Conflictes amb la rentadora

mercatElla: Hola, ja sóc aquí, al final he pogut passar pel mercat i he comprat llucet i albergínies. Què fas? Com ha anat la tarda? Has descansat?

(…)

Ella: Merda! La rentadora!! Com és que no has estès la roba? Merda!

Ell: Ai…Hola! M’he adormit… Estàs guapa, és nou aquest abric?

Ella: Què vol dir que t’has adormit?

Ell: Feien un documental molt bo a la tele sobre la segona guerra mundial. Parlaven d’Alemanya.

Ella: A la merda Alemanya, per què no has estès la roba?

Ell: M’he adormit…

Ella: Merda, merda, merda!

Ell: Em sap greu.

(…)


Ell:
Què faig?

Ella: Només havies de posar en marxa la rentadora i estendre la roba. Dues ordres fàcils i simples, du-es. Res més. Merda! És que no ho entenc. Però quanta estona fa que dorms? Per què coi no has pogut estendre la roba quan la rentadora ha acabat? T’he dit clarament tot el que havies de fer i m’has dit que ho faries. Què coi t’ha passat?

Ell: M’he adormit, no he vist acabar el documental tampoc. Explicaven el que va haver de pagar Alemanya quan va perdre. Quina hora és? Estic esgotat.

Ella: A la merda Alemanya i el teu cansament; ets un inútil. Tota la meva vida al costat d’un inútil. L’inútil més gran que he conegut mai i on el tinc? A casa, amb mi, al sofà, dormint. Tot el dia dormint. Ara hauré d’esperar-me a demà al matí per tornar a esbandir i centrifugar.

Ell: No vull discutir. Què vols que faci?

Ella: Res, no vull que facis res. Ets un gran home. Un gran home capaç d’una gran organització a l’hora de posar-me les banyes però incapaç de posar una rentadora.

Ell: Tot això és perquè m’he adormit? El que passa és que fa anys que ja no t’interessa res del que faig. T’has avorrit de mi, això és el que et passa, i m’ho fas pagar sempre que pots. Quines banyes?

Ella: Les que em poses dimarts i dijous de set a nou. Arribes a casa a punt per sopar i acabat de dutxar i no vens del gimnàs, vens de classe d’occità. Ja m’explicaràs qui necessita dutxar-se després d’una classe d’occità. Estic més que farta d’aguantar la tonteria de les classes d’occità dels pebrots. Dos cops per setmana, vuit mesos l’any, durant sis anys, i ni una remaleïda paraula en occità.

Ell: Em sap greu.

Ella: El què?

Ell: Em sap greu haver-me adormit.

Ella: Vés a la merda. Vaig a fer el sopar.

Ell: Què hi ha per sopar?

Ella: Llucet i albergínies. Ja t’ho he dit. No m’escoltes.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Conflictes amb la rentadora

  1. Lluís ha dit:

    L’amor eròtic acaba davant del teclat de la rentadora. Aquest axioma infal·lible és discutit i contradit per heteros i homos ingenus, però o falla mai. Fa molt de temps, la meva companya en aquella època va interrompre una poc passionada fel·lació per a preguntar: -Has posat el programa de color o de roba blanca? No sé què vaig prespondre, però diria que era la resposta incorrecta. Cada cop que conec un nou matrimoni penso en aquella rentadora. Odio profundament les calces alienes.

  2. Galderich ha dit:

    Genial el text, conegut amb totes les seves variants però universal, i genial el comentari d’en LLuís!

  3. Enric H. March ha dit:

    Segurament deu ser un gran home, però jo només accepto les banyes si me les expliquen amb el detall d’una bona gramàtica, occitana o de qualsevol altra llengua. Però sempre amb llengua, que parlant s’entén la gent.

  4. xcaballe ha dit:

    Ep! Me soi confondut d’en primièr a l’encòp de comentar sus las classas d’occitan. Se vei que lo programa de la maquina de ruscar èra pas pro clar. O senti.

  5. xcaballe ha dit:

    Coma peniténcia, a comptar de vos farai ara totes los comentaris totjorn en occitan. Aiçò, a banda, practiqui.

  6. xcaballe ha dit:

    Vivètz Occitània liure!

  7. Joan ha dit:

    Em sap greu dir-ho, però el problema no és la rentadora. Aquest paio és un penques.

  8. XeXu ha dit:

    Caram tu, pèls de punta! Si ho sé no demano la segona part, la manera que tens d’explicar les coses de vegades m’esgarrifa. Que el canvii, com aquell anunci en que canviaven l’home que no sabia fer anar la rentadora.

  9. Marta Millaret ha dit:

    Lluís, el teu comentari supera el text del meu apunt. Potser hauríem de plantejar-nos d’escriure una novel·leta eròtica a quatre mans?

  10. Marta Millaret ha dit:

    Galderich, tants caps tantes variants! El comentari d’en Lluís… molt gran.

  11. Marta Millaret ha dit:

    Enric H. March, no estic segura de compartir el que dius per molta gramàtica que s’hi posi, per mi unes banyes són unes banyes

  12. Marta Millaret ha dit:

    Xavier, també ets alumne d’occità? Almenys tu sí que saps escriure alguna cosa… practica, practica, en aquest blog l’occità hi és ben rebut. Vivètz Occitània liure!

  13. Marta Millaret ha dit:

    Joan, ni amb una rentadora nova no s’arreglarà res? Pobre home.

  14. Marta Millaret ha dit:

    XeXu, t’agraeixo molt que tot i que t’esgarrifin els textos continuïs per aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s