La maledicció de la funda nòrdica

FundesNòrdiquesÉrem més joves que ara. Érem joves de debò i vam fer un viatge. Potser vam tenir sexe o potser no. Érem molt joves i no sempre teníem sort però ens en moríem de ganes. No ens feia mandra res i ens esforçàvem moltíssim per tenir sexe (bo o dolent). Vam dormir fora de casa. Lluny. Una mica lluny. Ells no parlaven català ni castellà i nosaltres no parlàvem anglès. Feia fred. Recordem poca cosa més a part que bevíem cervesa i que als llits hi havia fundes nòrdiques. Aquest va ser l’origen de la gran confusió d’una generació. De sobte el món es va dividir en tres grans grups: el món de les fundes nòrdiques, el nostre petit món conegut i avorrit, i el gran món desconegut pendent de ser explorat. Teníem una única certesa: el món de les fundes nòrdiques era millor que el nostre: millor música, millor cervesa i més sexe. Cal alguna cosa més?

Vam tornar a casa i vam ser joves durant molts anys. Teníem més diners que ara. Vam anar a comprar a l’Ikea. O a qualsevol altre lloc si érem una mica més snobs. Vam marxar de casa i just abans vam comprar la nostra primera funda nòrdica com qui compra un paquet de condons. Han passat molts anys. Reflexionem. Quants anys fa que dormim en llits amb fundes nòrdiques? I, digueu-me: què ha canviat? El mite que només cal estirar una mica la funda nòrdica i que el llit ja està fet és només un mite més. Fer-se el llit al matí fa molta mandra. Canviar els llençols encara més. Rentar-los i estendre’ls, més. Treure taques lewinskyanes és una murga i no cal parlar-ne. Però tot això seria normal. El que no és normal és la incomoditat infinita de ficar el farcit dins de la funda nòrdica cada vegada. Una tasca absolutament dificultosa i incòmoda, interioritzada com a normal, silenciada i acceptada amb una resignació pròpia d’altres temps, i tot això conviu amb els mateixos problemes de sempre: estimem o no estimem, ens sentim sols o ens molesta tot. Què ha millorat?

La funda nòrdica va ser una il·lusió òptica. Somiar que gràcies a una millora en l’alimentació ens hauríem tornat més intel·ligents que els nostres pares i avis. Imaginar que no ens casaríem, ni ens separaríem, ni deixaríem d’estimar, ni deixarien d’estimar-nos. Esperar (amb el lliri a la mà) que ser pares seria fàcil, que viatjar ho solucionava tot, que estudiar obriria totes les portes, que l’esforç era l’únic secret, que no tindríem mai un cos lleig, que seríem unes màquines sexuals eternament, que triomfaríem, que tastaríem el millor de la vida cada cap de setmana i, sobretot, que superaríem amb nota la mediocritat i la grisor de l’abominable mitjana edat on dormien els nostres pares. Tot això i molt més gràcies a un tros de roba immens anomenat funda nòrdica. Doncs no.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a La maledicció de la funda nòrdica

  1. galderich ha dit:

    Ha, ha… mai em va agradar la funda nòrdica. Sempre m’ha provocat una calor insuportable. Veig que m’haig estalviat un dels mites col·lectius. Dels altres no me n’escapo…

  2. Laura T. Marcel ha dit:

    Em trec el barret davant aquest escrit perquè m’ha semblat magistral tot el que es després del record i de l’experiència de viure el naixement de les nòrdiques i veure-les des de lluny fins a tenir-les i experimentar-les. I de totes les reflexions col·laterals que a mi se m’han acudit llegint-te. Tu, com jo, deus tenir una edat!

  3. Joan ha dit:

    No tot es pot complir……però les estones passades sota una funda nòrdica no ens les treu ningú.

  4. Allau ha dit:

    Jo m’hi vaig resistir des del primer dia; però de totes maneres els desenganys arriben igual.

  5. Pons ha dit:

    Crec que tens la funda nòrdica una mica sobrevalorada. Això sí, comença a arribar el fred i sembla que aviat tornarà la funda.

  6. Enric H. March ha dit:

    Jo sóc fill dels esforços innecessaris: batre el Cola-cao amb una mica de llet abans d’acabar d’omplir el got. Per aquesta raó, al llit (que és gran; 2×2 m) no només ens tapem amb edredó i funda nòrdica, sinó que els matalassos són de llana, d’aquells que s’han de batre per esponjar-los i airejar-los a cal matalasser, un ofici ens vies d’extinció. Suposo que això deu estar relacionat amb el fet que els meus somnis són en blanc i negre.

  7. Clidice ha dit:

    M’agraden les fundes nòrdiques, perquè m’agrada “segellar-me” en dormir. Però, és clar, només fent veure que som europeus, cultes, civilitzats no n’hi ha prou. Potser encara som els cuidadors de cabres de la terra de conills i potser, també, la cultura i la civilització del nord només és el miratge d’unes terres sense pols per imperatiu meteorològic.

    Salut 🙂

  8. XeXu ha dit:

    Si et dic la veritat, no vaig tenir una funda nòrdica en propietat fins l’any passat. Així que a l’hivern vaig gaudir dels avantatges de tenir-la, i ho faré també aquest any, i no m’he empassat tots els desenganys que hi associes. bé, els desenganys potser sí, però no puc atribuir-los a la funda. La meva és innocent.

  9. Jordi ha dit:

    Així, no t’agraden “els nòrdics”?
    Jo de tota la vida; i de bona ploma a poder ser, que és l’escalf més lleuger i més viu. Deu venir del record de l’avia pesant amb les balances la farsa d’edredons i sacs de dormir; del bonic merder de cal déu que feia, d’aquella nevada d’escàpol plomissol.
    Nòrdics de ploma, sí; i a poder ser del seu “beluga”, l’autèntic duvet: el plomissol que abriga el pit de les discretes femelles dels èiders àrtics. Com que hem fet escales de tot el possible en tenim una que valora la qualitat de les plomes graduant-les en “cuins”. L’excel·lència, la màxima flonjor i escalfor, la trobem en les plomes de 800 cuins. És una dada que convé saber si vols dormir com una reina.

  10. El Capità ha dit:

    M’hi he negat explícitament. Ho he fet activament, comprant i parant jocs de llençols, i passivament, en format de guerrilla, fent caure el nòrdic cap a una banda, mostrant la desigualtat en el repartiment del farcit, evidenciant la diferència de preu d’un i altre parament. Sé que, en el fons, provo de salvar un món que fuig, que es perd, però mentre pugui hi haurà: baixera, llençol, manta, cobrellit.

    I a part de tot això, un escrit excel·lent, un torpede a la línia de flotació existencial

  11. Jo associava “els nòrdics” als hotels. Quan viatjava fora als hotels sempre tenien nòrdic. I dormia molt bé. A més, donava un plus de “glamour”. AIxí doncs, vaig comprar-me un tant aviat vaig independitzar-me.
    Estic molt d’acord amb els fets que exposes. I m’agrada molt com ho has fet. Però cal reconèixer que si bé amb els llençols encara és discutible, la supremacía dels nòrdics amb “les mantes”, és inqüestionable. Una manta (al llit) té molt poc de sexy. Ara, les mantes, queden reservades al sofà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s