Senyor Montilla, jo no estic enlluernada però potser vostè necessita ulleres noves per veure que potser és atrevit desmerèixer com qui no vol la cosa el sentiment d’un poble. On vostè veu enlluernament jo veig esperança, on vostè veu cridòria jo veig paraules. La meva mirada és tan vàlida com la seva, senyor Montilla, però li prego que canviï d’ulleres i, sobretot, que obri els ulls perquè és possible que no hagi percebut que no desitjo que vostè em guiï sinó que desitjo que algú guiï el país amb coherència i sensibilitat cap a la independència.
No m’interessa el menyspreu, senyor Montilla, i mai de la vida no el menysprearia ni a vostè ni a cap altra persona però si us plau no em prengui el pèl i no menyspreï aquest poble temporalment (avui m’he llevat de bon humor) condemnat, retallat i ultratjat. Vull que Catalunya sigui un país independent i ho vull de bon rotllo entre altres motius perquè Espanya em sembla un país fantàstic. Senyor Montilla, vostè demana un esforç col·lectiu i jo també el demano però parlem del mateix? Em sembla que no. Vostè demana que alguns callem la nostra veu. De què té por? De què vol que tinguem por? No creu que Espanya pugui ser flexible? Doncs jo sí que ho crec. A part que si callem, si callem encara més vull dir, com collons ha de saber Espanya i el món el que volem?
El cas és que quan l’he sentit afirmar que estem sortint de la crisi de la mateixa manera que jo podria afirmar l’existència de vida extraterrestre a Júpiter, he vist claríssim que vostè és l’home adequat per a l’independentisme català. Vostè és capaç d’afirmar qualsevol cosa sense que li tremoli la veu! Vostè és l’home que necessita Catalunya! Vostè podria proclamar la independència de Catalunya!
Senyor Montilla, gairebé ploro d’emoció quan l’he sentit dir que té el deure de proposar camins de sortida. Justament això és el que més desitjo, que Catalunya surti d’Espanya. Estaria disposada a acceptar que vostè no sortís de la Generalitat durant quatre anys més a canvi d’això. Li semblaria bé el tracte? Valori si us plau l’esforç que estic fent amb aquesta proposta.
Per acabar, senyor Montilla, no puc estar-me de felicitar molt sincerament la persona o l’equip de persones que han treballat el seu discurs. L’expressió “pulsió separadora” podria rebre un immens primer premi en un concurs d’eufemismes. M’ha semblat brutal. Podria utilitzar tot aquest potencial per intentar marejar la perdiu a Espanya si us plau? Podria ser genial. Adoro Espanya, insisteixo, i encara l’estimaré més el dia que Catalunya en pugui ser independent. Com pot veure, de pessimisme i de laments, res de res.
Petonets i pulsionetes serenes,
Marta
tu el vas escoltar per mi i veig que ja vaig fer bé. El teu raonament perfecte. Bona diada i Visca Catalunya Lliure!
vaig que no va dir per sorprendre … com sempre … massa i tot que fas de concedir-li una resposta … no es mereix res.
bona diada!!!
Bona Diada. Visca Catalunya Lliure de mediocres incults i amb una durícia al cor…
Una encaixada amb la lluita a les mans.
onatge
Mmmmm… pulsió, pulsió, pulsió. President Montilla, vol un psicoanalista?
Bona diada!
A mi també em va impactar l”estem sortint de la crisi” amb aquella serenitat. Per mi que era “l’efecte teleprompter”.
Genial resposta a un discurs ridícul.
La meva pulsió separadora va agafant força, com la de molta gent.
Visca catulnya pulsionada!!
Si ens han de donar la independència, per mi que es quedi quatre anys més, cap problema. Però que quedi signat en algun lloc, eh? Després de la signatura, si Montilla cau per unes escales fruit d’un accident totalment fortuït, serà molt trist per nosaltres, però ja hi posarem algú altre amb més cara i ulls.
Em vaig negar a sentir el discurs del President ni cap notícia referent a ell. Sabia que m’acabaria posant de mala llet. Pel que veig, va dir més del mateix. Ara, es centren a crear por al voltant de la independència. Són així de miserables. No tenen projecte propi, sempre basen la seva acció en la por a un altre. Primer, contra el PP. Ara, contra l’independentisme. Hauries d’haver estat mirant Plats Bruts. Almenys haguessis rigut.
Excel.lent el post i la foto, Marta 🙂
Clídice: Vaig sentir el discurset per casualitat perquè m’estava arreglant per sortir i tela marinera. Un discurs que diria que només s’aguanta per fer-ne “posts humorístics”.
Kika: Tens raó però no em podia quedar amb tota la ràbia a dins!!! I d’altra banda, més val riure que pensar en aquest cas. Salut.
Capità Nemo: Pulsió separadora! La cosa més exòtica dels últims…. trenta anys?
Onatge: gràcies per la visita i el comentari. Salut
Litus: Potser el president ha desenvolupat poders i és capaç d’endevinar i modificar el futur. Quina por
Viuillegeix: Em penso que el post millora si has tingut l’ocasió de sentir el discurs. Totalment d’acord amb el que dius. Visca Catalunya pulsionada (i esperem no passar d’aquí al Catalunya-feta-pols)
XeXu: No saps com he rigut amb el teu comentari. Apa que si passa res…. CANGUELI TOTAL
Albert: És trist però també he rigut preparant l’apunt ( i després d’indignar-me). Altra cosa és que el que comentes no fa ni mica de gràcia i em temo que els trets van per aquí. Salut
Ferran: gràcies i gràcies. En part se’m va passar el teu aniversari per culpa del discurs. Una abraçada 🙂
Vaig saber que havia estat per això, només escoltar el president pronunciar la primera frase 😉