Robatoris

mascaretaAvui he somiat que anava a la perruqueria i mentre m’estaven fent un tractament de bellesa fantàstic m’he relaxat moltíssim i m’he sentit reconfortada. Quan he volgut pagar, el moneder era buit i he sabut que mentre estava al meu aire sentint-me la mar de bé les persones que després esperarien que pagués m’ho havien robat tot. No sé si en el somni o ja desperta m’he sentit imbècil.

M’ha semblat que era una sensació familiar aquella de quan saps que és totalment indiferent queixar-se o explicar-se. Tampoc no he sentit impotència. No hi havia hagut força bruta, violència ni intimidació. Només una immensa confiança per part meva i una immensa falta d’escrúpols per part seva.

I he recordat el primer cop que em van venir al cap un parell d’idees. Va ser fa mil anys a Ripoll, al cinema Comtal, una nit que feien la pel·lícula Asesinos Natos (Natural Born Killers, un minut de silenci per als traductors, els estudiants d’anglès i els fans del grup de música Kitsch). Hi vaig anar amb la meva amiga inseparable amb qui durant una època de la nostra vida sovint fèiem despesa al cinema per veure les dues pel·lícules en cartellera, potser érem sis o set persones al cinema com a màxim. I no, no era el Verdi, ni el Renoir, i no, no hi havia substítuls, i per cert, sí, era baratíssim. En el meu record, la pel·lícula tenia escenes estridents i violentes, que em van impressionar en l’era pretarantina i en plena adolescència. La meva amiga va haver de sortir de la sala per l’excès de violència, jo només vaig sentir horror.

En pantalla, una parella apassionadíssima i excessiva cometien tot tipus de crims sense cap motiu i si no ho recordo malament hi havia una escena una mica més calmada en què es parlava d’una llegenda sobre algú que deixava entrar un escurçó a casa seva i després es queixava perquè l’havia mossegat. Què és pensava que faria? Anar en contra de la seva natura?

Cap curiositat per tornar a veure la pel·lícula i cap desig de tornar a l’adolescència -aquell desert putrefacte d’emocions- però el somni d’avui m’ha fet recordar aquell moment i no sé per què he lligat una cosa i una altra. Algunes persones (només parlo de mi però em sentiré més còmoda amb un plural) canviem poc i seguim sent impressionables i massa tolerants a la vegada mentre el món avança al seu ritme.

És curiós veure que podem parlar d’un món d’abans i d’un món d’ara, cosa que no esperava haver hagut de sentir més enllà de la ficció d’alguns llibres d’aquells que queda bé dir que estàs llegint o que has llegit, sigui veritat o mentida.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

8 pensaments sobre “Robatoris”

  1. Hi han coses importants en el teu escrit que queden clares. Ho has somiat i no tens ganes de tornar a veure aquests films.
    També podem observar amb certesa, una experiència, doncs podem recordar dos móns, i que no t’agrada que la gent menteixi sobre el que ha llegit.
    Ara el tema que em preocupa, és si et calia aquest tractament de bellesa, perquè la tens i la portes posada de sempre. I l’altre, és si t’has vist com et volies veure, després del tractament……. tot i l’ensurt del robatori i sempre parlant en somnis.
    Potser volar de nit no és tant perillós, com anar al centre estètic.

  2. Un any, Marta, esperant un teu escrit. Em quedo amb: ” algú que deixava entrar un escurçó a casa seva i després es queixava perquè l’havia mossegat. Què és pensava que faria? Anar en contra de la seva natura?”. Em penso que va per aquí.

  3. No he vist aquesta pel·lícula, jo també sóc molt impressionable. Encara que, segons quin cinema està quedant obsolet perquè estem vivint la nostra pròpia distopia.

  4. XeXu, d’adolescent pensava que gaudia amb cinema així. Després he anat veient que era més l’impacte que el que m’aportava. No sé si queda obsolet el cinema o si guanya lectures possibles a mida que va canviant el món i que el temps passa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s