L’art d’entomar derrotes

Sol d'hivernSota el sol del migdia d’un diumenge d’hivern escoltes Hallelujah de Leonard Cohen. Sense respiració, l’emoció; recordes els teus errors i els del teu amor, abraces el record i surt de la teva boca tancada un desig petit que regales a l’aire glaçat de la muntanya. Vas jugar-te el coll cada matí, cada tarda i cada nit per algú. Una ferida et va fer plorar i vas construir un mur. Vas deixar passar el temps i vas preparar menjar avorrit mentre esperaves un gest. Van passar les hores, els minuts, els segons i les llàgrimes. El gest que necessitaves no va arribar. Només va arribar l’hivern. Amb el temps perdones l’absent. Cuines per tu i comences de nou la partida. La ferida es cura i et fas forta de cop. Entomes derrotes amb una força que no saps explicar d’on neix. Has apostat fort a un milió de cavalls coixos que no podien guanyar. Al final guanyes tu i el record d’un vespre llunyà que semblava que tot podia ser. Construir un palau bonic amb tots aquests maons és l’esperança.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a L’art d’entomar derrotes

  1. XeXu ha dit:

    D’això se’n diu canvi de fase. Quantes derrotes més ens quedaran per entomar? I el que és pitjor encara, quantes ferides que pensàvem totalment guarides es tornaran a obrir en el moment més inoportú? I és que a l’ésser humà no hi ha per on agafar-lo.

  2. Pons ha dit:

    cavalls coixos?¿?

  3. Laura T. Marcel ha dit:

    En l’art d’entomar derrotes hi ha molta actuació, molta pantalla que posem per aparentar aquesta valentia, aquesta força que no ens qued més remei que treure d’alguna manera d’on hi és i d’on no hi és, però les ferides sovint costen més de cicatritzar del que volem fer creure. Tots tenim la nostra motxilla carregadeta de coses i es tracta de gestionar bé el que hi tenim per seguir recorrent el territori de la millor manera. Ànims!

  4. Clidice ha dit:

    l’experiència neix de l’error. qui no l’erra o no fa res o, senzillament, està mort. la gràcia està en llevar-se l’endemà, mirar-se al mirall, picar-te l’ullet, pensar en com d’equivocats estan els altres ;P i tornar a començar.

  5. Llegidor pecador ha dit:

    Només que sàpigues que aquell “llegidor pecador” que seguies en uns altres temps s’ha fet editor -petit- amb La Temerària Editorial.
    Que tinguis boniques vesprades d’hivern.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s