Administració i direcció d’adulteris

Quan ets l’amant d’un home que ja té una altra dona tens molt de temps lliure per anar a la perruqueria, per cuinar, per comprar roba, per llegir, per anar al supermercat i per anar a la biblioteca. També tens molt de temps per escriure al blog. De fet, si t’organitzes bé, és força agradable tenir un amant. Pots tenir les cites sincronitzades amb el teu cicle menstrual i el pitjor que pot arribar a passar-te és que algun dia tot falli a l’últim moment i el que esperaves que fos un dimecres de sexe i passió es converteixi en un dimecres com un altre.

Però si només pogués destacar una cosa bona destacaria el fet que és força més fàcil estar fantàstica un cop cada quinze dies que haver d’estar-ho cada dia a tota hora. Un cop cada quinze dies pots estar perfectament depilada, relaxada, de bon humor, portar la roba interior ben combinada i tenir sempre llençols nets i amb olor de suavitzant acabats de posar al llit.

És clar que també pots fingir que no l’esperes i algun dia deixar el llit per fer o  fer campana a la Francis i no anar tan depilada com sempre (i que recordi que tu també ets un mamífer) o fingir una adorable falsa normalitat cuinant escudella i carn d’olla, per exemple, o un pastís de maduixa si prefereix les coses dolces.

Un altre tema és que si bé pots tenir més d’un amant la pràctica quotidiana recomana que cadascun dels amants pensi que és l’únic. I cal tenir una estratègia adaptada a cada tipus d’amant i tractar de respectar-la. Recordar si els agrada el futbol i de quin equip són, recordar de què treballen, com es diuen els seus fills, i si prefereixen dormir al cantó dret o al cantó esquerre del llit (això és bàsic).

També cal tenir clar que les lleis que regeixen les relacions d’amants solen respectar-se força més que qualsevol altra llei. La gràcia es troba en tenir ben identificat allò “prohibit” i allò “possible”. Per exemple, quedar un divendres a la nit pot estar totalment prohibit si l’home té per costum sopar cada divendres a una pizzeria amb la dona i els cunyats. En canvi, saber que l’home va al gimnàs de set a vuit del vespre els dimarts i els dimecres pot ser útil perquè saps que és fàcil que estigui disponible en aquest horari i pot tenir sentit planificar una trobada.

Malauradament, un dels riscos de planificar massa les cites és la possibilitat de perdre l’encant de l’aventura com a discontinuïtat remarcable dins de la continuïtat de les nostres vides. Aquests dies he trobat un còmplice en el text de Georg Simmel  sobre l’aventura.

La vida és dura. Després de sentir que l’aventura ens fa volar podem passar a sentir que l’aventura ens caça i ens fa fixes i indefinits i fitxem i fem que fitxin i també podem formalitzar massa, fins al punt que concertar una cita es pot acabar assemblant massa (potser d’una manera sospitosa) a demanar hora al metge.

Just abans de defallir (potser com Brodsky a Venècia) podem fer-nos una pregunta: com es pot trencar amb la rutina de l’aventura constant?

Potser la cerca de moments quotidians amb l’amant pot convertir-se en una aventura dins de l’aventura de tal manera que anar a comprar mitjons al Corte Inglés pot arribar a  ser gairebé tan excitant com fotre un clau al lavabo de la feina, especialment si has fotut dos mil claus i si odies comprar mitjons al Corte Inglés. I evidentment aquest camí  invers d’allò de provar coses noves amb la parella és un altre camí no exempt del perill de l’avorriment i de la buidor.

[S’ha fet tard. Tanques els ulls. Torno Georg Simmel i Joseph Brodsky a la llibreria plena de pols, dissenyo l’enèsima estratègia maldestra i em llenço al buit una vegada més. I tu també. Això és un joc de risc. Afortunadament no som gelosos.]