Desig

No puc dir res bonic avui. No he anat ni al teatre, ni al cinema, ni a cap exposició de pintura ni d’escultura. No he tingut cap vespre memorable amb cap eminència generosa de qui poder caçar al vol un pessic de saviesa. Malauradament no he coincidit amb cap virtuós de la vida quotidiana esperant l’autobús ni comprant pernil dolç al supermercat. I tampoc no he vist cap documental del 33 ni cap pel·lícula mítica. No he tingut cap somni revelador on Joanot Martorell m’hagi parlat i, de fet, ni tan sols Gustave Flaubert se m’ha aparegut tot fent el sopar. Res de res. La malaltia i la mort del pare d’un amic t’obre els ulls com un cop de porta massa fort. No m’ajuden les rutines i els desastres dels caps de setmana, sashimi de salmó i vi rosat, desesperar-me i estar perfecta als cinc minuts. La vida és de veritat i aquesta solitud també. Però abans m’he equivocat, puc dir que he sentit un milió de coses boniques avui. Tothom que sigui viu pot fer-ho. Avui he vist un cel preciós, ara ho recordo, era blau i una mica vermellós quan s’acostava el capvespre. També he vist un nen content passejant un gosset petitó. He passejat pels carrers i he vist llums, botigues i persones; i coses increïblement boniques han passat pel meu cor en alguns moments. No és gens fàcil escriure-ho però hi ha emocions que poden ser un consol, com veure el cel després d’uns quants dies de ploure tant, sentir una cançó dolça o trobar l’abraçada d’algú que ens estima. Potser no serà suficient però és millor que el no-res.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Desig

  1. SU ha dit:

    Avui ja és demà…
    Bona nit i que tinguis un bon dia (dissabte, pas mal!).
    Petó,

    SU

  2. corint ha dit:

    Potser no t’escau, generalment, però ara ets encantadora.

  3. viuillegeix ha dit:

    obrir els ulls cada dia i saber dels que t’estimes és una noticia digna de sortir a primera plana dels diaris.

  4. marta ha dit:

    SU: bon dia també per a tu. Avui torna a fer un cel impressionant.

    Corint: M’agradaria ser encantadora sempre!

    Viuillegeix: Totalment d’acord però per algun motiu massa vegades no hi pensem prou, almenys jo.

  5. Ferran ha dit:

    El post més bo que he llegit en els últims mesos? Potser sí.
    Bon dia, bona vida!

  6. marta ha dit:

    ferran, bon dia (i bona nit), m’agrada que t’hagi agradat. Porto tot el dia amb aquesta cançoneta de l’Aretha Franklin al cap

  7. Coses2 ha dit:

    La vida i les seves petites alegries pot ser més que suficient…

  8. Xitus ha dit:

    La veritat és que aquests moments en que connectem amb el sentiment més viu els hem de fruir sabent que també existeix un cantó més aviat fosc…T’animo a esculpir-ne cada dia 🙂 Merci per passar-te pel blog, ara feia temps que no ens comentàvem…!

  9. marta ha dit:

    coses2, em sembla que el que és difícil és tenir-ho sempre present.

    xitus, cada dia pràctiques d’escultura jejeje 1 abraçada

  10. XeXu ha dit:

    M’ha sorprès veure el teu comentari. No sabia on em portaria l’enllaç del teu nom i m’he quedat amb un pam de nas. Ara que ja porto un temps per aquí i he perdut la vergonya (una mica), et puc dir que fa un temps vaig seguir-te, però les teves paraules m’impressionaven tant que no sabia què dir, i mira que tinc xerrera normalment. No se si mai vaig arribar a comentar, potser sí. Després em vaig oblidar d’aquest lloc. Bé, no d’aquest, de l’altre. No em sortien mai les paraules.

    No sé per què t’explico tot això. Potser per respecte. Potser perquè no m’agrada guardar-me coses a dintre, és millor dir-les. Però no sé si m’hagués atrevit a fer-ho en un altre moment.

    Respecte el post, m’ha sobtat els canvis que hi ha, m’ha sobtat com passes de no veure res bonic, amb motius sobrats, a decidir que sí que hi ha coses boniques. És admirable. M’hauries d’explicar el teu secret per poder-ho fer.

    El meu respecte cap aquest espai segueix intacte. Però si m’ho permets, miraré de passar per aquí, a veure si ara m’acompanyen més les paraules.

  11. marta ha dit:

    Hola Xexu, ara sóc que no sé què dir-te. M’has sorprès molt amb el teu comentari. Vine quan vulguis, llegeix el que vulguis i comenta quan vulguis el que vulguis. T’agraeixo molt el que m’expliques, de tot cor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s