Fracassos i clatellots

El meu mètode per escriure un llibre va ser un fracàs. El llibre va acabar cremat en una llar de foc un d’aquells dies en què agraeixes conèixer algú amb una llar de foc. No era la primera vegada. Un any abans, una versió anterior del llibre havia acabat traient fum i desapareixent dins d’una cassola al balcó de casa.

Però comencem pel començament. Un dia tens una meravellosa aventura amb un home que et fa sentir bonica i feliç i l’endemà estàs eufòrica, somrient, relaxada i inspirada. Penses que aquesta experiència de felicitat extrema després d’un bon clau és un universal que t’hi cagues i que et ve de gust escriure-ho. Comences a treballar un text i somies que podria arribar a ser bo.

Penses una estructura, una intenció, fas un esquema, valores seriosament una direcció que et sembla interessant i de sobte, tot té sentit: l’amor i la literatura; i el sexe és brutal. Dies i dies escrivint amb amor i disciplina, una mica a corre-cuita, engreixant la bèstia, inflant una mena de pilota inflable a partir d’una il·lusió i somiant una vida feliç. Arribes a pensar que no necessites ni que et toqui la loteria.

I et fots un clatellot.