Porcs senglars i rellotges de luxe

L’estrany esdeveniment amb l’home ideal, la sípia i el director financer ha posat de manifest que pateixes una nova fília sexual. Fins no fa gaire temps el teu home ideal es caracteritzava per la música que escoltava, les sabates que portava, el partit polític on militava i el seu pentinat i ara, de sobte, el teu home ideal ve definit pel rellotge que porta.

Ha de ser immens; si Freud aixequés el cap t’explicaria un parell de coses. Cada cop queda més lluny l’època en què t’agradaven els músics i et fixaves en els seus músculs i en les seves espatlles i era imprescindible que portessin jaquetes de cuir. Ara, en canvi, només t’agraden els homes amb rellotges de luxe immensos i caríssims i ja poden ser calbs, alts, baixets, amb dents i sense dents.

Tenir un amant és divertit si no fos per tot el temps que has d’ocupar entre trobada i trobada. Pots fer tantes coses…! Pots cuidar un hort, pots pujar muntanyes o pots estudiar una carrera universitària. Quan t’agafa l’enyorament, però, et voldries morir. No hi ha present ni futur amb els amants. Les trobades amb ells són una porta màgica que s’obre i que es tanca en el no-res. Ho has d’assumir.

Sobredosi de temps lliure, un atac d’enyoramenta intensa i per curar-te decideixes passejar-te per les millors joieries de la ciutat. “Hola, vull fer un regal. Un rellotge. D’home. Per a un home d’uns quaranta-tres anys. Un bon regal, sí. No. No. No és pel meu pare”. I comença el passeig de rellotges amunt i avall. Exhibició de rellotges i explicacions diverses. Plaer. T’encanten els rellotges. Tots. Però especialment el que porta Ell. És tan gros…! Et relaxes satisfeta pensant que el que porta Ell és el més gros de tots. Si Freud aixequés el cap, es desmaiaria.

Surts de la botiga donant les gràcies i lloant l’amabilitat amb què t’han tractat. Poses cara de tenir molts sentiments i molts diners. Tot seguit mires el mòbil esperant si, per primera vegada en vuit anys de relació formal amb el teu amant il·lustre i secretíssim, l’sms mensual s’avança vint dies.

Ets conscient que és una història un pèl trista però avui et sents profundament optimista. És primavera. Trigues set segons a pensar que hauria pogut ser molt pitjor si t’haguessis enamorat d’un caçador de porcs senglars que visqués en un altre continent. Fas un somriure interior i entres en una altra joieria.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

30 respostes a Porcs senglars i rellotges de luxe

  1. Hania ha dit:

    Un amant és una relació de la que pots gaudir moltíssim amb les seves avantatges: si el tens com a amant és perquè és molt bo en el sexe. Vius sola i et trobes quan vol, si si, quan tots dos volem, sense enganys ni sacrificis. En els dies, hores o estones que compartim donem el millor de nosaltres. Despreocupadament compartim rises i bon humor, paraules carinyoses i companyia inmillorable.
    Et permets el luxe de passar una nit dolça i fugosa a la vegada, però a l’endemà tornes a dormir sola, ample i amb tots els coixins per a tu.
    És perfecte tenir un amant! Això sí, no cal que porti rellotges grans i cars, amb alguna pulsera artesanal de cuir ja n’hi ha prou.

  2. Sergi ha dit:

    Jo no sóc psiquiatre però si Freud aixequés el cap, m’imagino que determinaria que aquesta noia té enveja de rellotge.

    Molt interessant com expliques totes aquestes sensacions estranyes.

