Autoajuda postmoderna. La interpretació dels missatges al mòbil (I)

En qualsevol lloc del món ara mateix hi ha una persona mirant un telèfon mòbil amb cara de no entendre res. Probablement aquesta persona imaginària té una relació amb alguna altra persona i és fàcil que totes dues persones es trobin exactament en aquest moment en la fase de missatgets al mòbil. O més exactament, en el laberint infinit de la comunicació a través de missatges al mòbil.

La persona imaginària I d’avui està tractant d’esbrinar per què alguns missatges reben resposta i d’altres no. Quina fórmula misteriosa ens explica aquest estrany fenomen? Si algú va ser capaç d’inventar la torradora per què ningú no és capaç ara de desxifrar els enigmes relacionats amb els missatges al mòbil? Com és possible que perdem tant de temps i tants d’esforços amb una qüestió com aquesta?

Per tractar de posar llum en aquest bosc d’interrogants hem convidat a Regina Pont de Bar, doctora en Hermenèutica d’una prestigiosa i impronunciable universitat privada d’un paradís fiscal, líder sindical d’una empresa de cosmètics de luxe que no coneix ningú i  defensora convençuda de la dignitat dels drets dels animals de companyia.

Segons la doctora Pont de Bar, la nostra vida pot canviar si aprenem a interpretar correctament els missatges al mòbil i  pensem una bona estratègia per assolir els nostres objectius mitjançant aquest meravellós invent.

Benvinguts al nou despropòsit del segle XXI que agermana hermenèutica, postmodernitat i autoajuda sense despentinar-se. La doctora Pont de Bar proposa respostes senzilles a preguntes complicades i resumir així, d’un cop, la complexitat del món. Per què no provar de fer-ho d’aquesta manera després d’anys i panys d’acumulació de fracassos seguint altres mètodes?

La doctora Pont de Bar i el seu nou mètode prometen millorar les nostres vides amb independència del nostres estats laborals i de la nostra bellesa. No serà per sempre aquesta angoixa. No hem de viure tristos ni tristes. El nostre telèfon mòbil és una eina útil i estratègica. Només cal aprendre a interpretar correctament les regles del joc.  Individus anònims, lectors ingenus i escèptics: benvinguts tots a l’esperança.

La Il·lustració vomitaria damunt nostre però gràcies a la doctora Pont de Bar hem trobat la manera d’estalviar-nos laberints malaltissos i converses obsessives que poden amenaçar el nostre estat anímic i les nostres posicions de confort. Individus anònims: abandonem el pensament racional i tornem a la intuïció salvatge.

Segons  la doctora Pont de Bar quan ens trobem davant d’un missatge que no ha obtingut resposta el primer que hem de fer és  qüestionar-nos si hem fet alguna pregunta. Podria ser que l’únic motiu pel qual no tenim resposta sigui el fet que no hem fet cap pregunta abans.

Pensem-hi durant uns instants. Reconciliem-nos amb la humanitat sencera i gaudim junts de la pau de l’evidència que s’acaba d’obrir davant nostre. Si hem pogut arribar fins aquí, estimats lectors de tots els tipus, gèneres i inclinacions sexuals, religioses i polítiques, fins a on més podrem arribar?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Autoajuda postmoderna. La interpretació dels missatges al mòbil (I)

  1. XeXu ha dit:

    No ho diuen en espanyol allò de ‘a buen entendedor…’? Doncs és que no cal posar un ? perquè sigui una pregunta, i respondre encara que no t’interroguin tampoc no és la fi del món. Ara, jo el que em plantejaria primer és una altra cosa. Bé, unes quantes, però ara en dic una. Què has dit en aquest missatge? Alguna cosa que pot fer cagar a les calces a l’altre? És que hi ha molt covard pel món, saps?

  2. joan ha dit:

    A mi una vegada em varen dir: si no t’agafo el telèfon és que no vull parlar amb tu. Potser amb els missatges passa el mateix i cal que siguem prou abrasius amb les preguntes com per incitar a la resposta.

  3. Enric H. March ha dit:

    Els missatges de mòbil, igual que els correus electrònics (i també els comentaris en els blocs), són perversos. Sembla que et convidin (imposin) a haver de mantenir un contacte permanent. Reivindico el dret al silenci. Si no hi ha pregunta no hi ha resposta. I en tot cas, no cal buscar en el silenci cap connotació. Si volem saber el perquè del silenci, preguntem-ho.

  4. Cinderella ha dit:

    Si no hi ha resposta ja tens resposta. Sona dur, i jo ho odio, però només hi ha quelcom pitjor: l’angoixa d’estar esperant una resposta de tornada q mai arriba al mòbil o per inet
    PD: Molt important: quina mena de relació de grau de confiança tens amb la prsona en qüestió? Jo hi ha amigues/amics de qui no espere resposta, sé que ‘hi són’ quan els necessite i prou

  5. Lluís ha dit:

    Diguem que fa relativament poc he estat Pont de Bar. Fa tot just un any encara estava treballant a Bellver, i algunes tardes ma’irejava per allà. No m’estranya gens que des d’allà es descobreixin respostes senzilles, perquè la vida -vista des del Pont de Bar- sembla tota ella més senzilla.
    Ara m’acaben de comunicar que tinc 1500 puntos vodafona que em caducaran a final de mes sinó agarro un nou telèfon. Em fa por i no em decideixo. Crec que aquests aparells nous estan pensats per a complicar la vida. I ho han pensat un equip competent i perillós de xicots llestos, entrenats i ambiciosos. Què faig?

  6. Ferran ha dit:

    No hi ha solució millor per enfrontar-se als misteris dels SMS i les seves no-respostes, que una: no enviar-ne. Ei, de debò, t’estavies disgustos i una pasta *call me pragmàtic*

  7. Eulàlia ha dit:

    Imagino que la doctora en qüestió haurà fet una tesi sobre el transport públic el whatapp i la jovenalla. Em sembla que he matèria en brut per donar i per vendre! Esperem segones parts.

  8. Clidice ha dit:

    no s pas si m’ntndria mb aqsta dra xq psso dls sms’s🙂

  9. El Capità ha dit:

    Abans, sense mòbil, te’n tornaves cap a casa amb el ditxòs “esprit d’escalier”, maleïnt tot el que trobaves. Ara, definitivament, acabes de ficar la pota quan enviés el missatget de torn.

  10. DooMMasteR ha dit:

    Moltes vegades m’ho han recriminat, però sí, soc home de silencis cibernètics. Trigo a contestar. Que li farem😛

  11. Coses2 ha dit:

    Sempre pots pensar que li han robat el mòbil, que està incomunicat/da en un poblet del Pirineu sense cobertura, que tens el número equivocat o que s’ha donat un cop al cap i té amnèsia. No sé com no t’ha dit la Doctora…

  12. Marta ha dit:

    Penso que actualment hi ha un excés de comunicació, sobren paraules per tot arreu….sempre penso en una frase que vaig llegir fa molt de temps: si el que vas a dir no és millor que el silenci, calla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s