El perruquer al parc

Quan llegiu això potser ja no serà possible el que llegireu. Podreu pensar que explico un impossible, un record, un desig, una fantasia. Qui sap? O potser serà una experiència tan normal que direu: a mi m’ha passat una cosa molt semblant justament aquest matí. Next.

Una calor terrorífica i una llista de la compra mínima: tres coses: paper de vàter, aigua i tomàquets. Què més necessita una persona a l’estiu? He aprofitat que sortia al matí per baixar les escombraries. No ho faig al vespre com es feia a casa quan era petita, no sé per què.

Fa tanta calor que he pensat: i si busques l’ombra d’un arbre i llegeixes? És el que faria si fos a qualsevol lloc del món excepte a casa meva. He carregat el llibre que estic llegint i la bossa d’escombraries. M’ha semblat molt mala idea mentre baixava les escales de casa. Per un dia que les escombraries no pesen com si llencés maons, va i agafo un llibre gruixut que pesa.

Quan m’he desfet de la bossa al contenidor m’he sentit millor però ja anava suada i he volgut buscar l’ombra d’un arbre, el que havia pensat fer. He anat al parc, m’he assegut, he tret el llibre de la bossa i l’he obert per on tenia marcat, pàgina 285. He llegit poquíssim i ja m’he despistat mirant qui hi havia al parc i m’ha fet gràcia veure el perruquer de la plaça fent una cigarreta.

A la plaça hi ha una perruqueria. Un dels perruquers sempre du màniga llarga i el veig al carrer sovint, amb el seu pentinat impecable i un aire d’actor de cinema d’una altra època. Doncs avui l’he descobert al parc, com jo, fugint 200 metres més enllà per trobar l’ombra d’uns arbres i desconnectar -potser- de la plaça, de l’hola i adéu, d’aquest que passa, d’aquella que pregunta, d’aquell que mira i d’aquell altre que crida.

He seguit llegint empatitzant amb el perruquer en un altre banc, sol, al seu aire, fins que he sentit un soroll de guitarra. En un altre banc, també sol, un noi toca la guitarra i prova cançons. Una mica de contaminació acústica que se suma a les pilotes de bàsquet, a les pilotes de futbol, a les pilotes de ping-pong.

Una pàgina i mitja després crec que és quan m’ha començat a agradar el so de la guitarra i la veu del noi, m’he adonat que per sort el fum del tabac no m’arribava al nas i que el llibre era més ric i més potent amb la fusta gastada del banc, el soroll dels arbres i la sensació de persones voltant pel parc com gotes d’aigua del netejador del parabrisa d’un cotxe quan el semàfor es posa verd. Com ens assemblem tots plegats. He llegit una mica més i he anat a comprar.

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

6 pensaments sobre “El perruquer al parc”

  1. Difícil la concentració lectora, en un banc amb tanta distracció. Però és cert que tot el que fem fora del lloc que tenim acostumat ens sembla diferent i ho gaudim més, suposo que si ho anem repetint també ens serà monòton. Sóm humans.

  2. Amb el temps he après a concentrar-me en la lectura en llocs inversemblants, però normal que el cap marxi una mica quan hi ha tants estímuls disponibles.

  3. Joan, aquests mesos hem estat sotmesos a una monotonia d’espais brutal i crec que és per això que el fet de llegir un llibre a 200 metres de casa m’ha semblat tan extraordinari. Enyoro altres temps…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s