Cinc minuts

solarCom qui s’espolsa una mosca del nas, apartes l’element problemàtic de la teva vida i construeixes un relat tranquil·litzador al voltant de la teva crisi. L’amant t’ha deixat i repeteixes mil vegades que no passa res perquè que només era un joc sense importància. Canalitzes el dolor, negues el dolor, transformes el dolor: t’apuntes al gimnàs i vas al metge. Estrés, dius.

Cap problema fins que et mires al mirall i veus la cara del teu pare. Qui voldrà anar-se’n al llit amb tu, ara, gratis? El pànic és això. No passa res. Amb la teva dona comparteixes despeses, naixements, velleses i intendències; les primeres arrugues, les primeres malalties, els primers impossibles, les infelicitats cròniques i els llagostins dels dinars de Nadal.

Després del gimnàs tornes a casa més relaxat, sopes qualsevol cosa ecològica, macrobiòtica, probiòtica, sense sucre, sense sal i sense blat. Conversa, got d’aigua i pastilla per dormir. Et rentes les dents i t’amagues rere un dispositiu electrònic últim model. M’agrada, no m’agrada, m’agrada, no m’agrada, copiar, enganxar, copiar, enganxar, una cançó, una foto, un video, tres emoticones. No passa res. La teva dona s’adorm al sofà amb la tele engegada i el seu dispositiu electrònic igual que el teu i tu te’n vas al llit a carregar el teu dispositiu i a intentar adormir-te amb un llibre d’autoajuda disfressat de llibre de temes d’empresa.

Potser demà a les set del matí, al fons del túnel de l’últim somni abans del despertador, et destrossarà el record de la pel·lícula remasteritzada, i segurament molt millorada, dels cinc minuts que trigaves a despullar l’amant que no t’estimaves. No passa res. Aquells anys de sexe salvatge, periòdic, secret i sense amor no tornaran però en vindran d’altres. Només la mort és un final.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Cinc minuts

  1. Allau ha dit:

    Digue’m rarot, però no comparteixo res amb tu. Ni a Munic ni a Barcelona.

  2. Marta Millaret ha dit:

    Jo tampoc no comparteixo aquest escrit. No me’l crec i no m’agrada.

  3. joan ha dit:

    potser que comenci a pensar en el que te a casa i dediqui menys temps a la virtualitat per tocar més pell

  4. XeXu ha dit:

    La veritat és que llegint l’escrit venen unes ganes d’emparellar-se… no et pensis que em fa molta gràcia llegir-lo just quan començo una vida de convivència…

  5. Pons ha dit:

    Ui que poc positiu t’has llevat avui… Ja ho ha llegit això la teva parella?

  6. Clidice ha dit:

    i cada cop serà més difícil que en vinguin, els anys no perdonen. I veuràs com els dispositius electrònics s’aniran apoderant de la teva existència, com un succedani d’allò que fou, però amb les sabatilles d’estar per casa. Ja se sap, el reuma no perdona ;P

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s