Passatemps

Autobús nocturn. Onze de la nit. Miro per la finestra i recordo l’última conversa del dia. Que estic farta d’animar-me i de desanimar-me per tot. Em mires amb cara de lluç i em dius que tu estàs fart d’avorrir-te. Fem una bona parella. Com el prim i el gras, com Bouvard i Pécuchet o  com Snoopy i Woodstook. Tu tens un excés d’apatia i jo un excés d’emotivitat. No ens entendrem mai. Justament per això trobo que ens podríem casar. Per què? Què hi guanyaria? I jo? Ah, tens raó. Si és per fer-nos companyia, abans em compro un gos.

Al meu costat, la meva bossa. Després, el passadís. El conductor és calb i duu una barba molt estranya. Al seu costat un home que sembla tret d’un episodi de Radio Cincinnati parla amb ell. M’angoixo: els conductors no poden fugir dels passatgers que decideixen donar-los conversa. Deu ser això el matrimoni? Miro l’home Radio Cincinnati un moment. L’home em mira, desvio la mirada, torno a mirar-lo, m’aguanta la mirada, definitivament desvio la mirada. D’on ha tret la camisa que porta aquest home?

El meu amic té paciència. Aguanta estoicament les narracions dels últims fets malgrat que s’assemblin de manera sospitosa a les narracions dels últims sis anys. És paciència o és indiferència? Per si un cas, premio la seva indiferència amb algun detall escabrós absolutament innecessari per notar la seva mirada de desaprovació. Finalment em diu que m’enveja. Ho diu amb cinisme però també ho diu amb el cor. Potser pagaria perquè qualsevol merda el divertís si no fos perquè no està disposat a pagar ni un duro per cap merda, i bé que fa.

Però el cas és que s’avorreix i que jo no l’entenc. Només cal estar atent per veure que la vida és plena de detalls. Detalls interessants  (el coneixement és com un pou sense final) i  detalls que fan molt de riure. De fet, l’humor és un dels pocs motius pels quals penso que potser Déu sí que existeix. L’amiga que em truca per demanar-me consell i en veu baixa m’explica que està amagada per espiar el seu amant que evidentment no és el pare de la criatura que duu a la panxa, les mil situacions inconfessables que tots hem viscut i que no podem explicar, aquell secret que es fa evident en una escena absolutament còmica. Què us he d’explicar?

Un senyor que estimava va morir parlant de mi  i menjant caviar iraní. Quantes bestieses més optaran per ser incloses en el nostre currículum d’absurds, ridículs i pífies diverses? L’amant que es pensa que es torna invisible cada nit que visita la seva estimada i surt al balcó a fumar com si la vida li cedís un privilegi  (el do de la invisibiliat) que no té. La dona abandonada que explica grandeses del seu home i l’home abandonat que simula una gran vida sexual.

Dins de l’autobus, més enllà del passadís, un home i una dona seuen un davant de l’altre i formen un quadre interessant. Tenen en comú el pentinat: tots dos tenen el cabell brut i tots dos porten un pentinat molt poc modern. També tenen en comú l’edat: indeterminada entre els cinquanta i els seixanta anys. A més, tots dos tenen un bolígraf a la mà i tots dos estan fent crucigrames. La pàgina del crucigrama d’ell diu: “Mensaje” i la pàgina del crucigrama d’ella diu “Bondad”. La vida és divertida. No sé res més. Segurament tu tampoc.

“Baby, if you’ve ever wondered,
Wondered whatever became of me,
I’m living on the air in Cincinnati,
Cincinnati, WKRP.
Got kind of tired packing and unpacking,
Town to town and up and down the dial
Maybe you and me were never meant to be,
But baby think of me once in awhile
I’m at WKRP in Cincinnati”

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Passatemps

  1. Lluís ha dit:

    Sincerament, jo deixaria de pujar als autobusos. A peu va la mar de bé, es fa salut i la nit s’escurça. L’espècie humana és molt més trista que qualsevol altra família de mamífers, ho tinc comprovat. No podem canviar, en aquestes alçades. Tan sols podem escollir tenir-hi el mínim contacte possible. Si al damunt duen el cabell brut i el pentinat antiquat ja em venen ganes de vomitar.
    Si alguna cosa repulsiva he vist darrerament, ha esta una “unitat familiar”. Com a mínim, als autobusos hi van individus aïllats i hom pensa justament -sembla- en la impossibilitat de les unions.

