Ha mort Joan Solà

Avui (i cada dia) algunes paraules són urgents. Recordo un llunyà dia d’estiu de 2009 i un menys llunyà dia d’estiu de 2010.  Tenim molta feina.

I insisteixo amb l’amor, la fe i l’esforç.

De l’apunt de 2009:

“L’amor. Ser conscients de la realitat és bàsic. Penso, parlo i escric en una llengua meravellosa que malgrat no tenir la força de cap estat darrera, té la força d’un passat i d’un present, i tindrà un bon futur si nosaltres volem.

La fe. Potser m’equivoco però hi ha persones que tenen una trajectòria professional on sospito que la fe juga un paper més important i fort que l’èxit. Són els que s’estimen el que fan i posen el cor i tota la resta en alguna cosa més que en treballar i cobrar cada mes. Imagino que un dels requeriments d’aquesta passió és la fe o la certesa de saber que allò té sentit malgrat que el preu de tot plegat sigui haver de circular (o naufragar) entremig dels grans corrents establerts que ara miren cap aquí i després miraran cap allà.

L’esforç de cada dia és l’altre gran tema. Sense esforç, disciplina i compromís moltes coses quedarien reduïdes a ben poc més enllà de la casualitat, de la frivolitat o d’allò que és efímer. 

Per bé i per mal, en molts contextos l’amor, la fe i l’esforç són tres assignatures optatives que penso que val la pena intentar aprovar cada dia. Pel que fa a la llengua, el mateix.”