Avui el Joel Joan s’ha posat les botes. I totes les persones que miràvem TV3 entre les 22.00 i les 23.00, també. Quines imatges, quanta varietat i quanta repetició. Des de Medem a Lucía y el Sexo que no veia imatges tan luxurioses. La cosa ha evolucionat com a Trainspotting amb un un petit-gran-drama a lo Nabokov quan l’afortunat mascle de 36 anys ha descobert que l’afortunada femella era menor d’edat i que, concretament, tenia 16 anys, tot i que a punt de fer-ne 17. Ja ho deien els romans…Post coitum tristitia.
Mes: gener de 2006
Això a la Presley no li hauria passat mai
Ahir vaig anar a una gran festa. L’home feromona va fer un enviament massiu d’invitacions per una d’aquelles festes on la única cosa que no està clara és què se suposa que se celebra fins que, de sobte, veus que alguna persona obre un regal i saps que toca somriure, deixar la conversa que potser tenies, i posar cara d’emoció.
Bé, doncs, només arribar a la festa de l’home feromona (continuo sense saber el nom de la persona que va obrir aquella caixa immensa que va resultar ser un microones) ja vaig rebre l’avís de part del senyor Murphy, el de la llei, que alguna cosa no aniria del tot rodada. L’avís va venir en forma de noi pesat amb rastes que em dirigia frases interrogatives estranyes que sempre començaven amb la mateixa seqüència: Sheeeeeeee!!! Vos Querés + infinitiu + complements. Un cop el rasta de la pampa va decidir acollir-se al meu silenci, va arribar la meva hora, el meu momentàs de la nit.
L’anècdota del rasta i la poca adequació del seu discurs m’hauria d’haver servit per alertar-me d’alguna cosa però no vaig tenir tanta sort i no vaig tardar ni tres minuts en fer una d’aquelles pífies terribles que fas sense adonar-te’n i que, si bé ja notes que alguna cosa no va bé, és algú altre qui t’ha de fer adonar del que realment has fet.
Resulta que vaig saludar un noi que no havia vist des del carnestoltes de l’any passat. Recordo que portava (ell) la disfressa més subtil del món: unes ratlles negres que formaven cercles de diverses grandàries distribuïdes de forma aleatòria per la cara i un estat de consciència lleugerament alterat, tot i que això potser no formava part de la disfressa.
Segurament aquest personalíssim estat seu de consciència tan i tan sublimada va ajudar a que quan li vaig preguntar pel significat de les seves ratlles (les seves ratlles negres de la cara) el personatge respongués que anava disfressat d’enciam.
Ni aquell dia ni mai no vaig entendre-ho però una escena així i el protagonisme proporcionat per ser l’acompanyant vegetarià de l’home feromona va costar-li el pseudònim de ‘Lechugo’ in secula seculorum. I clar, com havia de recordar que ‘Lechugo’ no era el seu nom??
Ja us podeu imaginar el que em va passar ahir quan vaig fer la planxa del segle. Vaig dir ‘Hola Lechugo!’ al pobre Lechugo. Què hi farem.
L’home renaixentista
L’home renaixentista volta la trentena quant tot just comença el segle XXI. L’home renaixentista és un home de lletres i és un home de ciències. Pots coincidir amb l’home renaixentista en una exposició d’art surrealista. L’home renaixentista parla fluix. L’home renaixentista cuida el seu cos fent esport a l’aire lliure. L’home renaixentista està feliçment casat des de fa anys. L’home renaixentista fa natació i va al gimnàs. L’home renaixentista té un sentit de l’humor brillant i gaudeix de les relacions humanes. L’home renaixentista té molta curiositat per tot allò que no coneix. L’home renaixentista no pretén ser perfecte. L’home renaixentista sent fascinació pel món clàssic. L’home renaixentista no fuma, no beu en excés i cuida la seva alimentació.
A l’home renaixentista li agrada llegir biografies de personatges importants de la història. Ningú no dubta que l’home renaixentista és fidel a la seva parella. L’home renaixentista fa bona olor si t’apropes molt a ell. L’home renaixentista sap controlar el seu llenguatge. L’home renaixentista sap que no ho sap tot de tot. L’home renaixentista és humil i sembla estar bé amb ell mateix. L’home renaixentista gaudeix de la vida amb la seva parella. L’home renaixentista té una actitud positiva a la vida. A l’home renaixentista li agrada anar al Saló del Cinema Eròtic de Barcelona. L’home renaixentista no diu mentides. L’home renaixentista ha vist més d’una exposició de ceràmica de l’Al-Andalus. L’home renaixentista troba boniques gairebé totes les dones.
