L’art d’entomar derrotes

Sota el sol del migdia d’un diumenge d’hivern escoltes Hallelujah de Leonard Cohen. Sense respiració, l’emoció; recordes els teus errors i els del teu amor, abraces el record i surt de la teva boca tancada un desig petit que regales a l’aire glaçat de la muntanya. Vas jugar-te el coll cada matí, cada tarda i cada nit per algú. Una ferida et va fer plorar i vas construir un mur. Vas deixar passar el temps i vas preparar menjar avorrit mentre esperaves un gest. Van passar les hores, els minuts, els segons i les llàgrimes. El gest que necessitaves no va arribar. Només va arribar l’hivern. Amb el temps perdones l’absent. Cuines per tu i comences de nou la partida. La ferida es cura i et fas forta de cop. Entomes derrotes amb una força que no saps explicar d’on neix. Has apostat fort a un milió de cavalls coixos que no podien guanyar. Al final guanyes tu i el record d’un vespre llunyà que semblava que tot podia ser. Construir un palau bonic amb tots aquests maons és l’esperança.