El malson de l’home i el bar

Home: Posi-me’n una altra, si us plau.

Cambrer: Ja en porta nou, avui. Crec que és millor que se’n vagi a donar un volt. Surti, fugi, faci el que sigui però freni aquesta ingesta descontrolada i excessiva. Pel seu bé!

Home: Posi’m una altra escena domèstica, si us plau!

Cambrer: Però per què? Per què en vol una altra?! No n’ha tingut prou encara?

Home: Obeeixi, collons, obeeixi. Qui paga aquí?

Cambrer: Molt bé. D’acord. Si això és el que vol, això és el que tindrà. Nen amb cagarrines, dona que renya, sogra que el mira malament, amant que exigeix, fantasmes familiars, conflictes amb la rentadora, dona que crida, nen que torna a tenir cagarrines, la sogra que ho sap tot. Què serà?

Home: Amant que exigeix.

Cambrer: Molt bé, doncs. Ara mateix serà servit. Gràcies.

Cambrer: Comencem. Per fi ha aconseguit l’organització ideal, la rutina menys conflictiva possible i l’optimització de plaers sexuals i d’intendències domèstiques. La seva dona beneeix i celebra que vostè s’hagi apuntat a estudiar occità dos cops per setmana i les seves dues amants de capçalera estan de més bon humor que mai ara que la freqüència de les trobades sexuals s’ha incrementat i que la seva periodicitat és constant i previsible.

Home: Més.

Cambrer: Se sent com un toro, potent, fort i contundent. Les seves habilitats sexuals han millorat d’una manera sorprenent. És evident que vostè guanya amb els anys. El seu equip sexual juga a primera divisió per dimensions i funcions, vostè és feliç, ha assolit l’excel·lència. Vostè sembla més prim i menys calb.

Home: Més.

Cambrer: La seva dona el renya menys, les seves amants somriuen més i totes accedeixen a cadascuna de les seves peticions amb menys esforços i sense requerir despeses extra. Vostè és un tipus genial, llest i creatiu. Les seves amants i la seva dona l’adoren i el respecten. Avalua la possibilitat de coincidir una setmana durant les vacances amb les seves amants i la seva dona. Tots són adults, madurs, conscients i responsables de tot plegat. Tot va bé.

Home: Més.

Cambrer: Després d’una meravellosa, intensa i satisfactòria marató sexual, una de les seves amants li explica que ha decidit jugar-s’ho tot per vostè. Ha deixat el seu home i els seus dos amants i ha comprat dues entrades per anar al Liceu d’aquí a quinze dies. “T’estimo i no vull deixar passar cap tren més. No és un ultimàtum, només és un bon començament, si tu també vols el mateix. Vols anar endavant amb mi?”. Vostè no sap què dir. Vostè no diu ni que sí ni que no. Ella l’abraça i torna a practicar sexe amb vostè. Vostè està esgotat.

Home: Més.

Cambrer: Cupido s’ha desfermat i vostè s’enamora amb bogeria de la seva altra amant. L’amant que ho ha deixat tot el reclama i vostè reclama la seva altra amant. L’univers s’ha desordenat i vostè torna a ser calb i vell. Compra un ram de flors per a l’amant que s’estima i se’n va cap a casa seva. Ha arribat el moment de ser valent. Aparca en doble fila, agafa un xiclet, comença a mastegar per fer bona olor i espera l’ascensor. Ella es morirà d’alegria quan el vegi. Serà millor que mai.

Home: Més.

Cambrer: Pica a la porta de casa de la seva amant predilecta però ella no obre. Potser no hi és. Potser s’està dutxant. Cap problema, l’esperarà al replà. Treu el mòbil de la butxaca i escriu un missatge romàntic. No obté cap resposta però sent soroll dins de casa. Tic-tic-tiiiiiic i la veu d’un home: “Qui és?”. Merda, és la veu del director financer. Què hi fot aquest aquí?! Se’n torna a casa amb el ram de flors i una multa. Maleït ajuntament i maleït director financer.

Home: Més.

Cambrer: Arriba a casa amb el ram de flors que finalment serà per a la seva dona. L’amor no existeix però la seva família sí. Obre la porta de casa, se sent molt bona olor, lluç al forn amb verduretes? Sorpresa. Al sofà de casa hi ha la seva dona parlant amb l’amant que el reclama i a qui vostè no ha sabut dir ni que sí ni que no. Una mena de forat negre de la comunicació humana l’engoleix durant hores. Al final elles l’insulten i vostè crida. Es tanca al lavabo i plora. S’eixuga els ulls amb aigua freda. Fi.

Home: Més.

Cambrer: Ja està. És suficient. Vagi-se’n, si us plau. Ja n’ha tingut prou per avui, vagi-se’n.

Home: Posi-me’n una altra, faci el favor!!! Tinc diners, puc pagar.

Cambrer: Ja sé que pot pagar-ho, senyor, però crec que no és una bona idea. No prefereix deixar passar una estona, menjar alguna cosa, sortir a estirar les cames…? D’acord, d’acord. Amagui aquesta navalla. Què li ve de gust, ara?

Home: Conflictes amb la rentadora. Dispari.