ets, et refermes escribint aquest divertit post amb el que a mi, com a lectora no m’ha quedat cap dubte sobre si votar-te o no.

    Jo, seguint en la línia del Lluís de posicionar-se com a votant, em sitúo clarament en la categoria 3: “Il.lusionada” o com la meva filla gran, fent ús de la ironia fina, diria: “motivada” 🙂

  7. SM ha dit:

    Jo aquest any he passat, directament (apunta: 8. El passota) perquè calen unes certes condicions per poder estar entre els qui tenen possibilitats (9. El realista). Però no pateixis, que jo et voto (10. L’amic).

  8. galderich ha dit:

    Ha, ha… genial! En honor a la pel·lícula “El marido de la peluquera” t’he votat perquè dels qui havia i coneixia és el que més m’agrada!

  9. Lluís ha dit:

    Torno aquí un instant. Per dir que gràcies al teu apunt, al teu pare i a la perruquera, acabo de veure sóc un candidat als premis C@ts, crec que de “Blog original”. Qui m’ha proposat apenes si és conegut del blog, jo diria que un comentari. Ara ja només he de triar quin perfil de candidat sóc. Provarem amb el seductor, veure si dels premis en trec res de positiu (o distret).

  10. Eulàlia ha dit:

    Doncs jo em situo en una categoria 11: el mandrós. Altres anys ens hi havíem apuntatn i he de reconèixer que fa dos anys ens va servir perquè altra gent conegués el Riell Bulevard i obrís cercles -llavors erérem bastant endogàmics…- Però arribats on som ara la veritat és que quan vaig saber que hi havia els premis blogs catalunya i els C@ts, vaig pensar. Una altra vegada? ja ha passat un any? uffff, no, quina mandra… i aquí estic ni m’he apuntat ni em sembla que participi en els vots… Quina mandra!
    Per cert la tipologia està prou bé…

  11. Jaume ha dit:

    Jo m’hi vaig presentar un cop i era del tipus il·lusionat 🙂

    Ja t’he votat.

  12. Marta ha dit:

    Veí de dalt: I jo que t’ho agraeixo! Si hagués d’escollir entre les dues opcions, el que proposes és el que preferiria.

  13. Marta ha dit:

    XeXu: Com a borde em sembla que no et podries guanyar gaire bé la vida, em sembla que no ho fas gaire bé 🙂 Cap problema que no em votis, només faltaria, i que em proposessis als c@ts em fa moltíssima il·lusió. L’any passat vaig votar molts blogs amb molta il·lusió i després vaig veure que a alguns potser no els havia fet il·lusió ser votats. Hi hauria molt a dir dels premis. Vaig fer aquest apunt amb una mica de por perquè realment no sabia què fer, si demanar el vot o no demanar-lo i al final… va ser publicar l’apunt i treure’m un pes de sobre. Escriure i notar que hi ha algú a l’altra banda és un luxe. No es pot demanar gaire res més (a part de dinerons, és clar!).

  14. Marta ha dit:

    Viuillegeix: Seria molt injust aleshores. Si un cas caldria fer uns premis nous, els “Premis Maneres de no demanar el vot Catalunya 2011”. Jo hauria participat en la categoria “Elegants” aquesta vegada 🙂

  15. Marta ha dit:

    Miquel, podem afegir més categories si vols. O combinar categories, per exemple desmenjat + popular. Espero que guanyis aquest any tot i que em genera molta desconfiança pensar com és possible que no hagis guanyat les altres vegades. D’altra banda, i si guanyes i aleshores baixes el nivell? Ai que em surt la pessimista…

  16. Marta ha dit:

    Lluís I: El votant “enigmàtic” em sembla molt interessant però després hi ha el votant “punyetero”, que és el que diu que farà una cosa i en fa una altra.

  17. Marta ha dit:

    Carme, és que era un problema de coherència personal, i dic això i me’n ric de mi mateixa, però sí que vaig pensar: Si em vaig apuntar per què portar-ho en secret ara? Posem-hi ironia i endavant.

  18. Marta ha dit:

    SM, doncs apunta’n un altre (11. El temerari).

  19. Marta ha dit:

    Galderich, el teu vot que valgui per tres: per tu, per la perruquera i pel seu marit!

  20. Marta ha dit:

    Lluís II, quina gràcia!!!!! Jo diria que ets de la combinació de categories que he dit abans a en Jaume, desmenjat + popular. Jo crec que aquest comentari és una estratègia 🙂

  21. Marta ha dit:

    Eulàlia, ara que no ens sent ningú, a mi també em fa mandra votar!!!! I això que he rebut amenaces serioses de la meva mare: “Vota en XXXX, que en XXXX he fet que et votés i ara em diu que et digui que el votis”. Aquest món és terrible…

  22. Marta ha dit:

    Jaume, així em puc quedar tranquil·la que com a mínim aquesta tipologia existeix 🙂

  23. XeXu ha dit:

    Demanar el vot està bé, per aquests premis ‘oficials’ cal fer-ho així. Però hi ha força del que diu en Macip, cal tenir alguna cosa més que un blog fantàstic per optar a guanyar aquest premi, i això vol dir molts amiguets (que no amics) o molts contactes. Que guanyi un blog que no llegeix ni cristo, doncs que vols que et digui. Tant de bo hi hagués uns premis justos i no tant d’estar per casa com els c@ts, això seria una aposta interessant. Però qui valora els blogs, si cadascú té els seus gustos? És una vergonya que un blog com aquest no tingui opcions, i que guanyi algú altre per altres motius. Ei, que si al final guanyes, seré el primer a felicitar-te, eh? I content. Però em sorprendria. Sóc un descregut, ja ho sé.

    Per cert, de borde en sóc una estona llarga, o ho puc ser. Però no et conec prou com per ser-ho aquí.

  24. Marta ha dit:

    XeXu, la part bona d’aquest premi és que pots inscriure’t. El tema dels amics que comentes, vols dir que no funciona a tot arreu i que és independent de la qualitat d’un blog, per bé i per mal? Sobre els “incondicionals”, la meva mare ha demanat que em votin (i m’ha fet il·lusió que ho fes) però no crec que hagi estat gaire insistent, vull dir que em sembla que ho va dir als companys de feina i ja està. Em sembla que no hi haurà més “campanya” que aquesta. No crec que existeixin uns premis ideals. Ara pensava en uns premis tipus Òscar, amb uns experts que votessin, i la gent fent apostes, etc. Ah, i una catifa vermella… i al final tothom opinant dels vestits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s