Ateneuesfera 21

(Photo of Ed Asner as Lou Grant from the premiere of the television program Lou Grant)

El passat dijous es va celebrar la 21a Ateneuesfera amb un tema de partida molt estiuenc: veiem l’estiu com un moment per fer vacances de blog o més aviat com un bon moment per reprendre l’escriptura?

Malgrat que alguns blogs seguim en un estadi d’hibernació que esperem que no esdevingui perpetu, el fil conductor de la trobada va començar així i va avançar cap al fet que hi ha tipologies diverses de blogs segons temàtica, extensió de les entrades, periodicitat, objectiu del blog, etc. Per posar un parell d’exemples, alguns blogs són vistos pels seus autors com un laboratori de proves on fer recerca que, posteriorment, es publicarà en altres espais mentre que d’altres blogs són vistos pels seus autors com el producte final del contingut que presenten; i alguns blogs posen el focus d’atenció en el potencial col·laboratiu i inspirador dels comentaris mentre que d’altres se centren en els continguts dels apunts que ofereixen.

Un altre tema va ser la consideració que reben els blogs i els seus autors. Hi ha contextos on es dóna poca importància als blogs. Com s’observa aquesta consideració? En la manera com es presenten els autors dels blogs. Presentar algú i afegir al final “…. i també té un blog” o “del blog …” no és el mateix que presentar algú com “l’editor del blog”. El tema és reflexionar sobre quina és la connotació que es dóna al fet de tenir un blog, si es menciona com un afegitó poc rellevant en la biografia d’una persona o si es menciona reforçant la tasca d’editor i d’autor, respectivament.

Les trobades de l’Ateneuesfera es caracteritzen per generar debat al voltant de temes de “cultura digital” (no només sobre blogs) i vida quotidiana. D’aquesta manera, per exemple, va sortir el tema de complementar l’atenció mèdica usant eines socials, com pot ser Whatsapp, i quines implicacions pot tenir: si algú paga, si és fiable i segur, si hi ha un interès de fidelització per part del professional que ho fa, si això pot formar part d’un servei organitzat, si pot ser simplement una idea inspiradora per començar un llibre de ficció, etc.

Un altre tema va ser el dret a l’oblit a Internet amb diversos exemples interessants. Des del fet que segurament serà poc interessant en un futur trobar fotografies de temps d’oci, passant per les consideracions sobre si això pot comprometre la recerca de feina, fins al fet que alguns continguts del BOE es trobin actualment disponibles només en PDF. També va sortir el tema de la discreció a l’hora de parlar o de mostrar una pantalla d’ordinador (de mòbil o de qualsevol altre dispositiu) en un lloc públic, i l’ètica d’allò que es pot fer amb aquesta informació que pot arribar a algú, involuntàriament.

Com ha esdevingut tradicional en aquestes trobades, vam gaudir d’uns minuts de debat a favor i en contra de Twitter. No sé quant temps durarà aquest debat però encara dóna joc. A títol personal, diria que Twitter ha deixat enrere la seva millor època. Amb la professionalització del seu ús, ha passat a ser una eina ràpida d’obtenció d’informació i ja no és -com crec que va ser- un laboratori de proves on passaven coses que no passaven a cap altre lloc.

Sobre professionalització, també vam parlar de blogs d’empresa que s’han convertit en una eina més de comunicació de l’empresa i que justament per això, com a blogs, a alguns ens sembla que tenen poc interès perquè l’espontaneïtat i la llibertat de continguts -principals encants dels blogs- no són les característiques principals d’aquest tipus de blogs.

Es va parlar també d’un cert ressorgiment de Facebook com a espai lúdic que facilita el contacte entre persones que són lluny o que no formen part del dia a dia d’una persona. Segons això, Facebook funcionaria com una mena de finestra oberta on compartir espais de quotidianitat i intercanviar informació sobre esdeveniments d’interès.

En aquesta trobada vam decidir deixar els temes polítics per a després de les postres en un intent que l’actualitat política no monopolitzés la conversa. Quan vam arribar a les postres es va parlar de qüestions de civisme: les maratons esportives i l’ús –o no- dels lavabos públics per part dels seus participants i també es va parlar de les persones que dormen al carrer des d’un punt de vista humà, social i de salut. No va haver-hi consens sobre aquests temes i aquesta falta de consens sembla indicar la riquesa d’aquestes trobades però també la dificultat de trobar polítiques que satisfacin a tothom.

Cap al final de la trobada es va proposar organitzar un blog que aglutinés articles breus i diversos, com un mosaic d’opinions i de “varietats” que, en el millor dels casos, constituirien una fotografia d’un(s) temp(s). Aquesta idea va provocar que durant una bona estona el grup desenvolupés l’esquelet d’un projecte de blog definint criteris com ara: l’objectiu del blog, la seva periodicitat, l’extensió de les entrades, el títol del blog, la compra d’un domini a Internet, la valoració i la selecció de la millor plantilla per al tipus de blog que es voldria fer, la durada del projecte, la tipologia i el to dels continguts, les consideracions sobre qui escriu què i quan, la línia editorial, etc.

A banda que alguns vam gaudir recordant la mítica sèrie Lou Grant, tot plegat va ser un bon exercici. Les persones que formen part d’aquestes trobades poden tenir opinions diferenciades sobre aspectes polítics, culturals, etc. però compartim una experiència: tots som editors i autors de blogs des de fa anys i sabem quins són els punts clau i els punts febles a l’hora d’organitzar i tirar endavant projectes d’aquest tipus.

Com a conclusió personal d’aquesta 21a Ateneuesfera, diria que el debat que es va generar va servir per posar damunt de la taula l’heterogeneïtat dels participants de l’Ateneuesfera, justament un dels factors més interessants d’aquestes trobades.

Nesquik, Colacao o Vit?