Aniràs al mercat de la Zona Franca. A mida que t’hi apropes comences a veure més gent pel carrer. A l’esquerra la mort és el cementiri de Montjuïc i a la dreta el que se suposa que hauria de ser la vida és una bestiesa de gent que s’amuntega per comprar i per vendre.
Semblen formigues. O mosques. Els rètols tenen faltes d’ortografia i les veus dels venedors diuen que no enganyen a ningú. La frase estrella és una mena de “tots feliços”: tu perquè compres i ells perquè vénen. I tu ets allà al mig pensant que no vols comprar res. Camines a poc a poc. Faràs el camí de baixada per la dreta i pujaràs per l’esquerra. Faràs veure que et penses que un cantó és diferent de l’altre.
Un munt de colònies falsificades i arribes als contenedors del port. Ets molt lluny de tot. Quina cosa horrible deuen amagar aquests cubs gegantins? Qui els deu haver oblidat? Què hi ha dins? Cadàvers? Coses podrides? Roba arnada? Ordinadors antics? Ajuda humanitària? Tòners gastats? Gats morts? Insectes, segur que hi ha insectes. No pot haver-hi res més allà dins. Són els nínxols més fastigosos que he vist mai. Fan dubtar del sentit de tot. És l’ordre brut i el tancament mortal.
Giro. Una altra vegada el mateix que ja he vist de baixada. Calces, mitjons, sabatilles, sabates, sabons, productes de perfumeria que no has vist mai abans, recanvis d’ambientadors, pijames, batins, patates fregides, frankfurts, mocadors, mantes, llençols, estris de cuina i piles que ningú no pot saber si funcionen.
I encara més estris de cuina estranys, gitanes que et volen regalar romaní i dir-te la bona fortuna a canvi d’algun euro, bosses, moneders, carteres, jaquetes, abrics, caçadores, jerseis, pantalons, camises, samarretes, vestits, cremes pel cos, ombres pels ulls, pintallavis, cremes hidratants, nutritives i per semblar més jove, maquillatges, desodorants i més roba interior de marques mítiques que s’anuncien a crits pronunciades de manera estranya. I gent, molta gent que t’empeny, que et demana perdó, que et mira, que mires, i que compren i que només miren.
Volar de nit és perillós 