L’home renaixentista és noble. L’home renaixentista ha llegit llibres d’en Pla. Podries trobar l’home renaixentista en una exposició sobre la cultura dels ibers. L’home renaixentista és un bon estratega. L’home renaixentista pot semblar moltes coses. L’home renaixentista renta els plats. L’home renaixentista no fanfarroneja de res. L’home renaixentista fa la compra de la setmana. L’home renaixentista té defectes. L’home renaixentista escolta les altres persones i n’aprèn. L’home renaixentista és un hooligan. L’home renaixentista no té sentiments contradictoris. L’home renaixentista aparenta ser més jove del que és.
L’home renaixentista no es queixa mai. L’home renaixentista és estalviador i no malgasta ni en roba ni en perfums cars. L’home renaixentista mira pel·lícules de culte. L’home renaixentista té un físic agradable. L’home renaixentista va sovint al Liceu. L’home renaixentista riu amb l’humor de Faemino y Cansado. L’home renaixentista no es considera un fora de sèrie. L’home renaixentista quan parla sap adaptar-se al registre dels seus interlocutors. L’home renaixentista gaudeix de la seva vida també quan no es troba amb la seva parella. L’home renaixentista està al corrent de l’actualitat del món. L’home renaixentista no porta una doble vida.
L’home renaixentista té una opinió que comparteix quan vol compartir-la. L’home renaixentista distingeix una columna jònica d’una dòrica. L’home renaixentista té la pell suau. L’home renaixentista ha llegit ‘Jo, Claudi’ de Robert Graves. L’home renaixentista resulta atractiu per algunes dones. L’home renaixentista respecta la seva parella. L’home renaixentista compra llibres a ‘La Central’. A l’home renaixentista li agraden les pel·lícules pornogràfiques. L’home renaixentista té una bona feina. L’home renaixentista no sembla voler una vida diferent a la que té. L’home renaixentista té una bona relació amb la seva família. L’home renaixentista té cura de la seva imatge. L’home renaixentista és apassionat. L’home renaixentista és discret.
L’home renaixentista va sovint al teatre. L’home renaixentista no ha estafat ningú. L’home renaixentista interpreta la política i la història. L’home renaixentista és reservat. L’home renaixentista sap emocionar-se quan s’ha d’emocionar. L’home renaixentista coneix el món egipci. L’home renaixentista a vegades plora. L’home renaixentista estima la seva família. L’home renaixentista sap estar. L’home renaixentista va casar-se enamorat. L’home renaixentista viatja sovint a llocs llunyans. L’home renaixentista és molt receptiu a les altres cultures. L’home renaixentista és prudent. L’home renaixentista dorm despullat.
L’home renaixentista també viatja a llocs que no són lluny. L’home renaixentista gaudeix menjant bé. L’home renaixentista resulta atractiu. L’home renaixentista ha escrit, almenys, una carta a La Vanguardia. L’home renaixentista és sensible al patiment humà. L’home renaixentista és respectat a la seva feina. L’home renaixentista té un bon sou. L’home renaixentista no té enemics perillosos. L’home renaixentista no dóna mals consells. L’home renaixentista expressa d’una manera clara els seus sentiments. L’home renaixentista va anar a una exposició d’art precolombí. L’home renaixentista no crida l’atenció. L’home renaixentista sap riure d’ell mateix. L’home renaixentista ja ha acabat de pagar el pis on viu. L’home renaixentista està casat amb una dona que no sóc jo. MERDA.
Com reconèixer un actor porno en potència
Home que no pot creuar les cames, actor porno en potència?
Quina gràcia. Avui he fet l’últim examen que tenia (visca visca visca!) i he descobert que hauria d’haver fet un treball que no havia fet. Total, he hagut de sacrificar el meu soparet i el meu ‘copeteo’ habitual de divendres per deixar el treball enllestit i quedar-me tranquil·la. I quina ha estat la recompensa? Haver vist la presentació en societat del germà bessó del Dinio com a actor porno. Li auguro un gran futur. Només cal que no parli. La resta, pim pam. Com a anècdota remarcable diré que quan ha entrat a plató -i jo encara no sabia qui era ni què feia- m’ha cridat l’atenció la manera com s’ha assegut i, de fet, he pensat que potser era coix o algo raro. Cinc minuts més tard una de les periodistes li ha fet una pregunta que m’ha semblat molt enginyosa: Com és que tots els actors porno us assenteu d’aquesta manera? Com era d’esperar en aquest mega festival de l’humor, l’home ha respost amb una evidència que ja us podeu imaginar. Així doncs, home que no pot creuar les cames, actor porno en potència. Salut i bons aliments.
.
