Fa uns dies un amic va ensenyar-me una antologia d’Ausiàs March de l’any 1555, un llibret editat a Valladolid que inclou un glossari català-castellà que té certa gràcia. Vaig tenir el llibre a les mans i vaig emocionar-me moltíssim. Una joia que podria fer-me més feliç que un anell de brillants, vaig pensar. Va ser un moment que no oblidaré mai malgrat que és una cosa poc important al costat de les grans experiències que poden donar sentit a una vida.
Avui no és un gran dia. I aquest any que va acabant-se no ha estat un gran any. Les grans aventures em semblen inabastables o un risc mortal. I passa el temps i no passa res més. Al matí he anat al mercat, he comprat flors i he caminat sota el sol de l’hivern que encara no ha arribat. He tremolat de fred i de por per si mai més no torno a sentir el cor d’algú prop del meu. Viure és enyorar algú. No podria ser d’una altra manera?
S’ha fet tard sense cap resposta i ha arribat l’hora de tancar la porta i encendre un braser, que sona molt reconfortant. O engegar la tele. O obrir un bon llibre. O sortir a fer una pizza i un parell de cerveses. Aquest vespre Ausiàs March em fa mal de cap. Si li traiem l’erotisme que hi afegeix tan bé en Raimon, de debò us emociona Ausiàs March? A mi em deixa indiferent com m’hi va deixar Petrarca ara fa un any.
Si fos per mi deixaria Petrarca i Ausiàs March menjant galetes Birba parlant de Laura, de Lliri entre cards i de Plena de seny, i me n’aniria a fer un vinet amb Joanot Martorell (ell beuria whisky irlandès), un home valent i divertit capaç d’imaginar grans aventures i la més gran de les derrotes sense parar de riure per sota el nas.
I què hem de fer si l’amor és així de fort i de bèstia? Trucar al cel o a l’infern la Mercè Rodoreda perquè ens digui com podem fer-nos de suro? O fer-nos una samarreta que digui ‘Jo també sóc Madame Bovary’? N’hi ha per riure i per plorar a la vegada. No m’imagino els meus gats sotmesos a cap d’aquestes emocions exagerades. Per què els animalons són tan savis i nosaltres tan complicats? De debò que tot plegat no podria ser d’una altra manera?
Volar de nit és perillós 