  3. Lluís ha dit:

    Si no vaig errat, observo una tendència (“tendència” és la paraula que els posmoderns usaven per no dir “cultura”) en els rellotges femenins a engrandir les seves mides. Suposo que malgrat tot Freus està superat, i la dona ha resolt el complexe de castració pel senzill truc d’engrandir el seu rellotge. Sembla que, d’ençà de Freud, tot sigui una lluita patètica per a poder negar Freud. I finalment, com que totes les guerres es perden, cal admetre la victòria freudiana.
    Així, a cop calent, et diria que si fos jo, exploraria la possibilitat de l’amant intercontinental aficionat a la cacera del porc senglar. En determinades circumstàncies, allò desconegut resulta terriblement més seductor que allò massa conegut. Reconec que la cacera del porc senglar en altres continents -com la de l’elefant, posem per cas- em resulta avorrible i penosa, però crec que es pot substituir per altres aficions, com el col·leccionisme de segelles o de papallones.

  4. enrichmarch ha dit:

    En un rellotge ben gros, hi cap més temps?

    A banda d’això, quil relat més trist (no, no és la paraula que volia utilitzar, però deixem-ho). Vénen ganes d’anar al bar, demanar un whisky i explicar-ho al cambrer.

  5. joan ha dit:

    que una part del teu amant sigui gros en el mateix o en la seva indumentària només vol dir que tenim una necessitat de les coses que es surtin del que seria normal. Ara si el que es busca és una tria ràpida d’un amant amb diners i luxe millor fixar-se en el seu rellotge que no pas en el seus ulls.
    I sempre serà millor un amant d’aquests que un que caça porcs senglars, doncs les seves històries de caça solen ser molt pesades per els desinteressats que volen anar de cara al gra i practicar una bona nit de sexe.

  6. Miquel ha dit:

    Fa anys que tinc observat que com més gros, car, luxós i “de marca top” és el rellotge, menys puntual és el seu amo. I amb les senyores em sembla que passa el mateix. Ignoro si aquest tema té prou profunditat per a un estudi freudià, però em penso amb un bon antropòleg en tindríem prou per treure’n alguna conclusió que ens fes el pes.

  7. allau ha dit:

    Sou ben estranya, senyor!

  8. jose ha dit:

    Els rellotges grosos se cargan con el cerebro de los portadores, disminuyendo su función a cada carga, no esta probado si también disminuye la capacidad sexual.

  9. Gerònima ha dit:

    Doncs jo no l’he trobat trist, a mi m’ha fet somriure.🙂

  10. XeXu ha dit:

    Com a escrit, impecable, com sempre. Com a contingut… si et dic depriment t’enfadaràs?

  11. XeXu ha dit:

    T’he deixat un comentari des d’un altre navegador, ja em va passar l’altre dia en un altre wordpress que se’m perdien. No és cap gran comentari, la veritat, però si el pots recuperar i dir-li a la maquineta que no sóc un spam dolent, t’ho agrairé. Tret que tu mateixa pensis que sóc un spam dolent. Si és així, deixa el lamentable comentari on està.

  12. Marta Millaret ha dit:

    Hania, no tots els amants són molt bons en el sexe i a vegades entre amants també hi ha enganys. Però tret d’això, tenir un amant pot ser meravellós, especialment si el sexe és boníssim i no hi ha enganys.

  13. Marta Millaret ha dit:

    Sergi, és possible el que dius i una lectura marxista potser se centraria en la classe social de la noia i del noi a partir del rellotge, caríssim. Penso que aquest component d’enveja que comentes també el puc veure en el text però aleshores és el text o som nosaltres? O les dues coses? O ni una ni l’altra?

  14. Marta Millaret ha dit:

    Lluís, torno a la crítica marxista de pa sucat amb oli. Si bé engrandir el rellotge femení podria ser un bon truc per solucionar el que comentes de la castració freudiana, quin truc es podria utilitzar per solucionar les diferències de classe social?

    • Lluís ha dit:

      Ai, si ho sabés…! Si m’hi posés a pensar, però, és possible que acabés per recórrer a algunes propostes de Lenin, que en tenia de molt dignes.

  15. Marta Millaret ha dit:

    Enric March, una pregunta força suggerent, m’agrada, aquesta del temps; me la guardo per somiar-hi i donar-hi voltes. Estic d’acord que el relat és trist. Hi estic tant d’acord que de fet trobo que hi falta una música de blues, un got vell de whisky i unes mitges trencades o unes sabates brutes de fang.