Agulletes, tiretes i esbraonaments
‘Estar esbraonat’ equival al castellà ‘tener agujetas’.
Sempre havia pensat que la traducció al català de les ‘agujetas’ del castellà era ‘tiretes’ i acabo de descobrir que no és ben bé així.
Tot ha començat quan he llegit en un blog que ‘cruiximent’ podia ser la traducció correcta de les famoses ‘agujetas’ i he anat a consultar al diccionari si ‘cruiximent’ era sinònim de ‘tireta’ i… sorpresa! Ni el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ni el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana ni el diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll no recullen el significat de les ‘agujetas’ castellanes per a la paraula ‘tireta’.
Davant d’aquest sobtat i inquietant descobriment he preguntat al savi dels savis, és a dir, al Sr. Google quin era l’origen d’aquest error i, òbviament, m’ha conduït a la resposta.
Bàsicament, un parell de fets casuals n’eren els responsables: un buit lingüístic i una mala interpretació. M’explico. Pel que fa al buit, és evident que hi és, almenys en bona part dels parlants. I, pel que fa a la mala interpretació fa referència al fet que va haver-hi almenys una persona que al preguntar-se com s’havia de dir ‘agujetas’ en català segurament va buscar-ho al diccionari castellà-català de l’Enciclopèdia Catalana i va interpretar malament el que va llegir, de manera que es va difondre el ‘rumor’ que la traducció correcta de les ‘agujetas’ era ‘tiretes’. Podeu llegir-ho en un post fantàstic amb data del 4 de novembre del 2005 del blog de Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears.
Entenc, doncs, que entre les diferents traduccions al català de l’expressió ‘agujetas’ hi ha opcions correctes i incorrectes:
Tenir agulletes No és correcte perquè és una traducció literal de l’expressió del castellà.
Tenir tiretes No és correcte perquè és fruit d’una mala interpretació d’un diccionari castellà-català.
Estar esbraonat És correcte i d’ús habitual a la variant balear.
Tenir cruiximent És correcte (pendent confirmar-ho).
Personalment, ‘cruiximent’ no em sembla una opció gaire bona perquè crec que fa pensar en una altra cosa. Pel que fa a ‘agulletes’ i a ‘tiretes’ m’atreviria a defensar que, algun dia, es podrien arribar a considerar expressions vàlides i acceptades perquè, de fet, les dues paraules estan ben arrelades a la llengua catalana i bé que haurien pogut adoptar el sentit de les ‘agujetas’ per un motiu o per un altre. De la mateixa manera que a la variant balear això no caldria perquè ja està ben arrelada l’expressió d’estar esbraonat.
Espero, de tot cor, que ningú no se senti ofès per les meves opinions. La llengua és viva i la fem nosaltres.
Arnaldo Otegi i Mònica Terribas
L’iceberg Terribas s’ha fos davant de la duresa del roc basc? Les espurnes que he vist no les veia des del foc entre el senyor i la senyora Smith. M’han agradat molt tots dos, com gairebé sempre.
La fantasia de la senyoreta Pepis
Mil vegades vaig somiar-ho i es va fer realitat mentre sonava Rocky Horror Picture Show.
‘Give yourself over to absolutely pleasure, wim the warm waters of sins of the flesh. Erotic nightmares beyond any measure and sensual daydreams to treasure. Can’t you just see it ? Don’t dream it. Be it’.
Quan ens despedíem em va dir ‘Escriu-me un email’ i em va venir al cap la imatge del Petit Príncep suplicant-li al pilot d’avió ‘Dibuixa’m un xai’.
Adorable i adorada criatura,
La primera veritat que et mereixes saber és que em vas fascinar. La segona és que espero no tornar-te a veure mai més (estic mentint, en part) perquè no sóc forta i sé que em moriré si et veig. I, al mateix temps, em moro de ganes de follar mil cops amb tu. Sóc tan puta com idiota.
Un cop rere l’altre m’adono que no estic feta per a la vida que m’enganxa i que és l’única cosa que realment m’agrada. No m’agrada fer-me mal (penso) però necessito, adoro, les coses que no són les que explica la gent ‘com cal’ encara que al final sempre m’acaben fent mal. El dolor de saber que no es tornaran a repetir, que no són reals, que no són sanes, que no porten mai a enlloc. El dolor d’enamorar-me d’allò que no pot ser. El dolor de llençar-me a totes les piscines que no tenen aigua just després de mirar que no tinguin aigua… És una condemna a la infelicitat i el que és pitjor: penso que per desfer-me’n hauria de renunciar a la possibilitat de sentir plaer, a sorprendre’m. No crec les persones que diuen que juguen a això sense fer-se mal.
