Mariano Rajoy i Mònica Terribas

Ahir a la nit, el cuir del fuet Terribero va acariciar la pell immaculada del probable futur president del govern espanyol, l’aquixotat Rajoy. A mig camí d’un espectacle d’humor a lo Benny Hill i d’un espectacle sadomasoquista força endolcit, només la imatge d’un heroi ranci, el Quixot lluitant contra uns molins que devem ser nosaltres, va precedir els nostres somnis.

Addictes al sushi i a la salsa de soja

És possible que siguis addicte al sushi i a la salsa de soja.

Fa anys bona part de la població mundial va caure en l’addicció a la Coca-Cola. Tot i que alguns no hi van caure, altres ho han superat i altres hi continuen enganxats, la veritat és que actualment fa més aviat ràbia beure Coca Cola. No us heu sentit mai una mica culpables quan en un bar heu demanat una Coca Cola i la resta de gent ha demanat altres coses?

Sigui com sigui, hi ha una nova addicció estrella en el cantó cool del planeta i té flaires orientals. És el sushi!!!!! I és la salsa de soja!!!! De moment no està clar si el sushi és més addictiu que la salsa de soja, o a l’inrevés, però per als addictes, la combinació dels dos elements representa el plaer màxim.

Us recomano alguns experiments per valorar la vostra addicció i ajudar-vos a formar part de la gran comunitat sushi del món mundial.

Experiment número 1. Prendre consciència dels addictes que teniu al vostre entorn. Proveu de dir: “Últimament poso salsa de soja a tot allò que cuino” i mireu si algú us mira amb ulls humits i us contesta: “Mmmmmmmm salsa de soooooooooja, jo també en poso a tot arreu”. O proveu de preguntar: “Quina marca de salsa de soja compreu?” i observeu. Qui us contesti sense dubtar, com envaït per una nebulosa psico-oriental, i pronunciï la paraula KIKKOMAN és un addicte a la salsa de soja amb molts números de ser també un addicte al sushi.

Experiment número 2. Tu també pots convertir-te en un sushi addicte. Només cal iniciar-te i fer diverses repeticions. Es recomana iniciar-se en llocs de confiança per, gradualment, passar als locals especialitzats per fomentar l’addicció. Els llocs especialitzats acostumen a ser la meitat de cars que els llocs de confiança, cosa absolutament lògica pel fet que en la segona fase ja no anireu a degustar menjar si no que anireu a satisfer una pulsió.

Experiment número 3. Com reconèixer un addicte consolidat. Hi ha un fet determinant que suposa haver iniciat el camí de no-retorn a l’addició. Es tracta d’haver comprat o d’haver intentat comprar alguna vegada una safata de sushi preparat al Corte Inglés. Si  tens aquesta experiència difícil de classificar, gairebé segur que ets un addicte al sushi. Haver anat a sopar a casa d’algú i haver agafat de casa l’ampolleta de Kikkoman també és una conducta pròpia d’addicte.

L’home suculent

L’home suculent és conscient dels seus atributs. L’home suculent gaudeix compartint el seu cos. L’home suculent es deixa adorar per tothom. L’home suculent coneix totes les variants dels jocs d’amor i seducció. L’home suculent té ‘swing’. L’home suculent mirarà d’ajudar-te si així pot mostrar el seu perfil més seductor. L’home suculent és paternalista. L’home suculent vesteix amb estil. L’home suculent coneix les seves armes i les teves. L’home suculent és un lluitador. L’home suculent és ‘cool’. L’home suculent porta el ritme al cos. L’home suculent té un membre de mides gegantines. L’home suculent té tantes camises com setmanes té l’any. El passat de l’home suculent es dilata fins a l’infinit. El present de l’home suculent és un enigma. L’home suculent adora el seu cos. L’home suculent et mira com si t’entengués. L’home suculent creu que no té limitacions. L’home suculent viu en un altre món. L’home suculent sap més ofimàtica que tu. L’home suculent està apassionadament enamorat d’ell mateix. L’home suculent no sap que està sol. L’home suculent no agrada a ningú.

El pollastre de la Guiomar

Ahir el Joel Joan va tornar-se a posar les botes a Porca Miseria. Això sí, aquesta setmana ha tocat fer-ho també amb la Laia, l’amor suposadament madur i veritable d’en Pere. L’erotisme roent i aeròbic amb la lolita Guiomar ha quedat en un no-res al costat de la tendresa i la complicitat de la imatge dels peuets calentons entrellaçats d’en Pere i la Laia. Sembla que el triomf de l’amor porta implícita una rebaixa de la fogositat. O potser és una qüestió d’edat. Si és així, en Pere rejovenia miraculosament al costat de la Guiomar. El premi a la bomba sexual, momentàniament reprimida, aquesta setmana se l’endú la relació entre el Roger i la Natàlia. I el premi a l’absurd se l’endú el pobre pollastre que va estar cuinant la Guiomar i que no es va menjar ningú. Adoro aquesta sèrie.