La comunicació entre la dona 2.0 i l’home 0.0

Un dia al matí et desperta el soroll d’un tro immens. Cau un llampec al costat de la casa on dorms i el teu cervell comença a funcionar d’una altra manera. No cal parlar tant. No cal esforçar-se tant. No cal lluitar. Pots assumir que tens un amant 0.0 i que no el pots canviar d’un dia per un altre per un amant 2.0. Analitzes la situació amb fredor. Ell no té Twitter, tu sí. Ell no té Facebook, tu sí. Ell no té blog, tu sí. Ell no fa servir Dropbox, tu sí. Ell no és a Linkedin, tu sí. Ell no té Pinterest, tu sí. Ell no sempre contesta els sms i els whatsapp, tu sí.

Teniu una rutina comunicativa clarament desigual. Tu escrius molt i ell escriu molt poc. La rutina de la teva setmana consisteix en un mínim de cinc missatges al mòbil distribuïts durant tota la setmana. Dilluns a les 10.00 hores: “Me’n vull tornar al llit, no m’agraden els dilluns. T’enyoro moltíssim”. Dimarts a les 17.00 hores: “Com ho portes? Tot bé? Tinc ganes de veure’t. Ahir vaig somiar amb tu”. Dijous a les 12.30 hores: “S’acosta el cap de setmana. Quins plans tens? Alguna proposta interessant?”. Dissabte a les 16.09 hores: “Migdiada mandrosa. Vineee”. Diumenge a les 23.34 hores: “M’ho he passat molt bé. Bona nit sense pijama…”.

La rutina de la seva setmana, en canvi, consisteix en tres missatges al mòbil distribuïts en un període de temps mai no superior a les vint-i-quatre hores. Primer missatge: “Demà puc quedar, et va bé?”. Segon missatge: “D’acord. Fins demà”. Tercer missatge: “Arribo en mitja hora”. Després de donar-hi molts tombs decideixes modificar la teva rutina i et passes al silenci. Comences una vaga de missatges: agafes un calendari i comptes els dies en silenci com si fossis un presidiari. Tot és molt divertit fins que l’experiment es converteix en una prova de resistència i comences a patir. Et sents trista i desitges intensament (i en secret) que ell t’enyori més del que tu l’enyores.

L’única cosa que passa són els dies i l’avorriment cau damunt del teu cap com l’única certesa possible. M’enyora? No m’enyora? És viu? Notes que tens a dins un altre petit mal sentiment inconfessable: et fa ràbia pensar que segurament la seva vida d’intel·lectual postmodern saludable i simpàtic continua com si res malgrat el teu silenci. Te l’imagines anant a córrer al matí, fent bicicleta, nedant al vespre, llegint Sèneca, Benjamin, Foucalt i Lyotard, sopant verdura, analitzant l’actualitat política i econòmica del país, menjant iogurts desnatats amb muesli, veient el Singulars, elaborant alguna opinió sobre cadascun dels conflictes armats del món, ajudant veïnes velles amb les bosses del supermercat… I l’odies una miqueta. Per què no et diu res a tu?!

Un bon dia assumeixes que la història s’ha d’acabar d’una vegada. El seu silenci, el teu silenci i el silenci absolut. La suma embafadora de tots aquests silencis et sembla suficient per deixar-ho estar. Mires el mòbil amb tristesa i penses que la vostra història s’haurà mort de finor. És primavera però et vesteixes de negre per anar a comprar el pa i et sents com una vídua eterna i immortal que no tornarà a estimar mai més a ningú com l’has estimat a ell. Tornes cap a casa i veus un missatge al mòbil: “Demà puc quedar, et va bé?”. Ni llampecs, ni trons, ni vídues; tot continua igual. Set minuts més tard: “D’acord. Fins demà”. Tot sembla indicar que no tardaràs ni vint-i-quatre hores en adonar-te que el teu silenci té el mateix efecte que el teu soroll. El teu amant és com un impermeable.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a La comunicació entre la dona 2.0 i l’home 0.0

  1. sgironaroig ha dit:

    Marta, això teu és apoteòsic. M’has deixat “tocat”. T’ho dic de veritat. 0.0 vs 2.0 és una idea genial. I llegint-ho no m’estranya que ens diguessis el que ens vas dir a la reunió del dissabte. No m’estranya que els teus lectors confonguin realitat i ficció. És perquè trenes de manera que genial ambdues realitats i fas que es confonguin en una Realitat més real que la ficció.

