L’estrany esdeveniment amb l’home ideal, la sípia i el director financer ha posat de manifest que pateixes una nova fília sexual. Fins no fa gaire temps el teu home ideal es caracteritzava per la música que escoltava, les sabates que portava, el partit polític on militava i el seu pentinat i ara, de sobte, el teu home ideal ve definit pel rellotge que porta.
Ha de ser immens; si Freud aixequés el cap t’explicaria un parell de coses. Cada cop queda més lluny l’època en què t’agradaven els músics i et fixaves en els seus músculs i en les seves espatlles i era imprescindible que portessin jaquetes de cuir. Ara, en canvi, només t’agraden els homes amb rellotges de luxe immensos i caríssims i ja poden ser calbs, alts, baixets, amb dents i sense dents.
Tenir un amant és divertit si no fos per tot el temps que has d’ocupar entre trobada i trobada. Pots fer tantes coses…! Pots cuidar un hort, pots pujar muntanyes o pots estudiar una carrera universitària. Quan t’agafa l’enyorament, però, et voldries morir. No hi ha present ni futur amb els amants. Les trobades amb ells són una porta màgica que s’obre i que es tanca en el no-res. Ho has d’assumir.
Sobredosi de temps lliure, un atac d’enyoramenta intensa i per curar-te decideixes passejar-te per les millors joieries de la ciutat. “Hola, vull fer un regal. Un rellotge. D’home. Per a un home d’uns quaranta-tres anys. Un bon regal, sí. No. No. No és pel meu pare”. I comença el passeig de rellotges amunt i avall. Exhibició de rellotges i explicacions diverses. Plaer. T’encanten els rellotges. Tots. Però especialment el que porta Ell. És tan gros…! Et relaxes satisfeta pensant que el que porta Ell és el més gros de tots. Si Freud aixequés el cap, es desmaiaria.
Surts de la botiga donant les gràcies i lloant l’amabilitat amb què t’han tractat. Poses cara de tenir molts sentiments i molts diners. Tot seguit mires el mòbil esperant si, per primera vegada en vuit anys de relació formal amb el teu amant il·lustre i secretíssim, l’sms mensual s’avança vint dies.
Ets conscient que és una història un pèl trista però avui et sents profundament optimista. És primavera. Trigues set segons a pensar que hauria pogut ser molt pitjor si t’haguessis enamorat d’un caçador de porcs senglars que visqués en un altre continent. Fas un somriure interior i entres en una altra joieria.
Volar de nit és perillós 