El joc de l’oca

Natura i ruïnaUn dia l’home que estimes et diu que no t’estima i la fantasia que aixecava el castell bellíssim de la vostra història s’esquerda, cau a terra i desapareix. L’endemà, flors de colors creixen damunt del tros de terra on hauries jurat haver vist créixer el castell més bell del món. L’impacte, de fet, no ha estat violent en el moment; un parell de frases tòpiques ben intencionades i la sentència: “No t’estimo”. Després, l’abraçada protocolària i el mateix sexe de sempre. Mentida. El mateix sexe de sempre no va tornar mai més. Ho vas saber més endavant.

Pensar que has estat sola durant la millor història de la teva vida és una merda. Si ha estat així o d’una altra manera, només els anys ho sabran però diries que no existeixen els testaments de sentiments i que, si existeixen, no és fàcil que arribin mai als seus destinataris, especialment ara que gairebé ningú no escriu cartes de paper i de tinta de les que es poden cremar o guardar. Vertigen de pensar en tots aquells enamoraments escrits als marges de la vida. S’esborraran de la memòria dels amics còmplices igual que s’esborra un email. Trist final dels equilibris que s’han passejat pel fil invisible de l’esperança.

Quan les flors ja s’han convertit en un jardí botànic, el vell amor un dia et busca com si encara fóssiu en el minut zero. El seu desig, abans lluminós, ara et sembla previsible, endevines la conversa i anticipes el primer petó. Somrius. Somrius perquè estimes un altre home i un desig immens de fidelitat t’omple el cor d’amor en majúscules, així: A M O R. Suaument converteixes el petó que ha prescrit en abraçada familiar i marxes. Tornes a casa i l’home a qui has volgut honorar i a qui vols premiar amb una ració triple de sexe ha marxat per sempre. Cap explicació. Cap raó. Cap opció. Desitjar ser fidel a qui estimes és un regal que no has pogut entregar avui. A vegades la vida et recorda el joc de l’oca i res més.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a El joc de l’oca

  1. Allau ha dit:

    Encara bo, si creixen flors de color. Dic jo.

  2. XeXu ha dit:

    Ets una terrorista dels sentiments. D’aquesta casa no es pot marxar sense un estrip a l’ànima o una patacada de realitat macabra. I demà dilluns, joder!

  3. Marta Millaret ha dit:

    Allau, dius bé. Seria una tragèdia que haguessin crescuts flors en blanc i negre. Ara m’ho estic imaginant i seria una peli de Haneke. Uf

  4. Marta Millaret ha dit:

    XeXu, un petit estrip per agafar el dilluns amb ganes de fer regals. O no.

  5. El Jordi ha dit:

    La poeta Anna Aguilar-Amat va voler encapçalar el seu “Jocs de l’oca” (2006) amb aquesta adaptació del vietnamita Nguyen Kakhien que li havia ofert per si de cas:
    “En la nostra propera existència
    ens cuidarem molt de no ser humans.
    Serem dues oques salvatges volant ben alt en el cel.
    Les neus enlluernadores, els mars i els rius,
    les muntanyes i els núvols, la pols roja del món.
    Ens mirarem de lluny com si mai no haguéssim caigut.”

    I d’oca, de símbol de la fidelitat, s’han guarnit els xamans des de no se sap quan.

  6. Marta Millaret ha dit:

    Gràcies per les oques, Jordi. Quan vegi volar oques, potser somiaré en volar i caure mil vegades. Els teus comentaris fan créixer somnis i paraules (oques encara no, que jo sàpiga). Gràcies per volar i caure per aquí (sóc afortunada!).

  7. El Jordi ha dit:

    Diria que s’escau aquesta variació del nom del teu quadern. Una epifania que vaig viure una nit de tardor embadocat amb les muntanyes de la lluna plena. Bé, de fet m’hi passejava -cosa fàcil amb el joystick del telescopi de l’Observatori-: Ara cap aquí, ara cap allà…
    Quan, fugaç com una espurna, entre la lluna i el meu ull va passar la silueta d’un estol d’oques volant en formació: Ostres! Volar de nit ha de ser meravellós!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s