El somni humit de més enllà dels outlets

Passejant per un carrer comercial em distrec fent balanç de negocis que obren i que tanquen. Em sorprenen les bugaderies i els centres de manicures i pedicures. Em sobten els autoserveis per rentar el gos. Em semblen interessants les botigues inesperades i súper específiques. De sobte, una novetat: un nou outlet s’ha instal·lat al barri i aquesta vegada és d’una botiga on m’agrada comprar.

De veritat tot s’ha de vendre? Crec que prefereixo comprar menys vegades una cosa que estigui bé a comprar mil coses de baixa qualitat o amb alguna pífia. Per bé o per mal, m’adono que no sóc tan exigent amb els meus amants. Però tampoc no els compro. I probablement ells tampoc no són tan exigents amb mi. De moment.

Però la pregunta no és la correcta. La pregunta hauria de ser: De veritat tot es compra? I la resposta més sorprenent del dia me l’ha donat una gran cadena de mobles que ofereix comprar mobles usats per tornar-los a vendre. Ho he sabut no pas passejant pel carrer sinó des del sofà de casa perquè el flamant anunci corre per algunes xarxes socials.

Qui ho ha pensat es mereix una càlida felicitació i potser més d’un cop de puny al nas. La campanya és una barreja entre sensibilitat ecològica, estalvi i caritat. Focs artificials de màrqueting. Llum, música i colors vibrants per tu (pagats per tu) i per a la teva suposada felicitat (per al seu benefici, de fet).

La sensibilitat ecològica te la presenten des de la pretensió de voler que pensis que si no ho llences no estaràs generant un residu. Però el residu ja existeix, ja va ser produït, tu no l’elimines, només canvia de casa. O de contenidor. I aquí suggereixo una reflexió: Si no veus el contenidor, el contenidor ets tu.

L’estalvi és un esquer i un sobreentès. Obertament no en diuen res però, com qui no vol la cosa, detallen de quina manera obtindràs un descompte si els portes el moble vell que ja no vols veure més a casa teva. I és que aquest és el teu benefici en aquest fals “win-win” on se suposa que guanyes tu i que guanyen ells. Però el teu benefici és treure’t un moble de sobre, cosa que pots fer de mil altres maneres, sense ells.

La caritat és la manera com diuen que buscaran una casa pel moble i que el moble serà per algú que el necessiti de veritat. Un gintònic doble! En vena! Immediatament! En primer lloc, el moble no és una sogra, ni un pot de llenties, ni una ex parella que vulguis “col·locar”. En segon lloc, com sabran qui pot necessitar de veritat un moble? En un moment de desesperació màxima per a tantes persones, al final serà més fàcil que et regalin una làmpada usada tipus globus que no pas poder regularitzar la residència, tenir feina, un contracte decent i un lloc on viure. I en tercer lloc, és mentida. No hi ha cap caritat perquè el moble que “implora” una segona oportunitat no serà “adoptat” sinó venut, o més ben dit, revenut. I el benefici no te l’emportaràs tu, sinó ells.

I aquí el cercle es tanca amb un cop de porta (de fullola) brusc. El somni humit acabarà -de moment- que tu hauràs comprat un moble de baixa qualitat, l’hauràs retornat a canvi d’un descompte i l’empresa tornarà a vendre el mateix moble. Quins cracks, vendre el mateix producte dues vegades!!!!! Us imagineu que a sobre fos un moble d’un outlet?

Publicat per

Marta Millaret

Aquí, de moment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s