Un dia et lleves massa tard i mentre oblides un malson amb un amic et prens un cafè amb llet i repasses els motius que tens per llençar-lo a les escombraries. Quan parla amb tu no vocalitza i utilitza onomatopeies i sorolls guturals diversos perquè li fa mandra vocalitzar, a la discoteca balla d’esquenes a tu perquè vol socialitzar amb l’altra gent, quan aneu pel carrer (si ha begut) camina deu passes endavant teu, frivolitza els teus problemes, critica amics comuns, es fa la víctima sexual, es queixa que totes les noies pretenen tenir sexe amb ell i diu que no li agraden les noies (tu inclosa).
De sobte t’adones que ell també pot tenir motius per voler-te llençar a les escombraries. L’altre dia compartíeu en silenci matrimonial un plat de formatges variats i et vas indignar en silenci mentre l’observaves com s’esforçava en pelar el formatge brie. I vas explotar. Potser sí que va ser un error demanar-li per què ho feia. És evident que si ho feia és perquè volia fer-ho i punt i la teva pregunta era una pregunta imbècil.
Aleshores penses que potser sí que la teva pregunta imbècil mereixia una resposta imbècil i recordes el teu amic contestar-te que ho treia perquè allò tenia gust de semen. Hauries pogut riure o ignorar-lo però vas preferir empassar saliva i parlar. De fet el que vas fer amb un somriure a la boca va ser un contraatac estil Mae West. Vas dir molt a poc a poc:
“Tranquil. T’estalviaré la pregunta sobre com és que saps quin gust té”.
T’aixeques i pagues el cafè amb llet i penses que la vida són quatre dies i que no et dóna la gana de repetir el combat. No desitges fer cap remake de Revolutionary Road. Prefereixes tornar a la il·lusió, a la ironia fina, al somriure i a la rialla descontrolada que fa venir ganes de fer pipí. No et ve de gust el cinisme ni el sarcasme més enllà de comentar el panorama polític del país i optes per desaparèixer a poc a poc. Saps que no et trobarà a faltar i tu a ell tampoc.
Ets una bleda que escriu i que menja formatge brie. Què vols fer-hi? Creus en l’amor, en els petons i en el sexe apassionat. I no enganyes a ningú. No vols perdre més el temps amb algú que no gaudeix amb tu. No ho necessites. No et ve de gust haver-te d’avergonyir de ser com ets. Ni que fossis una assassina o una estafadora!
Volar de nit és perillós 
Mae West va ser “la més millor” i ens va ensenyar que si no estàs bé amb mi fot el camp txitxarel·lo ^^
Quin tarat pot treure la crosta al formatge brie? No, no, aquesta persona no et convé com amiga, em sembla que estàs prenent la decisió correcta.
és evident que la pregunta “tu , el brie, amb pell o sense? ” és la primera que s’ha de fer a tot potencial amic, amiga o amant. La resposta pot marcar el teu destí PER SEMPRE
D’això, en psicologia social no se’n diu el “Test del Brie”?
jejejeje es un tema delicat el brie amb pela o sense.
Clídice: és que a vegades cal treure l’artilleria o se’t mengen el brie (amb pela o sense)
XeXu: Sí? Vols dir? N’estàs segur? Ara dubto d’una cosa més encara! I si m’estic equivocant i la pela del brie no es menja?
viuillegeix: Tens raó. Per què no li vaig fer aquesta pregunta abans de quedar amb ell???????
Tirantlobloc: Segur que sí però jo només conec l’assaig filosòfic de Georg Simmel sobre el formatge
Jo també pelo el brie a vegades. I el camembert a d’altres. I no és perquè tinguin sabor a semen, però no m’encanta aquella crosta de floridura que a vegades em dona mals de panxa. Tampoc compro formatges podrits sovint. És simplement una qüestió de gustos. Evidentment, si dius “té sabor a semen” pots quedar més interessant (o més sexista, o més obsessionat), però, siguem sincers: la floridura té sabor a floridura – no tothom en gaudeix.
Sí, Ahse, jo a vegades també li he tret i no té més importància, com dius és qüestió de gustos. El brie m’agrada sobretot fos però el camembert no m’agrada i els formatges forts i els blaus encara menys. Però la gent que en gaudeix sembla que en gaudeix moltíssim i em fan un puntet d’enveja i tot.
Mira, podria tolerar amb moltes reserves que no es mengi la pela del brie. Però si fa el mateix amb el camembert, jo el denunciaria.