    M’encanta que inverteixis així els papers tradicionals que atorguen a la dona el paper de personatge 0.0 i a l’home et rol de tecnòleg-punta.
    M’ha seduit, per molt impossible, la idea d’un amant que llegeixi Sèneca i Michel Foucault -t’has deixat una u que ja corregiràs- Walter Benjamin i François Lyotard i potser també novel·les negres de Ben Elton en anglès i els llibres, un de nou cada any, d’Amélie Nothomb… però que sigui un inútil total en temes 2.0. Això només existeix en relats de ficció.

    Per la mateixa raó, em costa d’imaginar una Marta, com tu, que al corrent de totes i cada una de les gran aplicacions actuals d’internet i dels mòbils de tercera generació, -potser només li falta posar el codi QR del seu blog al seu blog- capaç de llegir SMSs del mòbil o els mels del gmail i penja posts i fotos i que no sigui la mateixa que llegiex amb el seu ebook alguna de les 100 novel·les en anglès, que li han regalat.

    Més aviat m’imagion una Marta que aplega en la seva pell els dos perfils i que, a més, és capaç d’arribar a casa i treure’s eròticament aquell vestit negre que es va posar per anar a buscar pa, i s’estira al sofà, obre el llibre de Glattauer que havia deixat a punt d’acabar i, tot posant-se a llegir, somia que ja sona el mobil que dirà “Ja sóc al teu portal”.

    Bona setmana.
    __________________________

    • Sílvia ha dit:

      Aquest apunt m’ha fet somriure molt, i també pensar que el que podria semblar una exageració de rols arriba a ser tan versemblant i tan real que espanta.

  2. Unavecina ha dit:

    Con tecnología o no, es lo de siempre, un tema de expectativas…
    Muy bien descrito.

  3. Gerònima ha dit:

    “Tot sembla indicar que no tardaràs ni vint-i-quatre hores en adonar-te que el teu silenci té el mateix efecte que el teu soroll.”
    Quin text més magnífic. M’he quedat amb la frase d’aquí dalt. Per donar-hi voltes. Malgrat ja és ben sabuda.
    Patonets!

  4. Clidice ha dit:

    Algú que conec va dir a algú, que també conec: “qualsevol cosa, fins i tot adéu, és millor que el silenci.” Molt ben dibuixat!

  5. Arlequí ha dit:

    Quant temps he trigat a llegir els teus posts, Marta! Ets superbona escrivint, i no és “peloteo”. M’ha encantat la història, una història d’amor ben original amb la idea de la tecnologia pel mig, els silencis, els moments de crisi dels dos, i la manera com ho escrius, si nosaltres estiguéssim dins del pensament de la dona. Et felicito pel post i pel bloc! Vindré més sovint per aquí🙂

  6. XeXu ha dit:

    Un altre cop per aplaudir i treure’s el barret, si no fos perquè el que explica regira una mica… doncs ja saps, que el post és fantàstic, però el que expliques, com bé saps, no. Tots els que estem per aquí som 2.0, potser no tant com tu, però els missatges es responen, no fotem. Et diria que sé de casos en que un dels membres del binomi (per no dir parella) no és gens comunicatiu i l’altre sí, i se n’han acabat sortint. Jo també em pujaria per les parets si no em contestessin els mails o els missatges…

  7. viuillegeix ha dit:

    ai,nena, ja em feia patir el teu silenci. Estaves posant a prova els teus lectors? doncs sàpigues que t’enviavèm missatges telepàtics ” Marta, enyorem els teus posts” i tu, tan 2.0, tan tuiter, tan feisbuc i tan linkedin, però la comunicació telepàtica, res de res, no? marededeusenyor i nosaltres patint!

  8. joan ha dit:

    tant li fa si és 0.0 o 2.0 la qüestió és que hi sigui quan ho necessites i és comporti com desitgem, de fet l’element bàsic no canvia i el que compte és sempre el resultat

  9. Laura T. Marcel ha dit:

    Genial el text. Fictici o real, molt a prop del que es pot coure al carrer. El pujar-se al tren de la virtualitat a alguns els dóna ales que els fan volar molt i molt i els allunya d’altres realitats. L’esquerda que separa als 2.0 dels 0.0 és insalvable moltes vegades.

  10. Yáiza ha dit:

    Uix, aix, quin mal. El XeXu ens envia a casa teva, ja ho deus saber. Molt de gust! Uf, uf, jo sóc molt xerrameca. I sense voler anar de moderna, força 2.0, suposo. Diuen que quan comences amb algú no cal atabalar-lo a totes hores, però jo no concebo una parella sense diàleg més o menys diari i més o menys continuat. Què passi un dia i no saber-ne res!? Però qui sóc, la seva tia àvia a la que només truca per Nadal? No, no i no. A favor de la comunicació, totalment. De fet, em penso que posats a fer jo estaria a l’altre extrem… potser m’he de moderar!

