Pebrots

Trobo a faltar algú i no ho puc dir a ningú. Avui la vida em sembla un silenci negat de paraules. Com quan en Charlot feia veure que s’imaginava que una sola de sabata era un tall de carn, jo vesteixo les hores buides amb històries d’amor.

No espero res i per això no tinc res. Les llàgrimes de les nits de pluja d’aquest estúpid any que no ha sabut ploure han estat les llàgrimes més amargues que un gintònic pugui despullar cap nit. La meva panxa està buida, el telèfon fa segles que no s’il·lumina i casa meva és un cementiri de cinema i de petons.

La vida que no visc em ve a veure mentre somio i em diu que no em diràs que m’has trobat a faltar. En somnis estem junts i em dius que m’estimes però que no em pots oferir res. Estic cansada. Malsons de dia i malsons de nit m’esgoten. Algun dia el meu algú es convertirà en ningú? Quin sentit haurà tingut aquesta història?

Em sobren les paraules i em falta tot. No sóc ningú, només un nom i un cos oblidat, l’eterna nena abandonada que envelleix mentre el món creix, madura, estiueja, es reprodueix i es fa liposuccions. L’amor em fa vomitera. Desitjo la mort. M’he tornat a quedar enrera. Diuen que la vida està plena de sorpreses. Hauré d’agafar-me a alguna cosa, per tots els alls, cogombres, tomàquets i pebrots de la terra.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s