Robem estones al temps per no pensar que morirem. Tu no coneixes Gil de Biedma i jo el vull llegir més. Tu no has fet l’amor a les grutes de Catul i jo tampoc. No tenim somnis junts, no tenim passat i sovint pensem que no anirem enlloc. Toquem el cel junts de tant en tant i punt. És un secret a crits i a diamants que això no passa gaires vegades a la vida (diuen) però també és un secret a crits i a llàgrimes que ni tu ni jo no som valents. Com qui veu passar trens, veiem passar l’amor salvatge i el seu risc, somiem durant uns segons i girem cua quan olorem el dolor.
Cada vegada que ens trobem és una sorpresa que ens meravella i que ens destrossa i callem i tanquem els ulls i parlem de tot menys del que ens passa. Parlem d’èxits i de fracassos, de tenir fills i de no tenir-ne, de ser ric i de no ser-ne, de llegir llibres i de no llegir-ne, de diamants i de plàstics. Potser és la teva genètica complaent, potser és la meva genètica rebel. Potser és al revés. Ens estimen amb violència i impaciència. Cada vegada es converteix en la millor i així anem passant els dies, les setmanes, els mesos i els anys fent-nos experts en un no-res sense solució, addictiu i plaent, que ens fa pànic no tornar a sentir.
Després de cada estona robada callem, respirem, ens pentinem, desdibuixem camins, ens diem adéu i tanquem abraçades, portes, desitjos i riscos en una caixeta que desitjem no tornar a obrir. El pensament adolorit funciona de refugi del pes de la vida que passa damunt nostre. Passen els anys, ens arruguem i encara ens estimem intensament, d’aquella manera vulgar i ridícula que explicada en veu alta fa vergonya. Ni cas. El nostre amor és un secret més fort i més bonic que el diamant més gros del món. Igual de bell i de rar. Tot el que hem fet haurà estat de veritat.
Volar de nit és perillós 
Les relacions amoroses comporten dolor, i no sempre estem disposats a acceptar-lo… De vegades les ganes de lluitar per una cosa són limitades, suposo. En tot cas, em quedo amb la teva darrera frase, que m’agrada molt! “Tot el que hem fet haurà estat de veritat”… En el món de la parella hi ha tantes coses que es fan perquè toca!! Són les rutines i els detalls que li treuen la gràcia i la brillantor inicials…
Com sempre, en aquest blog no tot és perfecte, però en aquest escrit em sembla intuir una mica més de positivitat de la que solia haver-hi. Mai situacions convencionals, almenys no ho semblen. Però tot el que es pugui treure en positiu, és un guany.
m’atreviria a dir que aquests són els amors més autèntics, el punt de dolor es el motor de l’eficacia i el prohibit l’efecte morbós que tots necessitem.
Bones festes amb coses autèntiques.
Ha, ha… l’amor complementari!
Passió en estat pur 😉
Bon Nadal!
Amor i sexe, dues paraules amb significats que no compartim del tot. Ni l’amor és aquella gimnàstica que fem sobre el llit ni el sexe és allò que tenim fora del nostre cap. La clau del plaer sempre és coincidir alhora en el lloc on és cadascú. I si pot ser a la corda fluixa, millor. I sense xarxa.
Bones festes, Marta!
jo també em quedo amb “Tot el que hem fet haurà estat de veritat”. Fer coses de veritat és el cami difícil i a vegades dolorós, però no fer-ho, a la llarga, es paga molt i molt car.
Bon i inspirat any que entra , ja treu el nas i crec que estarà ple de coses que seran de veirtat
Saps que la teoria de què el nucli d’alguns satèl·lits remots estigui constituït per un inimaginable diamant massiu encara no està contestada… Per no dir de les fabuloses pedregades de diamants que asseguren cauen damunt Neptú. Conclusió: el que en un lloc resulta escàs en un altre és pur avorriment.
T’obsequio amb una pedra de riu -de l’alt Ter, per concretar-ho més- que als ulls d’un neptunià passaria per la més fabulosa de les joies.
Doncs jo he trobat que en aquesta visió de l’amor sexual (o de l’amor i del sexe) hi ha molt de Jaime Gil, que va escriure força sobre relacions que tenen coincidències amb el teu text. M’has fet pensar en el poema “Albada”, perquè diria que també has recollit aquella sensació que els medievals (!!!) ja van descriure: el dolor de l’instant després, quan els amants se separen al matí.