Hem deixat les complicacions fora de casa, sota l’estoreta de l’entrada. Sense temps verbals que valguin tirem endavant sense pressa i sense por. Tenim ganes de mossegar la vida i de guanyar la partida. Hi ha receptes inesperades que arriben després de camins que semblaven impossibles. Quants cops a la vida ho has vist tan clar? No sé si m’agrada més el teu cos, la força dels teus ulls o l’ocèa del teu cervell. Mentre m’adormo la teva boca dibuixa horitzons nous de pel·lícules velles en blanc i negre i sonen orquestres alegres que diverteixen ocells, gats i gossos. En somnis plantem arbres, viatgem cap a l’Est i fem revolucions necessàries en llits impossibles. Quan surt el sol em dius bon dia i pugem muntanyes que rellisquen. Al vespre bevem vins vermells i riem com criatures. Al migdia hem fet quilòmetres i hem arribat fins a Trieste. Sense voler volar hem volat i hem tocat estrelles, núvols i teulades plenes d’històries. Es veu que hem triat triar-nos i estimar-nos a poc a poc i cada dia que no estem junts sento una punyalada al mig del pit. Potser ja no tenim tot el temps del món però m’arriscaré a jugar fort cada minut que estiguem junts.
Volar de nit és perillós 
Tant temps d’absència només podien ser bones notícies. O és un escrit inventat? No ho crec, o vull creure que no. La darrera frase és massa bona com perquè no sigui certa.
quan la partida està en el moment àlgid és quan hem d’apostar fort, encara que sempre hem de guardar alguna cosa per si esdevè el fracàs.
Una declaració d’amor com mai!
Cada segon…Marta, sense perdre’n cap !!!…Genial ! 😉
veig que t’has deixat d’experiments culinaris i t’has decidit a trucar al telepizza o al xinés de la cantonada per evitar desenganys a la cuina. Ben fet
un glop, un batec, la vida i la resolució condensades. vibra, malgrat trobar a faltar el punt d’amargor tradicional.
Que us enfileu a muntanyes relliscoses em fa pensar que tens una bona mà i paga la pena fer el vaitot que anuncies.