Permisos, títols i carnets

SAMSUNGLa vida és plena d’exàmens, proves i oposicions per obtenir permisos, títols i consideracions necessàries per a l’ego, la feina, la vida quotidiana i l’oci.

En el meu cas, sempre m’ha costat molt. Per exemple, no tinc carnet de conduir malgrat el tradicional oferiment de la meva mare que rebo cada any per Nadal, pel meu sant i pel meu aniversari de regalar-me el carnet de conduir. La seva insistència em sembla un exemple gairebé heroic d’esperança inesgotable. Tinc 38 anys, això vol dir que des dels 18 anys han passat 20 anys. Multiplats per 3 (Nadal, sant i aniversari) donen 60 intents fallits que jo passi per unes classes, superi una por còsmica que tendeix cap a l’infinit i obtingui un carnet que, certament, em faria la vida molt més fàcil i agradable.

Un altre cas complicat per mi va ser la universitat. Dels 19 als 35 anys he estat matriculada successivament a enginyeria tècnica industrial especialitat empresa química (UPC), empresa internacional (UB), empresarials (UOC), humanitats (UOC), filologia catalana (UB) i, finalment amb èxit (mediocre), estudis literaris (UB). Segurament, si hagués fet cas del 99% de les recomanacions dels meus professors de batxillerat hauria anat directament cap a lletres però durant anys va guanyar l’esperit de voler aprendre allò que em semblava més llunyà.

He recordat tot això mentre em sorprenc pensant en la complexitat dels acords que dues persones fan per esdevenir amants. L’observació d’un grup humà que no coneix les normes bàsiques amb què normalment funcionen els amants em fa imaginar que potser he trobat un àmbit on podria ser útil una formació reglamentada. Pensant en aquest perfil personal he recollit tres recomanacions bàsiques:

  1. Es recomana no molestar.
  2. Es recomana no fer retrets durant la fase precoïtal.
  3. Es recomana no escriure més de cinc missatges seguits per telèfon. Si no et contesten, comunica’t amb algú altre.

Se m’acudeix que potser la llista no seria gaire més llarga, de manera que donaria carnets d’amant força ràpid. O potser no perquè aquestes tres recomanacions no són fàcils de complir.

Bé, hi ha una quarta recomanació que convé tenir molt present:

  1. Es recomana que el sexe sigui la bomba.

Totes les coses a la vida es poden fer de moltes maneres. Ser amant també es pot fer de mala manera, de manera mediocre o de manera excel·lent.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Permisos, títols i carnets

  1. Enric H. March ha dit:

    Ara faré d’advocat del diable. Pensa que en qüestions de parella amb sexe pel mig també hi poden haver diverses fases de tanteig abans no encertes de quina manera encaixes. Per exemple: enginyeria tècnica industrial especialitat empresa química (la part més hormonal), empresa internacional, empresarials (allò que fa el jovent: estendre el radi d’acció; i si l’encerto, l’endevino: com les empreses), humanitats (la versió més afectiva del cas anterior; allò que “l’important són les persones”), filologia catalana (versió “amb qui em puc entendre millor?”; el sexe té llengua?) i, finalment, estudis literaris (hom s’adona que això del sexe és molt literari i està molt sobrevalorat -tipus Joyce-; o les grans novel·les ja estan escrites: res supera el que sóc capaç d’imaginar; ergo, si trobes bona companyia, sovint et pots donar per satisfet).

  2. Joan ha dit:

    treure’t el carnet d’amant a la primera ha de ser una putada, doncs et perds moltes classes pràctiques, suposo obligades, per arribar a l’excel·lència del hàbits horitzontals. Sort que la teva mare no intenta regalar-te tres amants cada any…..

  3. Cristina ha dit:

    Jo els missatges els tinc en tres. Sempre he pensat que ets una dona generosa!

  4. Pons ha dit:

    El 2016 pot ser un bon any per treure’s el carnet… El de conduir, el d’amant de moment no te’l demanen enlloc.

  5. XeXu ha dit:

    Em queda claríssim que seria un amant pèssim. Sort que em dedico a la monogàmia, i en això anem fent, a dies millor, a dies pitjor.

  6. en Girbén ha dit:

    “Esmerar-se” -en el desig, en la poesia i en tot-, diria que seria el concentrat de la cosa. Fins i tot inclou el sentit derivat de: “desgast per l’ús continuat o pel pas del temps”; aquella pàtina càlida dels anys, la confiança consolidada… No aquella “olor a cotxe nou”, que els fabricants procuren perquè saben tan excitant, sinó els 250.000 kms, les més de sis voltes a la Terra d’intimitat . Una amiga amb autoritat, la d’una mossa d’esquadra que munta controls, ho reblava de manera ben poètica: “Els bons conductors són els que ja no recorden on tenen el carnet.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s