Un senyor de Huelva

Vas a comprar i compres més coses de les que vols. La llista que t’havies preparat a fer punyetes gràcies a les estratègies de màrqueting. A una botiga amb el lema de productes de proximitat trobes una caixa de maduixes sense indicació d’origen i caus a la temptació. Semblen agafades de l’hort, de molts horts, nascudes, regades i recollides totes el mateix dia.

Pagues i poses les coses dins de les teves bosses de roba. No hi cap tot. Alguna cosa ha de quedar fora. Les maduixes perquè no s’esclafin. I així vas cap a casa carregada amb dues bosses de roba no massa grans i una caixa de maduixes a la mà esquerra. Camines a poc a poc, passeges.

Un senyor d’uns vuitanta anys i pas força àgil et clava la mirada a l’alçada dels pits. Fas veure que no el veus i continues caminant. Al minut l l’home et fa una pregunta: “¿De dónde son?“. Ah, les maduixes. Pobre senyor! Contestes alguna cosa que no s’entén i que inclou el nom de la botiga, una mínima indicació geogràfica i una justificació exculpatòria per haver comprat fora de temporada, tu que no ho fas mai.

L’home repeteix la pregunta amb una exclamació: “¡¿Que de dónde vienen?!” i tornes a contestar alguna cosa que ni tu mateixa no entens. L’home insisteix i ara diu: “¿De dónde es la mayor producción?”. Per dins penses: “Salvada!” i per fora contestes: “Huelva”. L’home somriu i dispara dues preguntes més: “¿De dónde salió Colon? ¿de dónde la pólvora para uso militar por primera vez?”.

Contestes que no ho saps. L’home et diu que de Huelva i que ell va nèixer allà i que morirà aquí. Per rebaixar la tensió perquè t’has emocionat i necessites canalitzar-ho d’alguna manera fas un comentari amb pretensions empàtiques: “Es difícil ser de un sitio. Aquí es de allí y allí de aquí…”. L’home fa la mateixa cara que feies tu al minut 1 i abans que passin més de dos segons contesta la teva pregunta amb una altra pregunta: “¿Casada?”.

Penses ràpid com si haguessis de sortir a una pista de bàsquet imaginària fent botar una pilota i fossis Magic Jordan. Probablement dius: “Tengo novio” i et sents com quan eres petita al pati de l’escola, jugàves a fet i amagar i cridaves: “Casa!”. L’home et mira decebut i marxa després de dir: “Entendido, vale, vale, ya lo he cogido” evitant el contacte visual amb tu, els teus pits i les maduixes. Continues el teu camí amb el cap a la viquipèdia. Confosa, agraïda, divertida. Ignorant. 1262. Caram!

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

2 pensaments sobre “Un senyor de Huelva”

  1. No és que no m’interessi la història del senyor de Huelva, eh? Però no he pogut evitar fixar-me en l’entranyable barreja que fas entre Magic Johnson i Michael Jordan…

  2. XeXu, soc negada. Què hauria d’haver escrit? He fet un mix de dos jugadors? La història del senyor de Huelva té 0 interès però és que em va flipar descobrir això de la polvora per us militar d’una manera tan llastimosa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s