El joc de les pel·lícules

 

M’avorreixo. Me’n vaig. T’importaria anar deixant cigronets pel camí perquè no et perdis i puguis tornar? Sí home. I què més? Què passa? Només t’ho dic per si tens mala memòria o poc sentit de l’orientació. No et preocupis per mi. Ja sé el que em faig. Si no dic que no. Perdona. Hem de viure el moment. Estalviar-nos problemes. Res més. Fer una mica el que fa tothom. Sense passar-nos. A la nostra edat les coses poden estar clares des del principi. Em costa entendre per què les coses han d’estar clares. Si ho penses, mai no ho estan del tot i no passa res. M’avorreixo. Tinc son. Ves-te’n.

Em sap greu però no et puc oferir res més del que tenim ara mateix. D’acord. Jo, de fet, no sé què et puc oferir. No ho he pensat. Suposo que tot. Què dius? Res res. Les paraules, que són com són. Les persones s’hi fan mal amb les paraules. No t’entenc. Que no cal que disfressem la realitat. Les coses de debò no es planifiquen. No ho sé. A vegades sí, a vegades no. No. Les relacions no són estàtiques ni perfectes i… ara no recordo què volia dir però sé que volia dir una altra cosa. Que o controles les coses o les coses t’acaben controlant a tu? No. Que en realitat t’encantaria controlar però que sempre acabes barrejant-ho tot? Tampoc.

Diga’m una cosa bonica. No. Potser no ets tan lliure com voldries. No és això. Només vull una relació superficial. Sóc lliure i penso continuar així. Doncs trobo que t’imposes molta disciplina. No. Només tracto de fer les coses que vull fer quan les vull fer. Res més. Tu hauries de fer el mateix i ser més egoista. Si no, patiràs molt a la vida. No siguis ingenu. Patiré igual. I tu també. A mi també em costa dir-te coses boniques. Tinc por de molestar-te. Vols que t’ignori durant un parell de setmanes? Fes-ho. Si et fa feliç… Què té a veure la llibertat amb la disciplina. Ni idea. Per què ho preguntes? No ho sé.

Tinc un dubte. Només un? Va. Digues. Si la nostra història fos una pel·lícula, seria una peli de por, una comèdia ensucrada o tot un clàssic? Definitivament, dius coses rares. Podries riure una mica i contestar-me. Sovint és una opció interessant. El què? Riure o la nostra història? Les dues coses. De debò que la nostra història és un tema que et preocupa? Què entens tu per la ‘nostra’ història? No m’agraden les preguntes. Sopem? No gràcies. Ja he sopat.

Em pregunto si la nostra història té futur. Doncs fas malament de preguntar-t’ho. Aquesta és la meva resposta. El que busques no existeix. Ja t’ho dic ara. Busques una cosa que és molt difícil de trobar. Jo, en canvi, no busco res. Segur. El que et passa és que ets incapaç de dir que no. Mira que és fàcil. Només has d’escollir entre “sí” o “no”. I quan és que no, dir-ho. És fàcil. Albacete és la capital d’Estònia? Va. Diga-m’ho. Albacete és la capital d’Estònia? Trobo que et desmereix que, de tant en tant, necessitis que t’ignori.

No t’entenc. Tens ànima de melodrama. Dono aquesta conversa per acabada. Què et penses que és la vida? No penso respondre una pregunta tan estúpida com aquesta. Passo. Passo de tu. Massa emocions. Massa riscos. Massa incerteses. Doncs la vida és això. No hi ha res més. Bé, sí, l’absència, que és la mort. Ho saps tu i ho sap tothom. Sí. Però una cosa és pujar a una muntanya russa tres cops i una altra cosa és no baixar-ne’n mai més. Tinc por de marejar-me i no poder baixar.

Ara t’entenc i trobo que m’avorreix aquest viciós i viciat documental d’animals. Avui fa un dia perfecte per canviar de pel·lícula. Espera. No pot ser que et creguis totes aquestes tonteries que dius. Doncs me les crec. Potser et falta imaginació. Potser t’he donat massa coses. Potser les he trencat totes abans de donar-te-les i tots dos tenim les mans buides. Què m’has donat tu? Temps per endevinar una pel·lícula que, de moment, encara no he vist? Tinc por de no tenir prou paciència. Doncs jo tinc por d’haver perdut el temps. Estàs a punt de perdre el tren. Els trens no es perden. S’agafen o es deixen passar. Quina pel·lícula és? Ni idea. Però la vull tornar a veure. Pensava que no t’havia agradat. Penses massa.

 

[@more@]

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El joc de les pel·lícules

  1. pep ha dit:

    Si llegeixo el teu escrit ràpid, me’l sento meu, i si és apocapoc flipo. És una espiral de paraules abocades i al mateix temps una lluita sense trègua. Salut!

  2. grass-shopper ha dit:

    Original, superb, tocs d’influències monzonianes i de teatre (sergi bellbe).
    A tanta gent ens passa el mateix? 😉
    salut!
    grass-shopper

  3. JRoca ha dit:

    “He agafat l’últim tren,
    el més difícil,
    he agafat l’últim tren
    aquell que para on vol.
    He deixat enrera
    les il·lusions falses,
    he deixat ben lluny
    velles passions
    per vies de camins
    que desconeixia,
    per vies d’extinció.”
    Kitsch. 1991

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s