Aquest plaer va lligat amb el dolor. Per tot això penso que sóc i que seré molt desgraciada. El plaer només vindrà a ‘onades’ (com a la cançó Comfortably Numb de Pink Floyd) i com més gran em faci, menys en tindré. Per acabar de dramatitzar resulta que voldria fer compatible tota aquesta passió malaltissa amb una mena d’ideal convencional que també tinc al cap que vull per a la meva vida, no vull morir-me sense haver fet una família i no vull ser una mare massa gran.
M’he decidit a escriure’t després d’haver-me mort d’enveja llegint el teu web. Estic farta de no expressar tot el que vull expressar. I de semblar vulgar. I de ser-ho! Tinc massa coses al cap i un impuls creatiu que d’una vegada vull donar via lliure. I no me’n surto. No tinc ganes d’idealitzar-te. Ni a tu ni a ningú. Tinc ganes de ser jo la protagonista d’una vegada. Però això ja és un altre tema.
La tercera i última veritat que mereixes saber és que sempre t’estaré agraïda i que no t’oblidaré mai. És el primer cop a la meva vida que faig realitat una fantasia. I, a sobre, va i la fantasia se’m folla com un àngel… increïble però cert. Em sembla que ja no follaré mai més (estic mentint).
La tele fa angúnia però la realitat és pitjor
De com de perillós pot ser anar al supermercat si veus massa la televisió.
Avui he anat a comprar al supermercat que hi ha just al costat del supermercat on vaig sempre i m’ha sobtat que he vist molta gent a la micropeixateria que hi ha, dins del supermercat mateix, al fons a la dreta, de manera que no he pogut evitar apropar-m’hi encuriosida.
La imatge era brutal. Una peixatera digne de la Boqueria en aquella micropeixateria de supermercat de barri ple de supermercats que se sentia com si estigués a la Boqueria. Cridava als clients, els gastava bromes i els feia recomanacions i propostes sobre el que els venia. Aquest surt bo, aquest m’agrada fet així, aquest és com aquell però surt millor de preu, d’aquest no en tinc però te’n guardaré demà, etc.
En un estat proper a la hipnosi he acabat comprant-li un parell de talls d’emperador i aleshores ho he entès tot: la peixatera era la doble de La Biblioteconomista Inma, il·lustre participant del Gran Hermano d’enguany. Les dues criatures, a part de tenir estils semblants, parlaven també d’una manera molt semblant, es tractarà de l’accent propi d’algun lloc o d’una raresa compartida més?
La impaciència
No només a Vendelplà el veterinari és l’home més bo i més guapo de tots. També a la meva vida. I res com uns gatets petitons per tenir-hi un apropament. I res com la impaciència per tirar-ho tot per terra.
Un altre cop la impaciència
i la pressa han traït l’esperança
M’he menjat el que no hauria d’haver cuinat
No puc aprendre’n?
Escriuré les poques idees que vull per a la vida
Tranquil·litat i passió. Cadascuna al seu temps
Previsió i improvisació. Sense barrejar
Amor i fredor. Només quan calgui
Un cap per pensar i un cor per estimar
I si el que semblava bo s’esvaeix
Potser no era tan bo!
Aquesta pesada pressa
No em deixa donar l’opció
Al bo de donar-me per bona.
Deixa el mediocre
Que quedi en evidència
Si t’emportes el mal
Serà que l’has temptat!
Les coses boniques donaran fruits i sorpreses
El dia escollit per aparèixer de la terra
Només és a les meves mans cuidar totes les terres
Que el meu criteri estimi com a fructíferes
No forcis el temps
No temptis la sort
Si no ets prou fort
-ni prou mediocre-
Que marxin els que no volen quedar-se
Prou que en vindran més
De millors i de pitjors!!
El joc comença. Miau Miau
Recordo que et vaig fer una pregunta i vas respondre ‘Potser Berlin’. Vas demanar-me el telèfon i aquella mateixa nit dos gatets van decidir instal·lar-se a casa meva.
L’altre va quedar lluny de tot això, sobretot quan va dir ‘No és que no m’agradin els gats, és que jo no els agrado a ells’.
Deixa’t encisar només
Per qui no es trenca
La certesa sense fortalesa
Fa perdre tota riquesa
Saber el què i no el com
Desencisa i trenca tothom.
La vella recepta d’amor lent i suau
Sense gaire interès per un contratemps clau
de moviment intens dins d’un desordre preciós
a cada segon intensament gloriós i fos
Aquests segons no tenen escola ni previsió
Arriben quan ho vol l’atzar i prou
Lluita per agafar-los al vol
O et cremarà el sol, tan sol.
Volar de nit és perillós 