Un forat a la paret

Un dia horrorós arribes a casa i veus un forat a la paret del dormitori just a un pam d’on et quedaria el cap si t’estiressis al llit per dormir. És un forat negre, una porta al més enllà, un misteri que fa vertigen cap endins. A terra hi ha trossos de paret. El forat ve de l’altra banda. Què hi pot haver a l’altra banda?

Una amenaça cau damunt teu i t’inquieta intensament: l’element insecte. Els edificis són esquelets farcits d’insectes que conviuen en silenci i agradable discreció amb els éssers humans i els seus animals de companyia. Aquest submón en miniatura a vegades surt d’expedició de nit. El teu cervell es converteix en una calculadora màgica molt potent. Càlcul de probabilitats. Quantes probabilitats hi ha que mentre dorms amb el llum apagat algun cuc o cuca, insecte o bèstia surti pel forat i es passegi i es reproduexi a prop del teu cap, els teus cabells, el teu pijama i els teus llençols?

Et planteges anar a dormir al sofà. No et planteges anar a dormir a la banyera perquè no tens banyera però no manes tu; mana el cansament i l’esgotament del dia et fa quedar-te al llit i resar perquè els teus roncs siguin tan potents i anguniosos que cap insecte, cuc, cuca o bèstia no tingui cap dubte que és una molt mala opció apropar-se al teu llit, almenys mentre tu hi ets. Bona nit.

No pots dormir. Has esmorzat, dinat i sopat cada dia amb la seguretat basada en el no-res que a l’altra banda de totes les parets de casa teva hi havia un mur de pedra de riu carregada des del Ter o des del Fresser per homes de fulla de menta als llavis, pell morena, forts i compactes com un roc. Quina mena de broca enorme ha aconseguit ficar-se fins a dins de casa teva amb aquesta determinació?

Set trenta del matí. Ho diu el despertador ràdio o el ràdio despertador de la tauleta de nit, estàs ben adormida però t’ha despertat un soroll intens. Un trepant. Un trepant percutor a l’altra banda de la paret del teu llit. T’aixeques i el forat negre s’ha convertit en un mirador perfecte per espiar i per ser espiat. A l’altra banda no hi ha cap paret de pedra de riu sinó un maó primet que separa el teu pis d’un altre pis.

Crides. Crides pel foradet. Crides al món. Tens un atac de dignitat i crides a l’univers que, si us plau, qui sigui, que pari de picar que ja t’han fet un forat a la paret de casa. A l’altra banda algú para de picar però no diu ni piu. Surts al balcó, inclines el cap i el cos cap a un costat i veus que tens molt a prop un altre balcó amb un home molt poc sexi que et mira. Quan establiu contacte visual, l’home comença a demanar disculpes. L’home et diu que no t’amoïnis. L’home s’ofereix a venir a casa teva a arreglar-te el forat. És massa d’hora per pensar com un mamífer.

El teu pijama i tu mireu amb desconfiança l’home que parla. La incomoditat són dues persones que coincideixen en el temps i en l’espai però volen coses diferents. Tu demanes el telèfon a l’home que parla i l’home que parla insisteix a venir a casa teva. Aquest diàleg frustrant es repeteix tres o quatre vegades fins que tots dos cediu simultàniament: et donarà el seu telèfon i vindrà a casa teva. Entres cap a dins de casa a buscar un bolígraf i un paper per apuntar el telèfon de l’home. Tot un clàssic! Demanar el telèfon abans. La història s’acaba amb el forat tapat. Després d’això, te’n vas a treballar com si res. Ni tan sols arribes tard.