Les pinces de depilar

Us diré la veritat. El gos no és el millor amic de la dona. El millor amic de la dona són les pinces de depilar. No cal entrar en detalls. El que vull comentar és una cosa que em passa i que no sé si només em passa a mi. Periòdicament he de comprar unes pinces noves de depilar perquè perdo les que faig servir. I quan m’hi trobo sempre em sorprèn veure com el departament d’innovació de les cases que fan pinces de depilar treballa fort per aconseguir un disseny nou, elegant i trencador que se suposa que aconsegueix uns beneficis maximitzats a l’hora d’arrencar pèls.

M’encanta aquest moment de descoberta i d’esperança i caic, a gust, en la temptació de comprar l’últim model de pinces com qui compra l’últim mòbil de moda. Després a casa passo per un moment de dubte que acostuma a durar uns trenta segons. Realment calia comprar unes pinces que semblen dissenyades per un enginyer de la NASA?

No és hora de penediments. Ja les he comprades. Les provo i ràpidament entro en una fase de confirmació eufòrica íntima. Sí, sí i sí. Confirmo que he comprat les millors pinces del món i experimento una felicitat petita, moderada, discreta, que no compartiré amb ningú, però que no fa mal i que no és massa cara.

Passen els dies, la vida, l’estiu, la tardor, l’hivern, la primavera, l’estiu (una altra vegada) i torno a perdre les pinces i torna a començar el mateix periple. Entremig, per casa sempre corren dos parells de pinces que havien estat de la meva àvia i que mai no he perdut. Em salven la vida però són petites, incòmodes, sense gràcia i van molt pitjor que les noves que no trobo enlloc.

La part positiva és que pensant en les avorridíssimes pinces de depilar m’he adonat que no em passa el mateix amb els amants. Normalment no  perdo els bons i, en canvi, els altres és fàcil que un dia no me’n recordi què n’he fet o me’ls deixi o es perdin i no passi massa res.

Vull suposar que cap dels meus amants no és un cleptòman especialitzat en pinces de depilar i també vull suposar que no existeix un complot secret entre els amants que passen per la meva vida sense pena ni glòria i que siguin ells qui diguin enfadats: m’enduc les pinces, que et bombin!

Però no ho crec. La vida és plena de suposicions que sovint no tenen res a veure amb la realitat i d’evidències que esquivem fent equilibris com si estiguéssim a la recta final d’un procés de selecció per entrar a treballar de trapezistes. A vegades suposem que algú no ens estima. A vegades és evident que no ens estimem algú. A vegades estimem i ens estimen. Hi ha tantes coses que no sabem i que no sabrem mai. L’única cosa que veig més o menys clara ara mateix és que sempre haurem de depilar-nos.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Les pinces de depilar

  1. XeXu ha dit:

    Com que experiència depilatòria no en tinc, el que més em sorprèn és aquesta capacitat de perdre les pinces. Descartat que se les enduguin els amants, bons o dolents, on redimonis es fiquen les pinces. O on les portes perquè es perdin. Perquè si és a casa… algun dia apareixeran totes de cop, no? Podràs fer-ne un museu de l’evolució de les pinces de depilar. Ha mirat entre els coixins del sofà? És un lloc clàssic de perdre coses dintre casa…

  2. Carme Jordan ha dit:

    Tot, fins i tot això…de la depilació també ho arregla el temps. 😉

  3. Clidice ha dit:

    El millor: que les celles -i altres parts del cos- te les depili algú altre. ^^

  4. Pons ha dit:

    Les pinces de depilar van a parar al mateix mon que els mitjons que les parelles dels mitjons, es un mon d’objectes perduts molt gran.

    PS: Quan dius “ludòpata” vols dir “cleptòman”?

  5. Marta Millaret ha dit:

    Quin lapsus! Segur que Freud tindria alguna cosa a dir-ne. Moltes gràcies, Pons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s