La farsa de cada dia

I què, tot plegat? Té interès? Té sentit? Té gràcia? Quin futur ens espera? Quin present tenim? Cap a on anem? Seguir l’actualitat s’ha convertit en un esport de risc. Viure també. Sento l’esgotament de l’esforç, de la il·lusió i de les ganes que no porten enlloc.

La vida és plena d’històries i de pensaments que circulen en paral·lel a les grans coses de la vida: la persona que estimem, que estimàvem o que estimarem, els fills, els pares i els germans que tenim i que no tenim, la visita al metge, la factura que paguem i la que no podem pagar, la violència més o menys explícita aquí o allà i els somnis i els desitjos que ens fan tirar endavant.

La rica i variada rutina quotidiana és el mur que ens protegeix del pànic i del vertigen. Ens fa pànic que arribi el dia que el que diem que ens il·lusiona ja no ens serveixi i ens fa vertigen pensar que tot plegat amagui una gran mentida i que l’única veritat sigui la lluita salvatge per la supervivència.

Què podem fer? On podem anar? De què haurà servit tot plegat si la conclusió ha de ser el buit, la insatisfacció, la injustícia i el dolor de no tenir cap opció? Com ha de ser llevar-se un matí i adonar-se que la nostra vida és una farsa insuportable?

Un matí qualsevol de cap de setmana aixeco les persianes, deixo que entri el sol a l’habitació i trio un bon llibre on amagar-me del cinisme i de la tristesa.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a La farsa de cada dia

  1. allau ha dit:

    No ho podries fer millor. L’elecció literària és excel·lent (i la traducció d’en Ferran també).

  2. Ferran ha dit:

    Digues-li últimes notícies, digues-li una bio dels germans Humboldt: tal com està la cosa, molt aviat només ens quedarà tancar-nos en una biblioteca, per dins, i fondre la clau a la llar de foc. Putu panorama.

  3. joan ha dit:

    de vegades quan veig aquestes tribus que encara viuen en la seva més pura subsistència i són feliços els hi tinc certa enveja. Perquè nosaltres amb totes les nostres presses no tenim ni podem viure de manera autèntica. Estem condemnats.
    Sr de bon veure i de mitjana edat cerca illa deserta per començar de zero lluny dels lladres………properament es farà càsting per omplir-la de gent amb seny.

  4. kika ha dit:

    si, si, una illa deserta és el que busco jo també des de fa dies!

  5. Ferdinand ha dit:

    Escoltar les notícies cada matí a la ràdio em fa venir pedres als ronyons. I la sensació és d’impotència total. Només se m’acut intentar practicar l’autosuficiència al màxim possible…

  6. XeXu ha dit:

    Vols dir que això no ho pensem una miqueta tots de tant en tant? La vida se’ns fa feixuga i tenim ganes d’engegar-ho tot a rodar. Millor si aquests moments no superen els bons. Però hi ha dies que… sort dels llibres.

  7. Clidice ha dit:

    Si tens una vàlvula d’escapament, i no en conec cap millor que la que proposes -bé, si, anar a córrer per la muntanya, però són complementàries-, ja ets afortunada. Imagina’t quin desastre no seria caure en barrena sense on agafar-se. I no hi pateixis, aquí i a les quimbambes, ara i adés, és el mateix. Cosa de ser humans😉

  8. Lluís ha dit:

    Si em sentís un mica burleta podria dir: “benvinguda al món real!” Però no tinc prou estómac per dir això. En el dubte de si vivim una obra terrible de supervivència amb decorat de cultura i civilització (decorat de cartó pedra), jo també m’inclino per la ficció. Potser és la única creació a tenir en compte, i allò que sabria greu en cas de cataclisme planetari. Per la resta no sentiria cap pena. Si has anat a veure “Melancholia”, crec que volia dir això que diu el Lars von Trier: a la merda!

  9. Natalia ha dit:

    En aquests dies em sento feliç de ser creient. Anar a sentir misa, i veure els bancs ocupats per gent gran amb tanta fe i tan precària situació m’amanyaga en una dolçor calenta durant una bona estona.
    Per cert, jo que sóc fidel usuària de les biblioteques públiques, enyoro els dies en què es trobaven bons títols, com el que ensenyes, gairebé a cada passa. L’actual biblioteca que visito és depriment. Com el futur. Ja fa un parell de diumenges que no vaig a misa.

  10. viuillegeix ha dit:

    I les ultimes noticies de l’Evelyn, són optimistes?

  11. Cinderella ha dit:

    “Què podem fer? On podem anar? De què haurà servit tot plegat si la conclusió ha de ser el buit, la insatisfacció, la injustícia i el dolor de no tenir cap opció? Com ha de ser llevar-se un matí i adonar-se que la nostra vida és una farsa insuportable?” Molt dur, Marta, ja t’ho dic jo (com t’ho poden dir molts altres), i malgrat que tornes a ser feliç mai t’acabes de lliurar d’eixa sombra d’incertesa… Però mentres, brindem i benaïm ni que siguen la resta dels dies, és normals, vulgars i corrents, i fem per buscar els bons moments a la vida! He dit. Amén🙂

  12. ahse ha dit:

    Si creus que la mentida és massa gran, pensa que ningú no surt amb vida d’aquesta vida. Amb això ja està tot dit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s