Llicenciatura, Diplomatura o Mentida?

Això de farcir els currículums amb títols universitaris és un clàssic que sembla que torna a estar de moda. No anem bé. En Puigcercós mateix no té cap títol universitari però en canvi a tot arreu apareix que té una carrera i mitja. La que té a mitges diria que és la de Ciències Polítiques però la que té sencera és una mentida.

Sincerament no crec que tenir títol universitari sigui realment tant important per si mateix cara a ser polític però el que sí que crec és que falsejar-se a un mateix amb aquesta barra és, per a mi, garantia d’una manera de fer que no m’agrada gens.

Estic molt desenganyada, em sento avergonyida i estafada. Recordo que fa anys hi havia hagut escàndols d’aquest tipus i recordo la indignació que em van provocar. Eren casos que no m’eren especialment propers ni amables i aleshores és allò que quasi te n’alegres que n’apareguin trapets bruts. Quan això succeeix amb gent que s’havien guanyat la teva confiança política la indignació es tenyeix de tristor.

Conec el cas d’una persona que tenia dues carreres universitàries (magisteri i Filosofia i Lletres) que va tenir un cap que no en tenia cap. Us podeu creure que el cap va tenir la súper barra de fer constar a tot arreu que ell tenia una llicencitura i que l’altra, que era una dona, ‘només’ tenia magisteri? Quines penques.

Doncs bé, això són coses que passen, que han passat i que, pel que veig, continuen passant. Sense anar més lluny, a la meva feina hi ha dos casos de persones que mai no van acabar la carrera però que han venut la moto de que sí o que gairebé, i és un ‘gairebé’ tan minúscul que ja gairebé ha desaparegut. És una vergonya.

Però cada cosa té el seu pes. Enganyar l’empresa sense fastiguejar a cap company és una cosa, enganyar l’empresa i fer la traveta a algun company és una altra cosa però enganyar a un país sencer intentant colar una cosa així és una veritable vergonya.

No és el fet de si tenen o si no tenen estudis universitaris els nostres dirigents, el tema d’aquest post és la honestedat aplicada exclusivament al fet concret de mentir sobre la pròpia formació. En Raimon deia que Qui perd els orígens perd identitat i ara jo diré que Qui falseja els seus orígens perd dignitat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Llicenciatura, Diplomatura o Mentida?

  1. Si les persones enganyen les empreses es perque les empreses es deixen enganyar. Si tens una carrera la tens i si no, no. No dire que si tens carrera ja ets un figura pero em sembla que estas mes preparat que un que no hagi estudiat res. A la universitat et fan utilitzar el cervell. Precisament ara estava mirant la web del Parlament i veia que la majoria no tenen estudis: llavors posa “va estudiar tal cosa”, que es un eufemisme per dir que no te la carrera acabada.

  2. substitut ha dit:

    Sra. Marta,
    us acabo de descobrir i m’agrada el vostre bloc. Us poso un link al meu i us convido a fer-hi un cop d’ull.

  3. Nessuno ha dit:

    El “va estudiar tal cosa” o “te estudis de” ja adquireix magnituts d’escàndol quan algú va ser expulsat de l’universitat per no aprovar un mínim d’assignatures. No diguem ja el que va ser expulsat de l’institut. Certament el Parlament esta plè d’einsteins…

  4. marta ha dit:

    Els eufemismes es poden acceptar (tot i que estan enverinats) però la mentida i la fantasmada em semblen lamentables.
    Sir William: he estat una bona estona xafardejant el web del Parlament.
    Substitut: Ja conec el teu bloc, concretament per un post sobre la peli ‘Volver’.
    Nessuno: No em preocupa que no siguin Einsteins, però sí que tinguin la sang freda d’impostar títols o quasi-títols.

  5. karbeis ha dit:

    Marta, has donat al clau. Jo sóc LLICENCIAT (i ho poso en majúscules, coi, perquè em va costar molt) en Economia -no confondre amb “ADE”, si us plau-.
    La vaig acabar “aparellat” i amb criatura (i treballant des del primer dia, es clar), i com comprendràs, va ser duríssim. Però la vaig acabar i, per tant, sóc un “llicenciat”.
    Això no em posa a un nivell moral superior. Però si que em crec superior a molts imbècils benestants que, tot i tenir moltes més facilitats (bàsicament econòmiques) que no pas jo, no van tenir collons d’acabar la carrera. Un David Madí, per exemple, cas clamorós de “estudis de”. Gent que tot i no tenir res millor a fer, no van ser capaços d’acabar els estudis per pura vagància.
    Al marge del que estudiïs, el fet és que la llicenciatura t’obliga a estructurar-te de tal manera que siguis capaç d’arribar a tot. T’ensenya a esforçar-te. A sacrificar-te. I a més a més, et formes i et culturitzes, es clar que si.
    Per mi, doncs, el títol de llicenciat t’està dient: “Aquesta persona va tenir els collons de sacrificar-se una pila d’hores per tal de poder acabar el projecte que havia decidit emprendre”. I en aquest sentit, per poder ser polític (i per tant, erigir-te en portaveu de la societat o decidir en nom de tots) hauria de ser requisit imprescindible.
    No és “titulitis” ni res per l’estil: és que, senzillament, m’indigna que qui decideixi per mi sigui algú que no va tenir ni la voluntat ni l’esperit de sacrifici ni la capacitat d’esforç que jo, per exemple, si que vaig tenir. Qui són, doncs, per decidir per mi? Ningú.
    Falsejar-ho, amagar-ho o coses per l’estil ja es un cas a part. I crec que aquests falsaris haurien d’abandonar el poder avergonyits. Tot i que potser el problema és aquest: que no ténen formació, però vergonya tampoc.

  6. karbeis ha dit:

    Una altra cosa que és colpidora és la quantitat d’imbècil que volta pel món i comet la indecència de dir “a mi em queda una assignatura per acabar X”.
    Hi ha tanta gent a qui “només li queda una assignatura”…
    I si fós veritat que només li queda una assignatura, voldria dir que realment la persona en qüestió és idiota: després de tants anys d’esforç, per una quedaras malament???

  7. perdedor ha dit:

    Osti, que bo aquest post, Senyora Marta…
    La meva experiència és petita, però clara: em sembla que sóc l’únic llicenciat de la meva feina, i sóc l’última mona…
    Per cert, el senyor Karbeis m’ha dit idiota, però no li tindré en compte. Me’n falten dues per acabar periodisme (i no sé si sóc més idiota per no fer aquestes dues o si ho sóc per haver fet totes les altres).
    Per últim, si tornés a néixer faria FP de fuster i em dedicaria a construir barques o gòndoles a Venècia, que es veu que no troben ningú (ho juro).

  8. marta ha dit:

    Tot i que Venècia és preciós i les gòndoles molt romàntiques, això de ser fuster a Itàlia és lo més xungo del món. Pensa que segur que acabaries amb un ninot amb el nas gros que et parlaria…

  9. Iván ha dit:

    Jo no tinc cap tipus d’estudis universitaris, no m’avergonya dir-ho.
    No vaig voler fer-ho, pero no per vagancia, simplement no m’interesava, vaig estudiar el que volia, guió, perque volai ser guionista, vaig acavar el curs, i fora.
    Potser ara m’interesa estudiar mes, que tinc mes temps i menys coses al cap.
    Tampoc em presento a politic.
    Salut Marta!

  10. JGVA ha dit:

    Qui falseja els origens NO TE dignitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s