Saps allò que no saps res?

amanidaCosta trobar paraules per dir que no saps res. No saps per què el treballador va amunt i avall en transport públic sense estar assegurat. La platja és plena de persones. Els llocs d’estiueig també. Han acomiadat un company de feina. Al bar on t’agrada esmorzar han fet vacances i avui han tornat. La botiga de queviures sobreviu. Al barri només obren negocis de manicures i pedicures. Tantes ungles hi ha? Mires el rellotge que no portes al canell perquè et negues a portar rellotge, a veure tan fàcilment com passa el temps i els triomfs, les derrotes i les batalles.

Agafes el mòbil. Les postals de cada any vistes, explicades o imaginades d’amics. I tu a casa, netejant, endreçant, llegint, cuidant un gat vell negre moribund mentre sona música de piano, un recopilatori de Spotify, mentre beus aigua amb suc de llimona i gingebre, que diuen que aprima, tu que saps que l’única cosa que aprima és no menjar tant.

I de moment ets aquí sense massa seguretats, com sempre. T’acompanyen i acompanyes les crisis de les persones conegudes que són les teves i les estabilitats de les persones més llunyanes que també comparteixes. Converses. Fotografies, paraules i xarxes socials. Paradisos blaus i verds, mar i muntanya. Ciment i carrils bici, monopatí, patinet i monocicle. La ciutat que sempre canvia.

Recordes un hotel, un avió, un cotxe, un camí, un sopar, una festa major. I t’has fet vella i t’has fet vell però no t’has mort i faries un gintònic però no faràs un Sue Ellen i t’esperes a que sigui una hora digna per trucar i quedar i assumir l’última aventura, l’últim intent, l’últim fracàs, l’última emoció caçada al vent dissimulant la tensió, mossegant el record i el desig, la pell encara suau i la mirada viva.

Saps quina és l’única cosa que saps? Que avui també soparàs una amanida.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

4 pensaments sobre “Saps allò que no saps res?”

  1. Quan l’escorpí era aprop, quedava garratibada, gairebé no es movia i l’escorpí de vegades la pessigava amb la tenalla, o no, segons la mandra de l’escorpí. Aleshores pensava: “el proper cop faré una passa, si, el proper cop”, però amb neu, sol o pluja no es movia. Un dia, quan l’escorpí ja no tenia cap més espai on pessigar, i la darrera encara sagnava, va alçar el peu i feu una passa, expectant en va fer un altre, mentre l’escorpí no s’adonava que s’allunyava, encara una tercera i quatre i cinc, aleshores, veient que l’aràcnid s’estava palplantat, seguí endavant, adreçà l’esquena, arrenglarà les espatlles, alçà el cap i caminar amb peu segur mirant la vida de cara, sense por. Passa per davant d’un mercat i no va comprar res, la buidor d’estómac havia marxat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s