  16. Marta Millaret ha dit:

    Joan, la combinació ideal seria ulls bonics, rellotge bonic, bon rotllo i ganes de passar-ho bé. Tema senglar quedaria fora. Però té gràcia perquè pel que dius… tu també has tingut la “sort” d’escoltar històries sobre caçadors de senglars? Jo sí i era un senyor taaan pesat… (potser hem conegut el mateix senyor? o potser hi ha molts homes així? no ho sé)

  17. Marta Millaret ha dit:

    Miquel, un antropòleg no sé què diria sobre el que proposes, jo el que diria és que potser algú que està per damunt del bé i del mal i que porta aquells diners allà concentrats es deu sentir important i deu tenir assumit que el món l’ha d’esperar el temps que calgui…!

  18. Marta Millaret ha dit:

    Allau, i jo que ho escric ben tranquil·la perquè sé que d’altres s’hi trobaran identificats/des. El to de la teva frase m’ha sonat a Peanuts, pot ser? O veig Snoopys i Charlie Browns on no n’hi ha?

  19. Marta Millaret ha dit:

    Jose, no estic segura del que dius. El que sí que sé és que una amant molt enfadada es podria arribar a carregar un rellotge molt gros però, clar, això seria una altra història…😉

  20. Marta Millaret ha dit:

    Gerònima, gràcies, me n’alegro. M’agrada la idea que algunes coses poden semblar tristes i fer somriure a la vegada. I així les intento escriure.

  21. Marta Millaret ha dit:

    Xexu, també puc entendre això que dius, i tant…! Però és el que deia abans, no tot és blanc o negre, afortunadament o no.

    (Quan hi penso ja vaig revisant els falsos-spams però en aquesta ocasió no m’has donat temps i t’has avançat, ja està bé, gràcies!)

  22. Laura T. Marcel ha dit:

    Em sembla que el rellotge i el seu tamany aquí és una mica una al·legoria del que ens passa en moltes coses: Ens fixem en el que més salta a la vista (per això la importància de que siguin grans i cridin l’atenció) i no tenim temps d’aprofundir una mica més.
    I d’altra banda, jo tampoc estic d’acord en que un amant només hagi de ser-ho perquè es molt bo en el sexe. Hi ha moooooltes altres coses…….

  23. Clidice ha dit:

    sempre s’acaba en relacions coixes, una (o un) que espera i un altre que ni se n’adona. la noia del bar hauria de dur una sabata amb el taló trencat, posats.

  24. JORDI ha dit:

    Jo aprofitaria la sobredosi de temps lliure per a, entre joieria i joieria, acostar-me al Tossal (c.Tordera 12) i encarregar dues racions de civet de senglar per emportar (envasades al buit aguantaran perfectament l’arribada de l’sms mensual)..
    I com enyoro les llargues descripcions de les batudes que ens feia el seu antic propietari… El costellam que tant us ha agradat era d’un verro que la tardor passada vam caçar a l’obaga de Taús.

  25. viuillegeix ha dit:

    vaja, vaja, estan ben bojos aquests romans…. una Marta deixa un dels seus relats entretinguts i ben escrits, i ja surten a montar tota mena de teories…. i com en són de bons els senglars, es clar que no fa falta explicar a ningú com es cacen, ho sap tothom, cop de menhir i apa, a rostir-los!

  26. Marga ha dit:

    A en Rafa Nadal, el tennista, li vàren robar un de molt gros i molt car, l’altre dia, mentre jugava un partit. On eres a aquella hora?

  27. Marta ha dit:

    M’ha agradat moltíssim, precisament fa pocs dies vaig llegir, també va d’homes d’aquests que podriem portar rellotge gran: http://truquemalgegantdelpi.blogspot.com. El millor és que l’hoe ideal no porti rellotge!

  28. Arlequí ha dit:

    Hola Marta! He seleccionat el teu bloc per als Premis Liebster. http://rcanovalls.blogspot.com.es/2012/07/premi-sliebster.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s