Nits i dies de llibre

Passar una bona estona amb un llibre és un plaer misteriós. Paper, cola i tinta que t’acompanyen al llit, al sofà, al tren, a un bar o a la muntanya; personatges i trames que se t’emporten; viatges sense peatges, ni drogues, ni hotels, ni maletes; confessions, promeses i traïcions en silenci.

Quan t’enamores de les pàgines d’un llibre sents que voldries que el llibre no s’acabés mai i lluites entre el desig d’avançar de pressa i la por d’arribar al final i que s’acabi tot. Així, a vegades, t’esforces en anar a poc a poc perquè duri més estona i, si t’agrada molt, li regales hores impossibles per si la mort t’arriba abans d’hora. En canvi, si es fa pesat, intentes deixar-lo enrere ràpid o directament l’abandones sense ni mirar-lo als ulls.

Hi ha llibres que t’abracen i que t’escalfen i que són molt útils en les nits d’hivern. Hi ha llibres brillants i àcids que fan bon servei a l’estiu. Hi ha llibres que saps que no són per a tu. Hi ha llibres que deixes per a un altre dia. Hi ha llibres que es tanquen en banda i que, per més que t’hi esforcis, cauen com un plom damunt del teu cap, segrestat per un atac de son, d’avorriment o d’indignació. Hi ha llibres que saps que et fan mal però que necessites llegir. Hi ha llibres que llegeixes en secret i que ningú no sap que has llegit. Hi ha llibres que et canvien la vida i hi ha llibres que et deixen igual i que oblides ràpid.

No saps endevinar què fa que t’enganxis a un llibre amb força. Va com va i punt. El joc té un punt d’incertesa sempre. Hi ha nits que voldries tornar a un llibre que has estimat per llegir-lo i rellegir-lo mil cops més, i hi ha dies que ensopegues amb un llibre que no t’esperaves i tot torna a començar.

A poc a poc més ràpid que mai

Un cel ple de núvols i tu que necessites un missatge clar de la lluna, dels planetes i de les estrelles. Necessites un indici, una pista, un senyal i ho necessites ara. Que vingui el vent d’on sigui i que aparti aquests núvols. Si l’home no parla o no parla clar, necessitaràs un mètode que parli per ell. Per saber si t’estima, cuinaràs i cuidaràs plantes, aquest serà el teu mètode. Si el que cuines surt bo, t’estima i si les plantes viuen, t’estima. Des de quan és un problema que un home no parli?

Vas a la cuina i fas el teu primer pastís. Una llàstima no haver sabut abans que obrir el forn a mitja cocció i fer servir només el foc de dalt és boicotejar un pobre pastís. Tirem d’hermenèutica. Obrir el forn a mitja cocció potser vol dir que t’has precipitat i que el desig t’ha fet avançar tres capítols quan tocava estar-te quieta. Fer servir només el foc de dalt potser vol dir que has deixat que la part racional dubtés i no deixés pujar l’escalfor de baix a dalt. Massa pífies per un sol pastís.

Per sort queden les plantes. Corres cap al menjador amb el cor encongit. Una bona notícia: les plantes estan vives. Una segona bona notícia: les plantes han fet flors. És evident que t’estima. Visca el mètode! Tornes a tirar d’hermenèutica. Potser una flor no fa estiu. O era primavera? D’acord que una flor a l’hivern és una cosa gairebé heroica però les flors no són per sempre. Potser només vol sexe. Potser només vol amistat. Potser només vol ser amable. Només tens clar que les flors no són diamants, només són flors i d’aquí uns dies es marciran. Tot és una merda.

Deixa’t estar de mètodes! Cada minut que passa, la vida dóna un cop de puny sobre la taula per fer-te entendre que tens poc temps. És poca l’estona que mirem un cel blau ple d’estrelles que recordarem tota la vida; els instants són petits però la memòria els pot fer enormes. El temps sembla que faci trampes i el mètode és saber que no hi ha mètode. Només hi ha dies i nits, complicitats, absències i presències.

Una mena de fe cega que surt d’un llit que treu fum, et fa avançar i llençar-te al buit per una mirada inesperada que se’t clava al cor i que ho canvia tot. De què pot servir un pobre diamant caríssim quan el que somies és compartir un cel ple d’estrelles cada nit amb algú? No necessites cap missatge de l’univers, necessites reconèixer el que vols i parlar clar d’una vegada: a poc a poc aniràs més ràpid que mai.