  2. galderich ha dit:

    Vola de nit en autobús que dona per molt. Només el simple fet de recordar la sèrie de Cincinnati ja val la pena agafar l’autobús que és com una illa de tranquil·litat en les nostres vides. M’agrada agafar-lo i llegir… però si puc observar el personal millor que millor i si hi ha algú que m’observa detingudament -pensant: on va aquest paio?- encara és un trajecte més extraordinari.

    Bons flaixos arran de l’autobús ens has ofert avui. Llàstima que el vídeo ja no funciona…

  3. Llop Estepari. ha dit:

    Oportuna reivindicació a l’humor i el riure en front d’estats emocionals complexos! Va bé aquest puntet d’ironia que dona la volta a situacions d’agitació personal. De segur que ens adonaríem de rigideses excessives. Per altre banda l’humor necessita i vol complicitats i companyies!
    Celebro el relat i, per no riure sol, udolo amb un somriure.

  4. Ferdinand ha dit:

    Pffff…., no hi ha dubte, era en Less Nessmann i li parlava de porcs… Pobre conductor!

  5. Clidice ha dit:

    Ui, com en Venus Flytrap, en Les o el meu admirat Dr. Johnny Fever? Vols dir que no hauries de picar dues vegades el tiquet d’autobús? Ho dic perquè en treus molt de profit🙂

  6. Eulàlia ha dit:

    Més val sentit de l’humor que ràbia permanent injustificada, sens dubte. Estic d’acoerd amb en Galderich. Bons flaixos de trajecte d’aotubús!

  7. viuillegeix ha dit:

    Només cal estar atent per veure que la vida és plena de detalls. Detalls interessants… Totalmet d’acord. I tot observant , relacionar algú amb Radio Cincinati, denota un plus d’intel·ligència i memòria activa que es mereix una medalla. Apa, per a tu!

  8. Jaume ha dit:

    Saber observar els detalls és el primer pas per a ser escriptor, o sociòleg, o policia, o detectiu o portera. Potser tens un futur més enllà del blog (en el cas que no exerceicis ara cap de les professions esmentades).

    P.S.: El detall de Ràdio Cincinnati genial i m’ha fet venir bons records. Només per això ja t’ha guanyat la meva lloança.

  9. Enric H. March ha dit:

    El d’observar la gent, a l’autobús o a on sigui, és un passatemps perillós (pot ser-ho tant com volar de nit). Ara ja m’he fet gran i he entès que la imaginació pot ser més poderosa que la realitat, però de més jove era capaç de seguir la gent per comprovar si alguna de les coses que havia deduït era certa o no. Un joc arriscat que vaig fer arribar molt lluny.

    Ara, hi ha cops que davant l’estupidesa i la ignorància de la gent surto de l’autobús, del metro de la botiga… sabent més coses que no pas saben d’ells mateixos. I m’hi jugaria qualsevol cosa que a tu, Marta, et deu passar més d’un cop. No m’ho neguis, que t’he estat observant i…

    PS: Em pots explicar com és que, de tant en tant, desapareixes del meu blogroll? O tu voles molt amunt o jo tinc el radar atrotinat.

  10. Natalia ha dit:

    El summum de la relaxació quan he quedat per sopar amb algú i la nit és tornar a casa en el bus nocturn (excepte algún dia en que algún tio se’m va apropar massa). Els amics no entenen que em negui rotundament a que m’acompanyin a casa pel plaer de relaxar-me al nocturn. Poc a poc vaig desconnectant del sopar o activitat prèvia i em vaig calmant, calmant, calmant… I em fixo en les finestres de la gent, si han abaixat les persianes o són molt valentes i dormen amb els vidres sense cobrir. Ara que tinc parella, valoro més encara aquesta experiència, perque és més difícil tornar sola a casa de matinada. Snif, snif…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s