Conflictes amb la rentadora

Ella: Hola, ja sóc aquí, al final he pogut passar pel mercat i he comprat llucet i albergínies. Què fas? Com ha anat la tarda? Has descansat?

(…)

Ella: Merda! La rentadora!! Com és que no has estès la roba? Merda!

Ell: Ai…Hola! M’he adormit… Estàs guapa, és nou aquest abric?

Ella: Què vol dir que t’has adormit?

Ell: Feien un documental molt bo a la tele sobre la segona guerra mundial. Parlaven d’Alemanya.

Ella: A la merda Alemanya, per què no has estès la roba?

Ell: M’he adormit…

Ella: Merda, merda, merda!

Ell: Em sap greu.

(…)

Ell: Què faig?

Ella: Només havies de posar en marxa la rentadora i estendre la roba. Dues ordres fàcils i simples, du-es. Res més. Merda! És que no ho entenc. Però quanta estona fa que dorms? Per què coi no has pogut estendre la roba quan la rentadora ha acabat? T’he dit clarament tot el que havies de fer i m’has dit que ho faries. Què coi t’ha passat?

Ell: M’he adormit, no he vist acabar el documental tampoc. Explicaven el que va haver de pagar Alemanya quan va perdre. Quina hora és? Estic esgotat.

Ella: A la merda Alemanya i el teu cansament; ets un inútil. Tota la meva vida al costat d’un inútil. L’inútil més gran que he conegut mai i on el tinc? A casa, amb mi, al sofà, dormint. Tot el dia dormint. Ara hauré d’esperar-me a demà al matí per tornar a esbandir i centrifugar.

Ell: No vull discutir. Què vols que faci?

Ella: Res, no vull que facis res. Ets un gran home. Un gran home capaç d’una gran organització a l’hora de posar-me les banyes però incapaç de posar una rentadora.

Ell: Tot això és perquè m’he adormit? El que passa és que fa anys que ja no t’interessa res del que faig. T’has avorrit de mi, això és el que et passa, i m’ho fas pagar sempre que pots. Quines banyes?

Ella: Les que em poses dimarts i dijous de set a nou. Arribes a casa a punt per sopar i acabat de dutxar i no vens del gimnàs, vens de classe d’occità. Ja m’explicaràs qui necessita dutxar-se després d’una classe d’occità. Estic més que farta d’aguantar la tonteria de les classes d’occità dels pebrots. Dos cops per setmana, vuit mesos l’any, durant sis anys, i ni una remaleïda paraula en occità.

Ell: Em sap greu.

Ella: El què?

Ell: Em sap greu haver-me adormit.

Ella: Vés a la merda. Vaig a fer el sopar.

Ell: Què hi ha per sopar?

Ella: Llucet i albergínies. Ja t’ho he dit. No m’escoltes.

Instrucció

Em sents? La roba blanca separada de la de color. Sí. Treus tots els llençols fora, els deixes a part i ja està. La resta dins de la rentadora. Sí, rei, no es rentarà sola la roba, no. Posa-ho a quaranta graus. Agafes el sabó i en poses mig tap. On és el què? Tot? On vols que sigui, a l’armariet blanc del costat de la rentadora. Sí. Exacte. Allà. Mig tap. Què? Al costat del sabó és el tap. Un tap. Un tap. Hi ha més d’un tap però n’agafes un de tap. Només un. Tant li fa quin agafis. Ja ho veuràs. Perquè sí. Sí. Sí. Sí. No. No. No et pots equivocar. Només hi ha sabó, suavitzant i taps. Iguals, iguals no ho són però n’agafes un i l’omples. No. No l’omples del tot. L’omples fins a la meitat. M’has entès, ara? No és tan complicat. És més complicat d’explicar que de fer. Sí. Sí. No. No. Que no. T’ho faré repetir tot al final per veure si m’has entès. No. És que si no m’escoltes… On ens hem quedat. Sí. Exacte. Molt bé. I jo què sé perquè no fan taps més petits? No, ara no comencis amb això; no et compliquis, que no és tan difícil. Va. Mig tap i dins de la rentadora i que no caiguin gotetes fora. Vigiles, eh. No. No dic això. No. Que no… Només dic que vigilis. Ja ho sé que vigiles. Sí. Normalment sí. Ah i no t’oblidis del suavitzant. Obres el calaixet de dalt a l’esquerra i veuràs que hi ha tres calaixets. Sí, tres calaixets separadets. Ja ho veuràs. Sí. De la rentadora. Sí. El calaixet de dalt a l’esquerra de la rentadora. Estires i surt. Sí. Ho poses al calaixet del mig. Per què què? Ho poses allà i ja està. És fàcil. Apunta-t’ho. Quaranta-mig-mig. D’acord. T’estimo. Fes-ho, eh. Fins a la nit. Adéu. Ah, i sobretot, quan acabi, estén la roba de seguida que si no la roba queda arrugada.