Sis anys volant de nit

Avui celebro sis anys de blog.  

2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, …

Ja he estat a Nàpols, continuo escoltant Amado Mio de Pink Martini i he descobert la poesia de Jaime Gil de Biedma. El temps no s’atura mai. Continuo escrivint el que vull escriure.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

28 pensaments sobre “Sis anys volant de nit”

  1. Amb el que va d’any ja és el tercer blog que veig complir 6 anys, cosa que vol dir que hi ha gent que ve per quedar-se, i m’alegra molt. Com els companys de dalt, també espero llegir-te més sovint, però si no escrius més (aquí) deu ser perquè no vols. Moltes felicitats, i per molts anys més.

  2. A la teva violeta africana se la veu força ufanosa i l’espelma violeta li fa un bonic contrapunt.
    I que bé que els teus bons relats no s’apaguin!

  3. Com diuen a l’oest, nunca es tarde si la dicha es buena. Amb més de dos mesos de vacances ara ja no te’n toquen fins el 2013 o 2014, oi? Benvinguda de nou al club!

  4. Què bé Marta!, m’afegeixo al desig que encara que reposis quan et cal, no deixis mai de volar ni tampoc el blog !!!
    És un luxe poder llegir els teus relats!
    FELICITATS.

  5. No podia imaginar que la meva demanda trobés una resposta tan presta, però fa bo deveure com el teu blog es remou. Ampliant la fotografia he vist que segueixes amb l’Amis… En fi, més val llegir l’Amis que l’Abc. Jo hi hauria posat algun volum del Magris entremig -o potser ja hi és. Salut i fins aviat!

  6. Viuillegeix, Salvador, Natàlia, Lluís, Jaume, Ferdinand, Enric, Joan, Leblansky, Clídice, Tirant, Jaume, Carme J, Miquel, Girbén, Carme, Pep, Ric de riure, XeXu, Galderich i Allau, no sabeu (o potser sí que ho sabeu) com de feliç em fa escriure i com ho he enyorat aquests dies. Les vostres paraules són un regal que valoro moltíssim i a risc d’acabar fent una escena me’n vaig a buscar més xampany. Moltes gràcies per ser-hi i per deixar-vos veure. Petons, literatura i xampany per a tothom!!

  7. Martona, per molts anys!! Sis de blocaire és una passada, molts es queden a mig camí. Enhorabona, i sí, m’afegeixo a les peticions populars perquè hi tornis: escrius molt i molt bé!!!

  8. Moltes felicitats, Marta. Ja estava una mica tip que la darrera entrada fóra la de Qui té por de la Montserrat Roig… Ànims, escriu, escriu i escriu, que escrius molt bé i és sempre un plaer llegir-te. No t’has plantejat mai publicar-ho en un format de llibre? Acabo de llegir El mapa y el territorio, i li dónes vint mil voltes a aquest Houellebecqquebequecllebecq…

  9. Jo sempre a prop de la cua de tot… Però no em puc estar de felicitar-te jo també, noia. Això teu m’ha fet pensar en els meus blogs. Com us deia en el meu mel, vaig decidir que cada 300 posts n’encetaria un altre… Ara vist en perspectiva no ho tornaria fer… m’agradaria més poder-ho tenir tot en un de sol que aplegués tota l’obra…

    Però el tema no és aquest. El tema és que, com diuent aquests lectors de més amunt, ets tota una fera escriptòrica, amb un talent que sedueix tothom.
    El Joan potser -només potser- es passa una mica dient que ets millor que l’Hoeullebecq… (el Mapa i el territori a mi em va extasiar) però sí que arribaràs lluny .. tens tot el que cal. la prova n’és que tens per admiradors i seguidors gent tant potent com el Salvador i la Clídice, el Galderich i l’Allau… que són gent de paraules majors !
    M’afegeixo a la llista. Una llista que es farà molt llarga. Endavant.

Deixa una resposta a allau Cancel·la la resposta