  11. Marta ha dit:

    He arribat aquí a través d’en Xexu, els mitjans a vegades no són importants, el més important és el resultat, els dos heu arribat allà mateix, de formes diferents, un amb les paraules justes i l’altre amb unes quantes més . La història és genial, el que m’espanta més és la dependència de la tecnologia actual per comunicar-se, ara com he dit en el bloc d’en Xexu em quedo amb la comunicació gestual, una encaixada de mans, una carícia, una abraçada, una mirada, un petó que qualsevol comunicació virtual. La història m’ha agradat molt!

  12. JOMATEIXA ha dit:

    El meu marit n’és un. No us ho creureu però el meu marit no sap ni engegar un ordinador. He intentat que miri el correu però no en vol saber res. Té mòbil però quan ha de respondre algun missatge els demana a les nenes que ho facin.
    Encara que sembli increïble, té 46 anys i passa de tot això voluntàriament. Vol involucrar-s’hi el mínim i no atén a raons…

  13. Jose Manuel ha dit:

    Mola ser original y que los que son mas corrientitos hasta escriban de ti. Salud.

  14. sgironaroig ha dit:

    Marta bonica, que sàpigues que no és bloguísticamet correcte deixar 14 comentaris sense contestar durant tants dies. Espabila, noia ! Pots dir des de “Sí a tot” fins a fer un nous post per cada un dels 14. Però el silenci a la part dels comentaris té pena grossa i no té perdó… Et queda poc temps per … demanar perdó i contestar o…. abdicar ! ;-)))))
    Cuida’t
    ___________________

  15. Miquel ha dit:

    Aquest comentari amistós és per l’amic Sani. Avui tu i jo no coincidim. En el món blogaire cadascú gestiona el seu blog com millor li sembla i, per tant, no és correcte que un tercer (tu, en aquest cas, i espero que t’ho agafis amb digital esportivitat) pretengui imposar normes de funcionament a la xarxa. La norma número 1 de la xarxa és que no hi ha normes, i la numero 2, específica d’aquest blog, és que la marta voladora, en exercici de la seva llibertat, tot sovint no respon els comentaris. Però això sí, estic segur que se’ls llegeix tots!

  16. sgironaroig ha dit:

    ¡ La concha ! Ni idea que la Marta no acostumava a contestar comentaris ! Increïble! Fantàstic ! D’haver-ho sabut no m’hauria mai atrevit a despertar la princesa del seu somni ! Marta, tampoc no escrius mels? Jo de tu espero qualque cosa. A males, mig twit farà, o un quart de piulada… El silenci és l’única cosa que no val! Trenca el silenci, allibera-te’n !😉 d’una vegada !

    Miquel, : 2 o 3 coses:

    1. No et sembla ue la Marta ja és prou gran i no necessita cosins de Zumosol?

    2. Miquel, de normes sempre n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà. Escrites o no… Altra cosa és que te les saltis o no les vulguis respectar.
    Jo no petenc imposar normes de funcionament, home, pobre de mi, les normes ja hi són, estan inventades totes des de fa anys.
    Un blog va amb comentaris o no és un blog. Un blog amb comentaris va amb respostes de l’autor als comentaris o no és un blog, és una altra cosa.
    Hi ha blogs i després hi ha “pijades”. Igualment vàlides. però pijades, no blogs.

    3. Esportivitat? Des del solitari o el parxís fins a la natació sincronitzada, passant pel ping-pong… D’esportista a esportista: Això que et dic més amunt és la “no norma” intel·ligent arreu de les blogosferes del món…
    Tu fes el que vulguis i digues el que vulguis , però per ser conseqüent …deixa que jo faci exactament el mateix i no vulguis donar-me lliçons del què és correcte o què no és correcte dir … que potser podria ser ton pare, home ! ;-))))

    _________________________________

  17. jose manuel ha dit:

    Haya paz, que aunque os peleeis no contestara. Es su costumbre, ¿no?

  18. Enric H. March ha dit:

    Les espectatives creixen en la mesura que creix la connectivitat: a més teconologia, més necessitat dinformació; per tant, més desencís.

    Les espectatives decreixen a mesura que augmenta la informació: a més conectivitat més informació no desitjable; per tant, més desencís.

    Podríem continuar perquè, inevitablement, estem atrapats en un bucle.

  19. ahse ha dit:

    Un amant que està al teu llit el moment que toca, s’anomena bon amant. Que fora del llit parli o no realment no ve al cas, si n’hi ha amor les paraules sobren.😀

  20. Sergi ha dit:

    Ja ho va dir Rimbaud molt abans que s’inventés això d’internet: “Il faut être absolument moderne”. Aquest noi 1.0 acabarà ben aviat actualitzat o obsolet, això segur. Què és això de no ser 2.0?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s