Missatges, temps i estrelles

sorra del marEls blogs han mort, diuen. Quin bon moment, doncs, per escriure com qui llença un missatge dins d’una ampolla llençada al mar, especialment ara que el clàssic d’una ampolla amb un tros de paper i tinta a dins seria rar perquè abans llençaríem l’ampolla al contenidor de vidre, el paper al contenidor del paper i la tinta hauria desaparegut passats uns mesos.

Avui m’he enamorat d’uns ulls que han sortit de darrere d’unes ulleres de sol posades damunt d’un cos masculí que diu que detesta fer-se vell. M’explica que per a ell, els anys són fronteres que dificulten l’entrada al paradís del sexe en companyia i que aprofiti el moment perquè cada cop t’aturen més funcionaris que després de fer-te obrir el maleter i demanar-te la documentació, amb cara de pomes agres acaben decidint que passis o que no passis.

El senyor dels ulls bonics explica que el problema no és tornar-se invisible sinó trobar-se la frontera tancada cada dia i cada nit. S’ha tret les ulleres de sol un moment per dir adéu i com qui comenta el temps que fa, explica que no té pressa, ni plans per aquest vespre, ni per cap vespre, ni per a l’estiu i que va amunt i avall fent encàrrecs, visitant metges, recordant històries passades i cossos joves. Diu que l’únic lligam entre ell i el protagonista de les seves històries són els ulls que troba al mirall i que la vida és una estafa.

Mentre l’home parla, el record d’un somni m’atura el pensament. És el somni pendent d’escapar-me a la muntanya i dormir sota les estrelles amb algú. Se’m fa curta la vida quan penso tot el que tinc ganes de fer. Se’m fa llarguíssima la vida quan veig que passa el temps i no ho faig. Quina importància tindrà el fet que llenci les paraules per aquí o que les llenci al mar? I si són paraules alegres o tristes, què importarà, què canviarà? La distància entre el somni i la vida serà la resposta. El meu cor i el meu cos són plens de vida, de moment. Per què deixar d’escriure, per què deixar d’estimar, per què deixar de somiar?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Missatges, temps i estrelles

  1. XeXu ha dit:

    Per començar, escriure les paraules aquí servirà per evitar una mica la mort dels blogs. També per reflexionar una estona. Les coses que tenim al cap de fer més val posar fil a l’agulla per fer-les, perquè no sabem quan ja no seran possibles. La vida canvia en un segon, i per perduts que ens trobem, de sobte ens apareix un centre de gravetat que ho canvia tot. Troba el teu i les estrelles de la muntanya se’t quedaran petites.

  2. Pons ha dit:

    Com a mínim si llences les paraules aquí segurament arribaran a més públic que al mar. No gaire més, eh? tampoc et facis il·lusions😛

  3. Laura T. Marcel ha dit:

    Intenta apropar-te al.teu somni el més aviat possible, no sigui que no hi siguis a temps! Mai se sap, a vegades la vida és efímera i el tenir aquests petits desitjos per a satisfer ens manté més vius.

  4. el Jordi ha dit:

    Morts, morts, potser no; ara bé, de fotuts ho estan força. Suposo que és cosa del seu excessiu creixement, o de l’entropia. Ja diu bé el 2º principi de la termodinàmica que, si no hi ha treball, la calor va dels cossos calents als cossos freds… I això prou que ho notes quan dorms al ras, davall l’estelada. Heus la vida dels estels, no altra cosa que un anar-se refredant: dels 30.000º de les jovenetes blaves als 3.000º de les ancianes gegants vermelles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s