Silenci sense identificar

Fa un parell de dies vaig rebre un sms extremadament críptic. Només quatre lletres muntant la paraula ‘hola’ i només nou números en una combinació que no puc identificar amb cap persona coneguda. Res més. Vaig respondre amb el mateix missatge, una exclamació de regal i una pregunta fàcil fàcil fàcil que només requeria la identificació de la personeta que m’havia escrit. Han passat dos dies i cap resposta.

Com pot ser?????? Val a dir que per Reis vaig perdre el mòbil i la majoria de contactes, que dilluns és el dia de la Mona i que fa dos dies hi havia una lluna plena impressionant. Aquests tres detalls i la mística de tenir records dolços d’ara fa just un any m’han fet somiar, quina novetat!

Aquesta és la història de com va arribar el simpàtic sms a la meva vida i de com vaig anar pensant en el seu possible origen tot sopant el millor sushi de la ciutat. Déu meu!!! Ara que ho penso, el sms va arribar just quan vaig entrar en el restaurant. La visió de la ingesta compulsiva de sushi podria explicar tot aquest silenci. Però seria una tragèdia. Tones de peix cru assassinant l’amor veritable. Seria massa cruel.

I això que justament aquest dijous de lluna plena absolutament inquietant vaig sortir de casa pensant ‘avui coneixeré l’home de la meva vida’. I vaig repetir aquesta reflexió dos o tres cops tot caminant per davant del mític hotel Duquessa de Cardona de la ciutat que acollia óssos en aquell moment. Per cert que en vaig veure uns quants en un Club que si bé no sé què té de Club té per nom només dos números amb tota una llegenda de més que mala sort darrera.

Óssos i sushi a part, són tres les possibilitats normals que se m’acudeixen sobre l’autor del missatget i a qui s’hauria d’agrair o culpar per inspirar aquest post:

Possibilitat 1. Un cosinet que jugant amb el mòbil m’hagués escrit i hagi passat d’identificar-se, especialment perquè deu tenir poc saldo i cap idea de les expectatives que m’ha generat.

Possibilitat 2. Un antic nòvio amb curiositat, intrigat perquè no el vaig felicitar pel seu aniversari i ofès perquè ja seria el segon (o tercer?) cop que ha de respondre a la terrible pregunta quasi-policial sobre la seva identitat.

Possibilitat 3. Un antic amant avergonyit d’una malifeta i d’un silenci llarguíssim.

Em pirro perquè sigui la possibilitat 3, no em ve especialment de gust que sigui la 2 i em sabrà greu tota aquesta paranoia quan descobreixi que ha estat la 1. Quina vida més xorres, no?

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Silenci sense identificar

  1. Marta ha dit:

    Tractant-se de vostè no seria més pràctic que no fos un número irlandés? No per res, eh…

  2. Marta ha dit:

    He entès que deies que algun cop havies enviat sms xorres des d’un número irlandés i he pensat que era com si la Bienvenida Pérez utilitzés un número anglès per fer brometes a la Barbara Rey… No seria més pràctic fer servir, per exemple, un número belga?

  3. Sí però primer has d’aconseguir un número belga, no? Jo el número irlandès el tinc de quan vaig anar a Irlanda i em vaig donar d’alta per internet. Ara disposo de 250 free sms al mes per tota la vida. A més els envio des d’internet, o sigui que puc escriure missatges molt més ràpid. Jo et podria demanar el telèfon per fer una prova però millor que no…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s